Universitat de Barcelona. Facultat de Dret
[spa] La presente investigación lleva a cabo una revisión histórica y jurídica de la política migratoria de Estados Unidos, específicamente en materia de refugio y asilo, con el objetivo de determinar el papel que este país desempeña dentro del régimen internacional de protección de los refugiados. En este sentido, el objeto de la investigación es la política de asilo y refugio de Estados Unidos en el contexto de la regulación internacional en la materia. La investigación se enmarca en un análisis integral del régimen internacional, partiendo de su institucionalización al término de la Primera Guerra Mundial hasta llegar a la iniciativa internacional más reciente, el “Pacto Mundial sobre los Refugiados”. En este recorrido, se va delimitando la participación estadounidense en las distintas etapas evolutivas del régimen de protección de los refugiados. Así, se analizan los primeros 100 años de existencia del régimen, partiendo del año 1922, cuando se designó por primera vez a un Alto Comisionado para los Refugiados; hasta 2022, el tercer año de implementación del “Pacto Mundial sobre los Refugiados”. El estudio de la política de asilo y refugio estadounidense contenido en la presente investigación se lleva a cabo a partir la premisa de que la contribución estadounidense a la protección de los refugiados es directamente proporcional a sus intereses de política exterior y a las prioridades de la agenda la administración federal en turno, esto es, a sus intereses de política interior. A partir de ello, se analizan especialmente las acciones de política migratoria de las últimas dos administraciones, la de Donald J. Trump (enero 2017- diciembre 2020) y la de Joseph R. Biden (desde 2021). En función del objetivo general, la hipótesis de la que parte la investigación es que Estados Unidos juega un papel determinante para la protección de los refugiados, debido a su tasa de reasentamientos y a sus contribuciones financieras al régimen. Se consideran también objetivos específicos, a saber, (1) identificar si la política exterior estadounidense sigue condicionando el grado de involucramiento para la protección de los refugiados y otros ámbitos humanitarios; (2) determinar las características y diferencias en las políticas de asilo y refugio entre las administraciones Trump y Biden y; en un ámbito más amplio, (3) analizar los avances del “Pacto Mundial sobre los Refugiados”. La investigación encontró que, sin la participación estadounidense, en la actualidad el régimen haría frente a sus necesidades con un 40% menos de reasentamientos y con un 30% menos de Ayuda Oficial al Desarrollo en beneficio de los refugiados. Se encontró, sin embargo, que a pesar de las contribuciones hechas hacia el exterior, los refugiados y los solicitantes de asilo siguen atravesado circunstancias desfavorables a causa de las medidas adoptadas por la política migratoria “América Primero” del presidente Trump, algunas de las cuales continúan durante la administración de Joe Biden y que merman en las oportunidades para encontrar protección en Estados Unidos. Finalmente, el análisis de la política migratoria en materia de asilo y refugio de Estados Unidos demostró una relación simbiótica entre las prioridades de la política exterior y la participación estadounidense dentro del régimen internacional de protección de los refugiados. En este sentido, se evidenció que el involucramiento de EE. UU. se ha dado en situaciones donde puede, al mismo tiempo, satisfacer algún interés nacional.
