Experiències traumàtiques en la infància i conductes suïcides en pacients amb un primer episodi psicòtic

Abstract

[cat] INTRODUCCIÓ:

L’impacte de les experiències traumàtiques en la infància (ETIs) té conseqüències importants en la salut física i mental d’infants i adolescents no només en aquesta etapa vital sinó també conseqüències en l’edat adulta. Patir una ETI s’ha associat amb una pitjor salut mental i amb un increment de trastorns psiquiàtrics, entre aquests, els trastorns psicòtics. Per altra banda, les conductes suïcides (CS) han augmentat en el últims anys, associant-se també a una pitjor salut mental. Concretament, en les persones que pateixen un primer episodi psicòtic (PEP) aquestes conductes són d’especial importància ja que es donen en un 60%. La relació entre les ETIs i les CS en PEP no ha estat gaire estudiada, però en població general s’ha vist una increment de CS en persones que han patit una ETI. Per tant, una detecció precoç de les ETIs i alhora, de les CS pot esdevenir de vital importància per prevenir problemes de salut mental, entre aquests el fet de patir un PEP. OBJECTIUS:

1. Revisar la literatura sobre les experiències traumàtiques en la infància i la seva influència en l'aparició d’un PEP, tenint present els instruments utilitzats en la seva avaluació, la seva definició i característiques, les diferències d’aquestes entre les persones que pateixen un primer episodi psicòtic en comparació amb altres mostres clíniques i sanes, les diferències de sexe i la relació entre aquestes experiències i la simptomatologia i el funcionament dels pacients amb un PEP. 2. Analitzar els tipus d’ETIs i la seva prevalença en una mostra de pacients amb un PEP i comparar-ho amb un mostra de persones control sanes, i estudiar quines variables clíniques, psicosocials i sociodemogràfiques en l’inici d’un primer episodi psicòtic estaven relacionades amb haver patit alguna ETI. 3. Analitzar la freqüència de la conducta suïcida en una mostra de pacients amb un primer episodi psicòtic i comparar-ho amb una mostra de persones control sanes, estudiar les diferències de sexe en les CS en els i les pacients amb un PEP i estudiar la relació entre les CS i les variables sociodemogràfiques, clíniques i psicosocials a l’inici del PEP. 4. Estudiar l’impacte de les experiències traumàtiques en la infància en les conductes suïcides en pacients amb un PEP, controlant per variables sociodemogràfiques, clíniques i psicosocials rellevants per a les conductes suïcides MÈTODE:

Estudi descriptiu observacional transversal d’una mostra de persones amb un PEP i una mostra de persones control sanes. A tots i totes les participants se’ls va administrar l’escala d’experiències traumàtiques en la infància (CTQ-SF) per avaluar les ETIs i l’escala de Risc Suïcida de Plutchik (SRSP) per avaluar les CS. A més a més, també se’ls hi va administrar una sèrie d’escales i qüestionaris per obtenir dades sociodemogràfiques, clíniques i funcionals.

Els resultats van mostrar una prevalença de ETIs del 59% en els i les pacients amb un PEP i del 17% en la mostra de controls. Tenir un pare o mare amb una malaltia mental i presentar més símptomes positius a l’inici del PEP es va relacionar amb el fet d’haver patit més ETIs. L’edat d’inici de la psicosi, els anys d’educació, la duració de psicosi no tractada, la simptomatologia psicòtica, l’estrès percebut, el funcionament personal i social i el risc suïcida van ser variables que es van relacionar amb algunes ETIs específiques. Pel que fa a les CS, el 47% dels i les pacients amb un PEP van reportar haver presentat ideació suïcida i el 16.7% algun intent de suïcidi en algun moment de la seva vida, enfront al 20,5% i al 1.6% respectivament de la mostra controls. Una edat més primerenca d’inici de la psicosi, presentar nivells més alts d’estrès percebut i de desesperança, i presentar més simptomatologia depressiva van ser les variables que van predir les CS. Finalment, de totes les ETIs, l’abús emocional, juntament amb la presència de més nivell d’estrès percebut van ser les variables predictores per a les CS. CONCLUSIONS:

Per tant, per una banda, la present tesi posa de manifest la importància de detectar les ETIs i de crear intervencions específiques amb l’objectiu de prevenir els trastorns mentals, sobretot els trastorns psicòtics. I per altra banda, la importància d’ajudar en la detecció i prevenció de les CS, i en la millora del benestar personal, per proporcionar una millora de la salut mental i la qualitat de vida i alhora ajudar a la prevenció de trastorns mentals.

[eng] INTRODUCTION:

The impact of traumatic childhood experiences (TCEs) has important consequences on the physical and mental health of the victims. Having suffered TCEs is associated with worse mental health and an increased risk of developing psychiatric disorders, including psychotic disorders. Likewise, the prevalence of suicidal behaviors (SB) has increased in the last years and is also associated with worse mental health. For instance, these behaviors are found in 60% of patients with first-episode psychosis (FEP). However, the link between TCEs and SB is not fully understood in FEP. Clarifying these associations could be vital in preventing mental health problems, probably including the prevention of FEP. OBJECTIVES:

To review the literature on the assessment, characteristics, and influence of TCEs on the appearance of a first psychotic episode. Analyze the types of traumatic experiences in childhood and their prevalence in a sample of people who have suffered a first psychotic episode and their relationship with sociodemographic, clinical, and psychosocial variables. Analyze the frequency of suicidal behaviors in a sample of patients with a first episode of psychosis, study their relationship with sociodemographic, clinical, and psychosocial variables, and study gender differences. To study the relationship between the different types of traumatic experiences in childhood and suicidal behaviors, and to study which sociodemographic, clinical, and psychosocial variables predict suicide risk along with traumatic experiences in childhood. METHOD:

We used a cross-sectional, observational, descriptive study of a sample of patients with FEP and a sample of healthy controls. Each participant was administered the Childhood Trauma Questionnaire (CTQ-SF) to assess CTEs and the Plutchik Suicide Risk Scale to assess SB. In addition, they were administered a series of scales and questionnaires to obtain sociodemographic, clinical, and functional data. RESULTS:

The prevalence of TCEs was 59% in the FEP group and 17% in the control sample. The strongest predictors for past TCEs were the age of onset of psychosis, years of education, duration of untreated psychosis, psychotic symptoms, perceived stress, personal and social functioning, and suicide risk. As for SB, 47% of patients with FEP reported having suicidal ideation and 16.7% had attempted suicide at some point in their lives, compared to 20.5% and 1.6% respectively of the sample controls. The best

predictors for SB were an earlier age of onset of psychosis, higher levels of perceived stress and hopelessness, and more depressive symptoms. Finally, of all TCEs, emotional abuse together with higher perceived stress were the most important predictors of SB. CONCLUSIONS:

This thesis demonstrates the high prevalence of TCEs and SB in patients with FEP, as well as the impact of the latter on the onset of the disease. Having suffered TCEs was strongly associated with the appearance of SB. Therefore, the work in this thesis emphasizes the importance of an early detection of TCEs and the development of preventive strategies to prevent mental illness, especially psychotic disorders. Similarly, the work described in this thesis highlights the need to explore and address SB to improve well-being, mental health and quality of life, as well as in preventing mental illness.