CLIL in Pre-Primary Education: Vocabulary Acquisition through a Soft-CLIL. Approach and Analysis of Teachers’ Perceptions.

Abstract

Studies investigating the effects of Content and Language Integrated Learning (CLIL) have gained ground within the Foreign Language (FL) learning and teaching research domain in the latest decades. The CLIL approach provides a naturalistic, contextualized, and meaningful learning environment in which the curricular content and the FL (usually English) are taught in an integrated way. Many studies have focused on analysing a variety of CLIL programmes at different educational levels (from primary to higher education) to examine which linguistic skills, personal competences and social abilities are enhanced through such an approach. With the rapidly increasing implementation of CLIL, researching the perceptions of the main stakeholders involved (teachers, families, and students) becomes essential. Nonetheless, most of the CLIL research that has been carried out so far has focused on primary and secondary education levels, while research in pre-primary is still very scarce. This is precisely the research gap to which we aim to contribute with the three studies that configure the present doctoral dissertation. Studies one and two examine receptive and productive vocabulary acquisition, respectively, by pre-primary education students following a soft-CLIL programme, as compared to their peers following conventional English as a FL (EFL) instruction. Word frequency and age effects are also examined. The two studies followed the same methodology, namely a 6-month longitudinal design with 4- and 5-year-old Catalan and Spanish bilingual learners of English as a FL. Participants (N=155) worked on two curricular units traditionally taught in the main schooling language (Catalan) within the FL sessions, either following conventional EFL instruction, or the soft-CLIL approach. Before the intervention, all students were administered a general English vocabulary test and students’ parents filled in a sociolinguistic background questionnaire. After the intervention, a receptive target words test and a productive one were administered, including a percentage of the words from the two units worked on. Results were analysed with SPSS (v.26) and R (v.3.5.2, and v.4.1.2). Results did not show significant differences between groups, although some positive trends were reported in favour of the CLIL group, which may eventually show significance with a longer CLIL treatment. Significantly higher scores were reported in receptive vocabulary tests, than in productive tests. Regarding age effects, no differences were found between 4- and 5-year-olds, possibly due to the short period of time that they were enrolled in the CLIL programme. However, a significant word frequency effect was found, since there was a higher recollection rate of high-frequency words, than low-frequency ones. Study three complements the two studies above described by analysing pre-primary teachers’ perceptions regarding the potential benefits and challenges of CLIL implementation with such young learners. Data were collected from a total of 129 pre-primary teachers (N=76 in-service and N=53 pre-service) through an online survey tapping onto the participants’ knowledge of the CLIL approach and their perceptions on the potential benefits and challenges that CLIL implementation in pre-primary might entail for their students, and themselves as teachers. Participants’ answers were coded with Atlas.ti (v.22) and visualizations to represent the differences between the two groups of teachers were created with R (v.4.2.0). Overall, in-service teachers had some knowledge of what CLIL teaching entails, while pre-service teachers were rather unfamiliar with the approach. Moreover, teachers were positive regarding the potential implementation of CLIL in pre-primary, reporting many linguistic, personal, and social benefits for all stakeholders involved. However, most also agreed on their main teaching (e.g., lack of materials, time to prepare lessons, additional workload) and training (FL and methodology) needs. The three studies in this thesis provide important pedagogical implications regarding CLIL implementation in pre-primary education. On the one hand, the importance of teaching high-frequency words at the beginning stages of FL learning within a meaningful and contextualized setting like CLIL is argued. On the other hand, the perceptions of pre-primary teachers are discussed to identify the main teaching and training needs, which can help design teacher training programmes better. ____________________ Resum en català: Estudis que investiguen els efectes de l’Aprenentatge Integrat de Contingut i Llengües (AICLE, o CLIL per les sigles en anglès) han guanyat terreny dins l’àmbit de recerca de l’aprenentatge i ensenyament de llengües estrangeres (FL, per les sigles en anglès) durant les darreres