[cat] Aquesta investigació duu a terme una revisió històrica i jurídica de la política migratòria dels Estats Units, específicament en matèria de refugi i asil, amb l'objectiu de determinar el paper que aquest país té dins del règim internacional de protecció dels refugiats. En aquest sentit, l'objecte de la investigació és la política d'asil i de refugi dels Estats Units en el context de la regulació internacional en la matèria. La investigació s'emmarca en una anàlisi integral del règim internacional, partint de la seva institucionalització al final de la Primera Guerra Mundial fins a arribar a la iniciativa internacional més recent, el “Pacte Mundial sobre els Refugiats”. En aquest recorregut, es va delimitant la participació dels Estats Units en les diferents etapes evolutives del règim de protecció dels refugiats. Així, s'analitzen els primers 100 anys d'existència del règim, partint de l'any 1922, quan es va designar per primer cop un Alt Comissionat per als Refugiats; fins al 2022, el tercer any d'implementació del Pacte Mundial sobre els Refugiats. L'estudi de la política d'asil i refugi nord-americana, contingut en aquesta investigació, es porta a terme a partir de la premissa de que la contribució nord- americana a la protecció dels refugiats és directament proporcional als seus interessos de política exterior i a les prioritats de l'agenda administració federal al poder, és a dir, als seus interessos de política interior. A partir d'això, s'analitzen especialment les accions de política migratòria de les darreres dues administracions, la de Donald J. Trump (gener 2017-desembre 2020) i la de Joseph R. Biden (des del 2021). En funció de l'objectiu general, la hipòtesi de la qual parteix la investigació és que els Estats Units tenen un paper determinant per a la protecció dels refugiats, a causa de la taxa de re assentament i de les contribucions financeres al règim. Es consideren també objectius específics, és a dir, (1) identificar si la política exterior nord-americana continua condicionant el grau de participació per a la protecció dels refugiats i altres àmbits humanitaris; (2) determinar les característiques i les diferències en les polítiques d'asil i refugi entre les administracions Trump i Biden i; en un àmbit més ampli, (3) analitzar els avenços del “Pacte Mundial sobre els Refugiats”. La investigació va trobar que, sense la participació nord-americana, actualment el règim faria front a les seves necessitats amb un 40% menys de re assentaments i amb un 30% menys d'Ajuda Oficial al Desenvolupament en benefici dels refugiats. Es va trobar, però, que malgrat les contribucions fetes cap a l'exterior, els refugiats i els sol·licitants d'asil segueixen travessat circumstàncies desfavorables a causa de les mesures adoptades per la política migratòria “Amèrica Primer” del president Trump, algunes de les quals continuen durant l'administració de Joe Biden i que minven en les oportunitats per trobar protecció als Estats Units. Finalment, l'anàlisi de la política migratòria en matèria d'asil i refugi dels Estats Units va demostrar una relació simbiòtica entre les prioritats de la política exterior i la participació dels Estats Units dins del règim internacional de protecció dels refugiats. En aquest sentit, es va evidenciar que la participació dels Estats Units s'ha donat en situacions on, alhora, pot satisfer algun interès nacional.
[eng] The present research carries out a historical and legal review of U.S. immigration policy, specifically in the area of refuge and asylum, aiming to determine the role of this country within the international refugee protection regime. In this sense, the subject of this research is the asylum and refugee policy of the United States in the context of international regulations on the matter of refugee protection. The research is framed within a comprehensive analysis of the international regime, from its institutionalization at the end of World War I to the most recent international initiative, the "Global Compact on Refugees". In this journey, the U.S. participation in the different evolutionary stages of the refugee protection regime is delimited. Thus, the first one hundred years of the regime's existence are analyzed, starting in 1922, when a High Commissioner for Refugees was appointed for the first time, up to 2022, the third year of implementation of the "Global Compact on Refugees". The study of U.S. asylum and refugee policy is based on the assumption that the contribution of this country to refugee protection is directly proportional to its foreign policy interests and the priorities of the administration's agenda. Based on this, policy actions of the last two administrations, that of Donald J. Trump (January 2017- December 2020) and that of Joseph R. Biden (from 2021), are analyzed in particular. Based on the general objective, the hypothesis from which the research departs is that the U.S. plays a determining role in refugee protection, due to its resettlement rate and its financial contributions. Specific objectives are also considered, namely, (1) to identify whether U.S. foreign policy continues to condition the degree of involvement for refugee protection and other humanitarian domains; (2) to determine the characteristics and differences in asylum and refugee policies between the Trump and Biden administrations and in a broader scope, (3) to analyze the progress of the "Global Compact on Refugees". The research found that, without U.S. involvement, the regime would currently meet its needs with 40% less resettlement and 30% less Official Development Assistance for the benefit of refugees. It found, however, that despite the contributions made abroad, refugees and asylum seekers continue to face unfavorable circumstances because of the measures adopted by President Trump's "America First" immigration policy, some of which continue under the Joe Biden administration, and which have resulted in more refugees and asylum seekers being resettled by the U.S. government.
Refugiats; Refugiados; Refugees; Dret d'asil; Derecho de asilo; Right of asylum; Estats Units d'Amèrica; Estados Unidos; United States; Trump, Donald, 1946-; Alt Comissariat de les Nacions Unides per als Refugiats
341 - International law. Human rights
Ciències Jurídiques, Econòmiques i Socials
Programa de Doctorat de Dret i Ciència Política
ADVERTIMENT. Tots els drets reservats. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.
Facultat de Dret [192]