Los juegos tradicionales infantiles en Canarias. Visión etnomotriz y educación de conductas motrices sostenibles

Abstract

Les directrius oficials de la UNESCO (Pla Kazan, 2017), l'ONU (Agenda Cultural 2030) i del Govern de les Canàries (Castro, 2021), estableixen com a objectius de desenvolupament sostenible prioritaris, la salvaguarda i promoció dels jocs tradicionals (JDT) i dels valors que els acompanyen , considerats com a patrimoni cultural immaterial. Aquesta tesi doctoral es compon de dues parts: A la primera part es van revelar els trets distintius etnomotors dels JDT (lògica interna) i la seva relació amb la cultura local (lògica externa). Per això es va realitzar una investigació etnomotriu de 513 JDT identificats mitjançant l'anàlisi de contingut de 27 fonts de consulta escrites publicades des dels anys quaranta a les Illes Canàries. L'anàlisi de contingut es va enriquir mitjançant el tractament estadístic (anàlisi estadística descriptiva), juntament amb les croades, i els arbres de classificació i les àrees de freqüència. Aquest estudi va permetre identificar la riquesa educativa dels JDT a les canàries, caracteritzada per tres trets distintius etnomotors: una gran ludodiversitat d'experiències etnomotrius de naturalesa sociomotriu; la promoció d’aprenentatges sostenibles respecte a l'entorn material (natural i domèstic) i l'entorn social; i l'activació d'experiències ludomotrius intenses viscudes a temps present (Carpe Diem). A la segona part, es van mostrar els efectes d'una intervenció pedagògica etnomotriu mitjançant l'ús de jocs esportius tradicionals amb objectes (amb set accions realitzades dins i fora de l'escola), sobre el desenvolupament d'aprenentatges significatius sostenibles i de benestar emocional de l'alumnat de educació primària a les Illes Canàries. Hi van participar 226 estudiants (rang d'edat d'11 i 12 anys), 118 noies i 108 nois de 7 centres educatius d'educació primària del municipi de Telde a l'Illa de Gran Canària. Es va fer servir diversitat d'instruments per recollir informació per part de l'alumnat (redacció, qüestionari de benestar emocional GES), del col·lectiu docent (entrevistes semiestructurades) i de l'investigador (notes de camp, registre audiovisual). L'anàlisi de les dades va seguir un mètode mixt; les dades qualitatives es van analitzar mitjançant una anàlisi de contingut deductiu i inductiu. Les dades quantitatives es van analitzar mitjançant diferents estratègies estadístiques (estadística descriptiva, àrees de freqüència multidimensionals, taules creuades -associacions per parells de variables per a cadascuna de les variables i/o si escau fases etnomotrius per explorar diferències inter i intrafase-), i també els arbres de decisió per establir les variables predictives de l'aprenentatge significatiu i benestar emocional en cadascuna de les fases. Les troballes van mostrar que aquesta experiència va ser innovadora, portadora d'aprenentatges de desenvolupament sostenible significatius, transdisciplinars i contextualitzats a la cultura local en un ambient segur de benestar emocional. Es va constatar que el familiar és un agent educatiu clau per afavorir conductes etnomotrius contextualitzades. També es va reconèixer el paper clau de la intervenció de diferents agents educatius. A més a més, es va fer evident que el joc tradicional amb objectes és un talismà en aquest procés educatiu i que afavoreix la subjectivització de l’alumnat. Finalment, es va observar que confirmar l'adequació del projecte funciona com un termòmetre per donar testimoni de l'activació d'aprenentatges significatius sostenibles i de benestar emocional a l'alumnat.

