La litispendencia y acumulación de procesos

Abstract

[spa] El objetivo principal de esta tesis es desarrollar la teoría procesal para dar cuenta del papel que desempeñan determinadas instituciones procesales como mecanismos de solución a las patologías sociales; estas soluciones dependen de la agilidad de la Administración de Justicia en todos los procesos. Por esta razón, la presente investigación trata de analizar, explicar, entender e identificar las garantías que supone al procedimiento el despliegue de dos figuras procesales: la litispendencia y la acumulación de procesos. A partir del estudio en profundidad de estas instituciones, se propone definir un nuevo modelo teórico mediante el análisis exhaustivo de las relaciones existentes entre ambos tipos jurídicos. A través de la comprensión, el examen y el estudio del modelo actual se trata de evaluar las posibles disfunciones procesales que pueden provocar las relaciones palpables de la litispendencia y la acumulación de procesos. Este planteamiento introduce la idea de mantener el equilibrio entre la realidad jurídica y la realidad material de los hechos, contraponiéndose a la eficiencia requerida en un sistema jurídico cuyos dos pilares fundamentales desde el punto de vista legal se sujetan en la eficacia y en la economía procesal. Además, nuestro ordenamiento jurídico tiene que ser capaz de organizar y gestionar la interacción entre las distintas excepciones procesales, sin que ello suponga un exceso de complejidad a los procedimientos que dificulte de manera considerable las posibles soluciones. De esta forma, esta tesis analiza la evolución histórica y el desarrollo en el derecho comparado de la importancia de los conceptos con el fin de ser utilizados como fuente para pensar en el futuro. Esta investigación se ha proyectado a nivel metodológico en dos fases muy concretas: la primera fase ha sido prácticamente documental a través de la técnica de consulta bibliográfica, facilitando de esta manera los marcos teóricos de desarrollo procesal; la segunda fase se ha centrado en la interpretación y el análisis de los datos extraídos que han dado paso a una serie de valoraciones finales. Además, el estudio de la litispendencia y la acumulación de procesos ha estado unido al examen de otras figuras jurídicas de similar importancia, como puede ser la cosa juzgada o la conciliación previa, entre otras. Como desenlace definitivo, se concluye que las dos instituciones procesales que centran el estudio de esta tesis se constituyen como soluciones jurídicas que requieren de una regulación normativa actualizada y específica. La falta de previsión concreta sobre determinadas cuestiones produce un efecto que puede romper el equilibrio con la seguridad jurídica. Un país como el nuestro que persigue la eficiencia en su arquitectura procesal debe estar alejado de cualquier instrumento normativo que pueda ocasionar un esfuerzo innecesario a las partes o al Estado. Como resultado final, esta investigación aporta información sobre comprensión teórica del procedimiento y da un enfoque sobre las necesidades procesales en el futuro intentando hacer contribuciones innovadoras que agilicen el proceso.

