Aplicació del model socioecològic per identificar variables associades a l’activitat física i predictores de l’expedient acadèmic en adolescents

Abstract

[cat] La pràctica habitual d'activitat física (AF) i un adequat rendiment acadèmic (RA) durant l'adolescència són factors que s'han associat favorablement amb diferents indicadors de salut física, psicològica/social i cognitiva. A més a més, l'expedient acadèmic (EA), com un dels principals indicadors del RA, és de gran rellevància per a la formació futura dels adolescents. Conèixer quins factors es poden associar amb la pràctica d’AF i puguin predir l'EA dels adolescents, és de gran interès per a poder dissenyar intervencions eficaces de promoció de l'AF i de millora del RA. Tant la pràctica d'AF com el RA dels adolescents estan influenciats per una complexa interacció de diferents factors. La tesi té com a objectiu aplicar un model multifactorial per identificar variables associades a l'AF i predictores de l'EA en adolescents. La mostra de l'estudi va incloure 2399 persones entre 10 i 16 anys, de les quals 1224 eren al·lotes (51%) i 1175 al·lots (49%). En coordinació amb diferents centres educatius, es va aplicar un qüestionari d’hàbits de pràctica esportiva en joves. Per tal d'estimar el Volum Màxim d’Oxigen (VO2màx.), es va administrar la prova de Course Navette, i l'EA va ser facilitat pels propis centres educatius. La comparació de variables categòriques es va realitzar a través de la prova de chi-quadrat, i la prova t-student. Per a la comparació de variables contínues es desenvoluparen correlacions bivariades. L'estudi de la relació entre les diferents variables es va fer mitjançant una anàlisi de regressió logística. Per analitzar l'associació entre les variables contínues, es van dur a terme anàlisis de correlació de Pearson. Per examinar els predictors de l'EA dels joves, es va realitzar una anàlisi de regressió lineal múltiple. Els principals resultats de l’estudi indiquen que els adolescents que viuen en entorns facilitadors d’AF, que tenen pares que els animen i ajuden a fer esport, i que són actius durant els esplais escolars, realitzen més hores d’AF durant la setmana, i obtenen millors EA. La major pràctica setmanal d'AF es correlaciona amb nivells més alts de VO2màx., i amb un menor Temps de Pantalla (TP) setmanal. Així mateix, la realització de més hores d'AF a la setmana, valors més saludables d'Aptitud Cardiovascular (AC) i d'Índex de Massa Corporal (IMC), i un TP menor durant la setmana, es correlacionen amb un millor EA en adolescents. Les edats més joves, ser una al·lota, un major VO2màx., un menor TP entre setmana, ser actius durant els esbarjos, viure en habitatges facilitadors d'AF, tenir pares que els animen i ajuden a fer esport, i una formació acadèmica més elevada dels pares, són variables predictores d'un millor EA en adolescents.

[spa] La práctica habitual de actividad física (AF) y un adecuado rendimiento académico (RA) durante la adolescencia son factores que se han asociado favorablemente con diferentes indicadores de salud física, psicológica/social y cognitiva. Además, el expediente académico (EA), como uno de los principales indicadores del RA, es de gran relevancia para la formación futura de los adolescentes. Conocer qué factores se pueden asociar con la práctica de AF y puedan predecir el EA de los adolescentes, es de alto interés para poder diseñar intervenciones eficaces de promoción de la AF y de mejora del RA. Tanto la práctica de AF como el RA de los adolescentes están influenciados por una compleja interacción de diferentes factores. La tesis tiene como objetivo aplicar un modelo multifactorial para identificar variables asociadas a la AF y predictoras del EA en adolescentes. La muestra del estudio incluyó a 2399 personas de entre 10 y 16 años, de las cuales 1224 eran chicas (51%) y 1175 chicos (49%). En coordinación con distintos centros educativos, se aplicó un cuestionario de hábitos de práctica deportiva en jóvenes. Con el fin de estimar el Volumen Máximo de Oxígeno (VO2máx.), se administró la prueba de Course Navette, y el EA fue aportado por los propios centros educativos. La comparación de variables categóricas se realizó a través de la prueba de chi-cuadrado, y la prueba t-student. La comparación de variables continuas se desarrolló a través de correlaciones bivariadas. El estudio de la relación entre las diferentes variables se hizo a través de un análisis de regresión logística. Para analizar la asociación entre las variables continuas, se llevaron a cabo análisis de correlación de Pearson. Para examinar los predictores del EA de los jóvenes, se realizó un análisis de regresión lineal múltiple. Los principales resultados del estudio indican que los adolescentes que viven en entornos facilitadores de AF, que tienen padres que los animan y ayudan a hacer deporte, i que son activos durante los recreos escolares, realizan más horas de AF durante la semana y obtienen mejores EA. La mayor práctica semanal de AF se correlaciona con mayores niveles de VO2máx., y con un menor Tiempo de Pantalla (TP) 13 semanal. Asimismo, la realización de más horas de AF durante la semana, valores más saludables de Aptitud Cardiovascular (AC) y de Índice de Masa Corporal (IMC), y un menor TP semanal, se correlacionan con un mejor EA en adolescentes. Las edades más jóvenes, ser una chica, un mayor VO2máx., un menor TP entre semana, ser activos durante los recreos, residir en viviendas facilitadoras de AF, tener padres que animan y ayudan a hacer deporte y una mayor formación académica de los padres, son variables predictoras de un mejor EA en adolescentes.