La cultura política de los católicos de Arequipa y sus cambios durante los episcopados de Mariano Holguín y Leonardo Rodríguez Ballón, 1906-1980

Abstract

El marc de referències i principis en què s'emmarca l'ensenyament i l'actuació de l'Església peruana a la política cap als anys vuitanta del segle XX contrasta dràsticament amb les referències i principis que guiaven la seva actuació al segle XIX i la primera meitat del segle XX. Mostra d'això és la distància entre el fort caràcter apologètic i de lluita contra el «món modern» de l'ensenyament del bisbe Mariano Holguín i la primacia de les aspiracions de reforma social sobre les referències a realitats ultraterrenes en l'ensenyament de l'episcopat nacional a els anys seixanta. Així mateix, resulta significatiu que la idea que impulsa els catòlics arequipenys a participar en la política partidària fins als anys trenta és la defensa de l'Església i la civilització cristiana, mentre que partits com la Democràcia Cristiana (1956) i el Partit Popular Cristià (1966) només trobin a la doctrina social de l'Església un programa de promoció social sense cap implicança espiritual. Aquesta tesi demostra i analitza les causes i la profunditat daquest canvi en la cultura política catòlica. Això s'aconsegueix a través del anàlisi dels actes i declaracions de dos bisbes d'Arequipa, Mariano Holguín (19061945) i Leonardo José Rodríguez Ballón (1945-1980), així com del desenvolupament dels laics arequipenys a la premsa ia la política partidària.

El marco de referencias y principios en el que se enmarca la enseñanza y actuación de la Iglesia peruana en la política hacia los años ochenta del siglo XX contrasta drásticamente con las referencias y principios que guiaban su actuar en el siglo XIX y la primera mitad del siglo XX. Muestra de ello es la distancia entre el fuerte carácter apologético y de lucha contra el «mundo moderno» de la enseñanza del obispo Mariano Holguín y la primacía de las aspiraciones de reforma social sobre las referencias a realidades ultraterrenas en la enseñanza del episcopado nacional en los años sesenta. Asimismo, resulta significativo que la idea que impulsa a los católicos arequipeños a participar en la política partidaria hasta los años treinta es la defensa de la Iglesia y la civilización cristiana, mientras que partidos como la Democracia Cristiana (1956) y el Partido Popular Cristiano (1966) solo encuentren en la doctrina social de la Iglesia un programa de promoción social sin ninguna implicancia espiritual. La presente tesis demuestra y analiza las causas y la profundidad de este cambio en la cultura política católica. Esto se logra a través del análisis de los actos y declaraciones de dos obispos de Arequipa, Mariano Holguín (19061945) y Leonardo José Rodríguez Ballón (19451980), así como del desenvolvimiento de los laicos arequipeños en la prensa y en la política partidaria.

The framework of references and principles in which the Peruvian church’s teaching and participation in politics were framed in the eighties of the twentieth century contrast drastically with the references and principles that guided its actions in the nineteenth century and the first half of the twentieth century. An example of this is the distance between the strong apologetic character and the struggle against the “modern world” in the teaching of the bishop Mariano Holguín and the primacy of the aspirations of social reform over references to otherworldly realities in the teaching of the national episcopate in the sixties. Likewise, it is significant that the idea that drives the arequipean catholics to participate in party politics until the thirties is the defense of the Church and the christian civilization, while parties such as the Christian Democracy (1956) and the Popular Christian Party (1966) only find in the social doctrine of the Church a program of social promotion without any spiritual implications. The present thesis demonstrates and analyzes the causes and depth of this change in the catholic political culture. This is achieved through the analysis of the acts and declarations of two bishops of Arequipa, Mariano Holguín (1906 - 1945) and Leonardo José Rodríguez Ballón (1945 - 1980) as well as the development of the arequipean laity in the press and in party politics.