[cat] L'objectiu principal d'aquesta tesi és desenvolupar la teoria processal per a donar compte del paper que exerceixen determinades institucions processals com a mecanismes de solució a les patologies socials; aquestes solucions depenen de l'agilitat de l'Administració de Justícia en tots els processos. Per aquesta raó, la present investigació tracta d'analitzar, explicar, entendre i identificar les garanties que suposa al procediment el desplegament de dues figures processals: la litispendència i l'acumulació de processos. A partir de l'estudi en profunditat d'aquestes institucions, es proposa definir un nou model teòric mitjançant l'anàlisi exhaustiva de les relacions existents entre tots dos tipus jurídics. A través de la comprensió, l'examen i l'estudi del model actual es tracta d'avaluar les possibles disfuncions processals que poden provocar les relacions palpables de la litispendència i l'acumulació de processos. Aquest plantejament introdueix la idea de mantenir l'equilibri entre la realitat jurídica i la realitat material dels fets, contraposant-se a l'eficiència requerida en un sistema jurídic els dos pilars fonamentals del qual, des del punt de vista legal, se subjecten en l'eficàcia i en l'economia processal. A més, el nostre ordenament jurídic ha de ser capaç d'organitzar i gestionar la interacció entre les diferents excepcions processals, sense que això suposi un excés de complexitat als procediments que dificulti de manera considerable les possibles solucions. D'aquesta manera, la tesi analitza l'evolució històrica i el desenvolupament en el dret comparat de la importància dels conceptes amb la finalitat de ser utilitzats com a font per a pensar en el futur. Aquesta investigació s'ha projectat a nivell metodològic en dues fases molt concretes: la primera fase ha sigut pràcticament documental a través de la tècnica de consulta bibliogràfica, facilitant d'aquesta manera els marcs teòrics de desenvolupament processal; la segona fase s'ha centrat en la interpretació i l'anàlisi de les dades extretes que han donat pas a una sèrie de valoracions finals. A més, l'estudi de la litispendència i l'acumulació de processos ha estat unit a l'examen d'altres figures jurídiques de similar importància, com pot ser la cosa jutjada o la conciliació prèvia, entre altres. Com a desenllaç definitiu, es conclou que les dues institucions processals que centren l'estudi d'aquesta tesi es constitueixen com a solucions jurídiques que requereixen d'una regulació normativa actualitzada i específica. La falta de previsió concreta sobre determinades qüestions produeix un efecte que pot trencar l'equilibri amb la seguretat jurídica. Un país com el nostre que persegueix l'eficiència en la seva arquitectura processal ha d'estar allunyat de qualsevol instrument normatiu que pugi ocasionar un esforç innecessari a les parts o a l'Estat. Com a resultat final, aquesta investigació aporta informació sobre comprensió teòrica del procediment i dona un enfocament sobre les necessitats processals en el futur intentant fer contribucions innovadores que agilitin el procés.

[eng] The main objective of this thesis is to develop procedural theory in order to cover the role played by certain procedural institutions as mechanisms of solution to social pathologies. These solutions depend on the agility of the Administration of Justice in all procedures. For this reason, the present research tries to analyze, explain, understand, and identify the guarantees that the deployment of two procedural figures imply to the procedure: lis pendens and the accumulation of procedures. Based on an in-depth study of these institutions, we propose to define a new theoretical model through an exhaustive analysis of the existing relationships between both legal types. Through the understanding, examination and study of the current model, we propose to evaluate the possible procedural dysfunctions that palpable relationships between lis pendens and the accumulation of procedures can cause. This approach introduces the idea of maintaining the balance between the legal reality and the material reality of the facts, as opposed to the efficiency required in a legal system whose two fundamental pillars from the legal point of view are based on efficiency and procedural economy. Furthermore, our legal system must be capable of organizing and managing the interaction between the different procedural exceptions, without making the procedures excessively complex and making possible solutions considerably more difficult. Thus, this thesis analyzes the historical evolution and the development in comparative law of the importance of concepts in order to be used as a source to think about the future. This research has been projected at a methodological level in two very specific phases: the first phase has been practically documentary through the technique of bibliographical consultation, thus facilitating the theoretical frameworks of procedural development; the second phase has focused on the interpretation and analysis of the data extracted that have given way to a series of final assessments. In addition, the study of lis pendens and the accumulation of procedures has been linked to the examination of other legal figures of similar importance, such as res judicata or prior conciliation, among others. As an outcome, we can conclude that the two procedural institutions that focus on the study of this thesis are legal solutions that require an updated and specific normative regulation. The lack of specific provisions on certain issues produces an effect that can break the balance with legal certainty. A country like ours that pursues efficiency in its procedural architecture should be far from any normative instrument that may cause unnecessary effort to the parties or to the State. As a result, this research provides information on theoretical understanding of the procedure and focuses on the procedural needs in the future trying to make innovative contributions that streamline the procedure.