Las directrices oficiales de la UNESCO (Plan Kazán, 2017), la ONU (Agenda Cultural 2030) y del Gobierno de Canarias (Castro, 2021), establecen como objetivos de desarrollo sostenible prioritarios, la salvaguarda y promoción de los juegos deportivos tradicionales (JDT) y de los valores que los acompañan, considerados como patrimonio cultural inmaterial. Esta tesis doctoral, se compone de dos partes: En la primera parte se desvelaron los rasgos distintivos etnomotores de los JDT (lógica interna) y su relación con la cultura local (lógica externa). Para ello se realizó una investigación etnomotriz de 513 JDT identificados mediante el análisis de contenido de 27 fuentes de consulta escritas publicadas en Canarias, desde los años cuarenta del siglo pasado, hasta la actualidad. El análisis de contenido se enriqueció mediante el tratamiento estadístico (análisis estadístico descriptivo), junto con las cruzadas, y los árboles de clasificación y las áreas de frecuencia. Este estudio permitió identificar la riqueza educativa de los JDT en Canarias, caracterizada por tres rasgos distintivos etnomotores: una gran ludodiversidad de experiencias etnomotrices de naturaleza sociomotriz; la promoción de aprendizajes sostenibles respeto al entorno material (natural y doméstico) y al entorno social; y la activación de experiencias ludomotrices intensas vividas en tiempo presente (Carpe Diem). En la segunda parte, se mostraron los efectos de una intervención pedagógica etnomotriz (con siete acciones realizadas dentro y fuera de la escuela) mediante el uso de JDT con objetos, sobre el desarrollo de aprendizajes significativos sostenibles y de bienestar emocional del alumnado de Educación Primaria en Canarias. Participaron 226 estudiantes (rango de edad de 11 y 12 años), 118 chicas y 108 chicos de 7 centros educativos de Educación Primaria del municipio de Telde (Gran Canaria). Se empleó diversidad de instrumentos para recoger información por parte del alumnado (redacción, cuestionario de bienestar emocional GES), del colectivo docente (entrevistas semiestructuradas) y del investigador (notas de campo, registro audiovisual). El análisis de los datos siguió un método mixto; los datos cualitativos se analizaron mediante un análisis de contenido (deductivo e inductivo). Los datos cuantitativos se analizaron mediante diferentes estrategias estadísticas (estadística descriptiva, áreas de frecuencia multidimensionales, tablas cruzadas -asociaciones por pares de variables para cada una de las variables y/o en su caso fases etnomotrices para explorar diferencias inter e intrafase-), y también los árboles de decisión para establecer las variables predictivas del aprendizaje significativo y bienestar emocional en cada una de las fases. Los hallazgos mostraron que esta experiencia fue innovadora, portadora de aprendizajes de desarrollo sostenible significativos, transdisciplinares y contextualizados en la cultura local. El alumnado aprendió en un ambiente seguro de bienestar emocional. Se constató que el familiar es un agente educativo clave para favorecer conductas etnomotrices contextualizadas. También se reconoció el papel clave de la intervención de distintos agentes educativos. Se constató que el juego tradicional con objetos es un talismán en ese proceso educativo y que favorece la subjetivización del alumnado. Finalmente, se observó que confirmar la adecuación del proyecto funciona como un termómetro para dar testimonio de la activación de aprendizajes significativos sostenibles y de bienestar emocional en el alumnado.

The official guidelines of UNESCO (Kazan Plan, 2017), the United Nations (2030 Cultural Agenda), and the Government of the Canary Islands (Castro, 2021), establish the safeguarding and promotion of traditional games (TSGs) and the accompanying values as priority sustainable development objectives, considering them as intangible cultural heritage. This doctoral thesis consists of two parts: The first part revealed the ethnomotor distinctive features of TSGs (internal logic) and their relationship with the local culture (external logic). For this purpose, an ethnomotor investigation of 513 TSGs was conducted by analyzing the content of 27 written sources published in the Canary Islands since the 1940s. The content analysis was enriched through statistical treatment (descriptive statistical analysis), cross-tabulations, classification trees, and frequency areas. This study identified the educational richness of TSGs in the Canary Islands, characterized by three ethnomotor distinctive features: a wide ludodiversity of sociomotor experiences, the promotion of sustainable learning respecting the material (natural and domestic) and social environment, and the activation of intense ludomotor experiences lived in the present moment (Carpe Diem). In the second part, the effects of an ethnomotor pedagogical intervention (through seven actions conducted inside and outside the school) using TSGs with objects on the development of sustainable, meaningful learning and emotional well-being of primary education students in the Canary Islands were demonstrated. A total of 226 students participated (aged between 11 and 12 years), including 118 girls and 108 boys from seven primary education centres in Telde on the island of Gran Canaria. Various instruments were used to collect information from students (writing a text, GES emotional scale), the teaching staff (semi-structured interviews), and the researcher (field notes, audiovisual recordings). The data analysis followed a mixed-method approach; qualitative data were analyzed through content analysis (deductive and inductive), while quantitative data were analyzed using various statistical strategies (descriptive statistics, multidimensional frequency areas, cross-tabulations -to explore pairwise associations between variables and ethnomotor phases, and decision trees to establish predictive variables for meaningful learning and emotional well-being in each phase-). The findings demonstrated that this experience was innovative, promoting significant transdisciplinary and context-based sustainable development learning within the local culture. The students learned in a secure environment of emotional well-being. It was observed that the family member is a key educational agent in promoting sustainable contextualized ethnomotor conducts, along with the recognition of the crucial involvement of various educational agents. It was also observed that traditional games with objects serve as a talisman in this educational process and contribute to the subjectification of students. Finally, it was observed that confirming the adequacy of the project functions as a thermometer to validate the activation of sustainable, meaningful learning and emotional well-being.