Divergent trajectories of local ecological knowledge among divided communities: insights from Hutsuls and Romanians of Bukovina (Romania and Ukraine)

Abstract

Les plantes són crucials per a la supervivència de la humanitat. La relació entre persones i plantes ha evolucionat al llarg dels segles, conformada per diferent contextos geogràfics, ecològics, socials, culturals, econòmics i polítics en els què es troben persones i plantes. De fet, és àmpliament reconegut que els sistemes de coneixement ecològic local no són estàtics, sinó que evolucionen constantment, adaptant-se a les noves condicions ecològiques, socials, culturals i polítiques. També es sabut que els sistemes de coneixement locals es veuen cada cop més compromesos per la rapidesa dels canvis ambientals i socioeconòmics que vivim avui en dia. Entre els diferents canvis que afecten el coneixement local, l’efecte de les polítiques institucionals ha rebut poca atenció. En particular, l'impacte de les polítiques sobre el coneixement local només s'ha estudiat parcialment a Europa, amb un parell d'investigacions abordant el coneixement etnobotànic transfronterer. En aquest context, aquesta tesi té com a objectiu aprofundir en la nostra comprensió de com les fronteres polítiques afecten el coneixement local relatiu a l'ús d'aliments silvestres i plantes medicinals i a la transmissió d’aquest coneixement, així com a les percepcions ambientals locals. Per assolir aquest objectiu, vaig treballar al territori de Bucovina, una regió històrica de l’Europa de l'Est, que als anys quaranta va ser dividida entre la Unió Soviètica i la República Socialista de Romania, actualment Ucraïna i Romania. En aquesta regió multicultural, em vaig centrar en l’estudi del coneixement etnobotànic de les comunitats transfrontereres de hutsuls i romanesos. Els estius 2018 i 2019 vaig realitzar 135 entrevistes semiestructurades sobre l'ús d’aliments silvestres i plantes medicinals, la transmissió d'aquests coneixements, i la percepció del bosc i els seus recursos. L’anàlisi d’aquesta informació estructura els tres capítols centrals d’aquesta tesi. El primer capítol empíric examina el corpus de coneixement relacionats amb les plantes, especialment medicinals, de les comunitats d’estudi. El resultat principal es que el corpus de coneixements de plantes medicinals i alimentàries es més rics entre ells hutsuls i romanesos que viuen a Ucraïna que entre hutsuls i romanesos que viuen a Romania. A la discussió dels resultats, argumento que aquesta diferència s'origina en el context polític (i multilingüe) que viuen els dos països, i en el que només Ucraïna te influències soviètiques. En el segon capítol empíric examino les formes de transmissió del coneixement etnobotànic als dos costats de la frontera. Hutsuls i, sobretot, romanesos que viuen a Ucraïna, a més de la informació transmesa oralment, també utilitzen les fonts escrites i visuals per obtenir informació sobre plantes silvestres utilitzades com medicina i aliment. En canvi, a Romania, aquesta informació es transmet principalment oralment dins de la família o per part dels ancians de la comunitat. El tercer capítol examina percepcions dels boscos. El principal resultat es que els hutsuls que viuen en bandes diferents de la frontera comparteixen percepcions dels beneficis forestals, però difereixen en els seus percepcions dels motors del canvi forestal, possiblement a causa dels contextos polítics divergents que viuen i, per tant, d’estar exposats a diferent polítiques de gestió forestal. A més, possiblement com a conseqüència de diferents condicions socioeconòmiques, els hutsuls que viuen a Ucraïna depenen més dels plantes medicinals que els hutsuls que viuen a Romania. En conclusió, els resultats d'aquest treball suggereixen que en el context de Bucovina, i possiblement més enllà, la creació de nous límits polítics pot donar lloc a diferents corpus de coneixements locals relacionats amb els usos de plantes silvestres, diferent estratègies de transmissió del coneixement local, i diferent percepcions del medi natural. Aquestes diferencies poden ser degudes als diferents contextos socioeconòmics creats com a resultat de diferents polítiques institucionals. Més recerca en altres contextos geogràfics amb es requereixen situacions geopolítiques transfrontereres similars per confirmar els resultats d'aquest treball.

Plants are crucial for the survival of the humankind. The relationship between people and plants has evolved over centuries, shaped by specific geographical, ecological, social, cultural, economic and political contexts in which people and plants are found. Indeed, it is widely acknowledged that local ecological knowledge systems are not static, but constantly evolve, adapting to new ecological, social, cultural and political conditions. It is also recognized that these local knowledge systems are being increasingly jeopardized by the rapid environmental and socio-economic changes we see today. Among the various socioeconomic changes that affect local knowledge, institutional policies have received little scholarly attention, although they can have important impacts on local knowledge. In particular, the impact of policies on local knowledge has only been partially studied in Europe, with a couple of investigations addressing cross-border ethnobotanical knowledge. In this context, this dissertation aims to further our understanding of how political borders affect local knowledge of the use of wild food and medicinal plants and its transmission, as well as local environmental perceptions. To this end, I worked in the territory of Bukovina, a historical region of Eastern Europe united until the 1940s, when it was divided between the Soviet Union and the Socialist Republic of Romania, currently Ukraine and Romania. Specifically, in this multicultural region, I focused on cross-border communities of Hutsuls and Romanians. The 135 semi-structured interviews conducted in summers 2018 and 2019 on the use of wild food and medicinal plants, the transmission of such knowledge, and the perception of forest and its resources, revealed three main divergences that constitute the three central chapters of this dissertation. First, the corpora of knowledge related to plants, especially medicinal plants, are richer among Hutsuls and Romanians living in Ukraine than among Hutsuls and Romanians living in Romania. I argue that this difference originates in the divergent political (and multilingual) context of the two countries, with only Ukraine being influenced by Soviet-derived elements. Second, ethnobotanical knowledge transmission occurs in divergent forms across the border. Hutsuls and especially Romanians living in Ukraine, in addition to information transmitted 3 orally, significantly rely on written and visual sources for obtaining information regarding wild food and medicinal plants. Conversely, in Romania, this information is mainly transmitted orally within the family or by local elders. Third, Hutsuls living across the border share perceptions of forest benefits but differ in their perceptions of the drivers of forest change, possibly due to the diverging political contexts in which they live, and thus diverging forest management policies. In addition, possibly as a result of different socio-economic conditions, Hutsuls living in Ukraine rely more on forest medicinal plants than do Hutsuls living in Romania. In conclusion, the results of this work suggest that in the context of Bukovina, and possibly beyond it, the creation of new political boundaries can result in different corpora of local knowledge related to wild food and medicinal plants, divergent trajectories of ethnobotanical knowledge transmission strategies, and dissimilar perceptions and use of relevant milieux. I argue that such dissymmetry can be due to the different socio-economic contexts created as a result of different institutional policies. Further research in other geographical contexts with similar cross-border geopolitical situations is required to confirm the results of this work.