Quan la principal ocupació de les dones és estimar: el woman's film i la seva influència en el cinema contemporani

Abstract

Al cinema clàssic de Hollywood, la principal tasca de les dones és l'amor. Sobretot en el gènere destinat al públic femení en què la dona exerceix com a agent de la narració, l'anomenat woman's film. Aquest treball de recerca aprofundeix en les característiques del "cinema de dones", en la seva connexió amb el melodrama i en el paper que ha jugat dins dels estudis fílmics feministes com a territori idoni per explorar les formes de representació i de comunicació de les dones dins dels modes de producció industrials i patriarcals. Reflexionem al voltant de la identificació entre feminitat i amor romàntic que en bona part defineix el gènere, i sobre les contradiccions que comporta. Plantegem igualment fins a quin punt el woman's film funciona com a patró intergèneric vàlid i trasplantable tant a altres períodes històrics, com a altres cinematografies fora d'Estats Units. Per últim, traspassem l'àmbit pròpiament femení del gènere, per analitzar les influències del woman's film i del melodrama en el cinema d'autor contemporani firmat per homes. Explorem les "pel·lícules de dones" de Rainer Werner Fassbinder, pioner en actualitzar els codis del melodrama des dels preceptes del cinema de la modernitat i de la pràctica queer.

TErnil oegl icain dee cl cláosri cdo'o dr,e d Heo Lllayrwso voodn, Tlar iperri.n cipal ocupación de las mujeres era el amor. Sobre todo en el género destinado al público femenino en que la mujer ejerce como agente de la narración, el llamado woman's film. Este trabajo de investigación profundiza en las características del "cine de mujeres", en su conexión con el melodrama y en el papel que ha jugado dentro de los estudios fílmicos feministas como territorio idóneo para explorar las formas de representación de las mujeres dentro de los modos de producción industriales y patriarcales. Reflexionamos sobre la identificación entre feminidad y amor romántico que en buena parte define el género, así como sobre las contradicciones que acarrea. Planteamos igualmente hasta qué punto el woman's film funciona como un patrón intergénerico trasplantable tanto a otros períodos históricos como a otras cinematografías fuera de Estados Unidos. Por último, traspasamos el ámbito propiamente femenino del género, para analizar las influencias del woman's film y del melodrama en el cine de autor contemporáneo firmado por hombres como Rainer Werner Fassbinder, Pedro Almodóvar y Lars von Trier.

In the golden age of Hollywood movies, the main occupation of women was love, especially in the woman's film, a genre with women-centered narratives designed to appeal to female audiences. This research makes a detailed examination of the characteristics of the woman's film, its connection with melodrama and the role it has played within feminist film studies as the ideal terrain for exploring the forms in which women are represented and communicated within industrial and patriarchal modes of production. It also discusses the identification between womanhood and romantic love that largely defines the genre, and the extent to which the woman's film functions as a valid intergeneric pattern translatable to other historical periods, after the golden age of the Hollywood studio system, and other national cinemas. Finally, we leave the specifically feminine realm of the genre to analyze how the woman's film and melodrama influenced contemporary auteur cinema by male filmmakers. We explore the "woman's films" by Rainer Werner Fassbinder, a pioneer in bringing the codes of melodrama up to date by using the precepts of modern cinema and the practice of queer cinema, and we investigate how Pedro Almodóvar's filmography connects with classic maternal melodrama. And we attempt to provide insight into how love is understood as an extreme sacrifice in the Golden Heart trilogy by Lars von Trier.