dècades. L’enfocament CLIL proporciona un ambient d’aprenentatge naturalístic, contextualitzat i significatiu, en el qual el contingut curricular i la llengua estrangera (normalment anglès) s’ensenyen de manera integrada. Diversos estudis s’han centrat en analitzar una varietat de programes CLIL en diferents nivells educatius (des de primària fins a educació superior) per examinar quines destreses lingüístiques, competències personals i habilitats socials milloren a través d’aquesta metodologia. A causa del ràpid increment en la implementació de CLIL, la investigació de les percepcions dels principals agents implicats (professors, famílies i estudiants) esdevé essencial. No obstant això, la majoria de la recerca en CLIL que s’ha dut a terme fins ara s’ha centrar en educació primària i secundària, mentre que la investigació a educació infantil encara és molt escassa. Aquest és precisament el buit de recerca al qual els tres estudis que formen aquesta tesi doctoral pretenen contribuir. Els dos primers estudis examinen l’adquisició de vocabulari receptiu i productiu, respectivament, en alumnes d’educació infantil que segueixen un programa de CLIL d’intensitat baixa, en comparació amb els seus companys que segueixen només instrucció convencional d’anglès com a llengua estrangera (FL, per les sigles en anglès). També s’examinen els efectes de la freqüència de les paraules i l’edat dels estudiants. Els dos estudis segueixen la mateixa metodologia, concretament un disseny longitudinal de 6 mesos, amb estudiants d’anglès com a FL, tots ells bilingües en català i castellà de 4 i 5 anys. Els participants (N=155) van treballar dues unitats curriculars que tradicionalment s’ensenyen en la llengua principal d’escolarització (català) dins les sessions de FL, seguint instrucció convencional d’anglès, o bé el programa CLIL d’intensitat baixa. Abans de la intervenció, es va administrar a tots els alumnes un test general de vocabulari en anglès i els seus pares van emplenar un qüestionari sociolingüístic. Després de la intervenció, es van administrar tests de vocabulari receptiu i productiu incloent un percentatge de les paraules treballades en les dues unitats. Els resultats es van analitzar amb SPSS (v.26) i R (v.3.5.2 i v.4.1.2). No es van trobar diferències significatives entre els grups, tot i que sí que es van reportar algunes tendències positives a favor del grup de CLIL, que podrien resultar en diferències significatives amb un tractament CLIL més llarg. Es van trobar resultats significativament més alts en els tests de vocabulari receptiu que en els tests de vocabulari productiu. En relació amb els efectes de l’edat, no es van trobar diferències entre els estudiants de 4 i 5 anys, possiblement a causa del curt període de temps durant el qual havien participat al programa CLIL. No obstant, sí que es van trobar efectes significatius de la freqüència de les paraules, ja que hi va haver resultats més alts en les paraules de freqüència alta. L’estudi tres complementa els dos estudis descrits, analitzant les percepcions dels mestres d’educació infantil sobre els potencials beneficis i reptes de la implementació de CLIL amb alumnes tant petits. Es van recollir dades d’un total de 129 mestres d’educació infantil (N=76 mestres en actiu i N=53 futurs mestres en formació inicial) a través d’un qüestionari en línia que es centrava en el nivell de coneixement de CLIL dels participants i les seves percepcions sobre els beneficis i reptes que la implementació de CLIL a educació infantil pot comportar pels seus alumnes i per a ells mateixos com a mestres. Les respostes dels participants es van codificar amb Atlas.ti (v.22) i les visualitzacions per representar les diferències entre els dos grups de mestres es van fer amb R (v.4.2.0). En general, els mestres en actiu tenien alguns coneixements sobre el que implica ensenyar a través de CLIL, mentre que els mestres en formació inicial no hi estaven gaire familiaritzats. Addicionalment, els mestres es van mostrar positius en relació amb la implementació de CLIL a educació infantil, i van reportar molts potencials beneficis lingüístics, personals i socials per a tots els agents involucrats. No obstant, la majoria van estar d’acord en les principals necessitats docents (ex., falta de materials, temps de preparació, carrega de treball addicional) i formatives (FL i metodologia). Els tres estudis d’aquesta tesi doctoral tenen implicacions pedagògiques importants en relació amb la implementació de CLIL a l’educació infantil. Per una banda, s’argumenta la importància de l’ensenyament de paraules d’alta freqüència en els primes estadis de l’aprenentatge de la llengua estrangera dins d’un entorn significatiu i contextualitzat com el que proporciona CLIL. Per altra banda, es discuteixen les percepcions dels mestres d’educació infantil per identificar les principals necessitats docents i formatives, de manera que es puguin dissenyar programes de formació més adequats.