A Poet’s Seasons: A Gerontological-Ecocritical Approach to the Poetry of Lorna Crozier

Abstract

El sentit de lloc i la corporalitat són dos elements essencials de la identitat d’una persona, especialment durant l’envelliment. Aquests dos conceptes s’investiguen de forma separada en diferents camps d’estudi, especialment en la gerontologia i psicologia ambiental, l’ecocrítica, les teories sobre corporalitat en els estudis d’envelliment i l’ecocrítica material. Aquesta tesi doctoral contribueix a una elaboració interdisciplinària de conceptes de lloc i corporalitat en relació amb el procés d’envelliment mitjançant el terme emplaced embodiment [corporalitat emplaçada] per a l’anàlisi de textos literaris. Més concretament, aquesta tesi utilitza el concepte de corporalitat emplaçada per tal d’analitzar l’obra poètica de l’escriptora canadenca contemporània Lorna Crozier, nascuda l’any 1948. Aquesta aproximació teòrica és apropiada per tal d’analitzar la poesia de Crozier donat que la seva obra se centra sovint en la corporalitat i la sexualitat durant el procés d’envelliment a través d’experiències emplaçades en el medi natural. Per tant, l’objectiu d’aquesta tesi és doble: examinar com, en l’obra de Crozier, la corporalitat a diferents edats es veu influenciada per la interacció amb el món no-humà en llocs concrets; i traçar les continuïtats i discontinuïtats en aquestes interaccions al llarg de l’obra de Crozier, per tal de descriure el procés de formació del seu estil tardà. En aquesta tesi, s’argumenta que l’estil tardà de Crozier es pot definir mitjançant el primer model dins la teoria sobre la creativitat en l’estil tardà que proposa Anne M. Wyatt-Brown, ja que s’observen continuïtats temàtiques en la poesia de Crozier, mentre que les discontinuïtats i les noves incorporacions suggereixen una creativitat renovada durant la vellesa de Crozier. Específicament, cal destacar la incorporació en l’obra de Crozier dels efectes de l’envelliment en la sexualitat d’una parella, així com un èmfasi en el desig sexual en les dones grans de forma paral·lela al propi procés d’envelliment de Crozier. Ambdós temes mostren una continuació en la crítica recurrent de l’edatisme en l’obra de Crozier, que sovint es realitza mitjançant l’ús de l’humor i de la visió positiva sobre el procés d’envelliment que s’extreu de les propietats curatives dels jardins.

El sentido de lugar y la corporalidad son dos elementos esenciales en la identidad de una persona, especialmente durante el envejecimiento. Estos dos conceptos se investigan de forma separada en diferentes ámbitos de estudio, especialmente en la gerontología y psicología ambiental, la ecocrítica, las teorías sobre corporalidad en los estudios de envejecimiento y la ecocrítica material. Esta tesis doctoral contribuye a una elaboración interdisciplinaria de conceptos de lugar y corporalidad en relación con el proceso de envejecimiento para el análisis de textos literarios, que se articula mediante el término emplaced embodiment [corporalidad emplazada]. Específicamente, esta tesis utiliza el concepto de corporalidad emplazada con el fin de analizar la obra poética de la escritora canadiense contemporánea Lorna Crozier, nacida el año 1948. Esta aproximación teórica es apropiada para analizar la poesía de Crozier puesto que su obra se centra a menudo en la corporalidad y la sexualidad durante el proceso de envejecimiento en el contexto de experiencias emplazadas en el medio natural. Así pues, el objetivo de esta tesis es doble: examinar como, en la obra de Crozier, la corporalidad a diferentes edades está influenciada por la interacción con el mundo no-humano en lugares concretos; y trazar las continuidades y discontinuidades en estas interacciones a lo largo de la obra de Croizer, con el fin de describir el proceso de formación de su estilo tardío. El argumento principal de esta tesis es que el estilo tardío de Crozier se puede definir mediante el primer modelo de la teoría sobre la creatividad en el estilo tardío que propone Anne M. Wyatt-Brown, puesto que se observan continuidades temáticas en la poesía de Crozier y a su vez, las discontinuidades y las nuevas incorporaciones sugieren que Crozier goza de una creatividad renovada en su vejez. Específicamente, cabe destacar la incorporación en la obra de Crozier de los efectos del envejecimiento en la sexualidad de una pareja, así como el énfasis en el deseo sexual en mujeres mayores, de forma paralela al propio proceso de envejecimiento de Crozier. Ambos temas demuestran una continuación en la crítica recurrente del edadismo en la obra de Crozier, que a menudo se realiza mediante el uso del humor y de la visión positiva acerca del proceso de envejecimiento a la que las propiedades curativas de los jardines contribuyen.

Sense of place and corporeality are two essential components of a person’s identity, especially in old age. Such notions are separately researched by different fields of study, notably environmental gerontology and psychology, ecocriticism, embodiment theories in ageing studies, and material ecocriticism. The present doctoral thesis contributes towards an interdisciplinary understanding of concepts of place and corporeality as related to the ageing process by means of developing the term emplaced embodiment for the analysis of literary works. More specifically, this dissertation employs the notion of emplaced embodiment in order to examine the poetic oeuvre of contemporary Canadian writer Lorna Crozier (b. 1948). Such an approach is fitting for Crozier’s poetry, given that it often discusses ageing embodiment and sexuality through place-based experiences of the natural world. Thus, this dissertation has a twofold aim, namely to interrogate how the speakers’ embodiment at different ages is influenced by their interactions with the non-human world in specific places in Crozier’s poetic work; and to trace the continuities and discontinuities in such interactions along Crozier’s career, in order to elucidate the formation process of her late style. It is my contention that Crozier’s late style can be defined through Anne M. Wyatt-Brown’s first model for late style creativity, as thematic continuities can be observed in Crozier’s poetry, while discontinuities and new approaches suggest a rekindled creativity in Crozier’s old age. Particularly relevant is Crozier’s introduction of the effects of ageing on a couple’s sexuality and an emphasis on older women’s desire along her own ageing into old age. Both themes offer a continuation with Crozier’s career-long criticism of ageism, often via the use of humour, and the positive stance from which she describes the ageing process as favoured by the healing properties of gardens.