Co-managing small-scale fisheries: a global overview and a case study in Chiapas, Mexico

dc.contributor.author
d’Armengol Catà, Laia
dc.date.accessioned
2023-10-21T12:07:30Z
dc.date.available
2023-10-21T12:07:30Z
dc.date.issued
2019-10-11
dc.identifier.uri
http://hdl.handle.net/10803/689178
dc.description.abstract
Les pesqueries artesanals, aquelles que utilitzen quantitats relativament petites de capital i energia i utilitzen vaixells petits per fer viatges curts, són crucials per al sosteniment, la cultura i la supervivència d’uns 34 milions de pescadors i les seves famílies al món. Les pesqueries artesanals aporten la meitat de la pesca global, això és, una producció d’uns 90,9 milions de tones, i són determinants per a la seguretat alimentària i la nutrició. Així i tot, les pesqueries artesanals han de fer front a amenaces cada vegada més grans, incloent-hi el canvi climàtic, la pèrdua d’hàbitats, la sobrepesca i la competència amb flotes industrials. En molts casos, ni els governs ni les comunitats costaneres han aconseguit gestionar-les adequadament per prevenir el declivi de les captures. Per contrarestar aquestes tendències, la cogestió de pesqueries artesanals ha sorgit, des dels anys 2000, com una estratègia de gestió esperançadora en molts països. Unint pescadors locals, governs i altres parts interessades en la presa de decisions conjunta, es preveu que la cogestió sigui més efectiva que els règims de gestió centralitzada o exclusivament comunitaris i, en conseqüència, aporti més resultats ecològics i socials positius. No obstant, avui en dia hi ha escasses evidències que sostinguin aquestes afirmacions i es coneix poc sobre els factors contextuals que contribueixen a l’efectivitat de les pesqueries artesanals cogestionades en termes socials i ecològics. Tampoc no se sap del cert si la cogestió es basa en principis d’equitat i en resultats equitatius, ni tampoc com afecta la diversitat social a la comprensió consensuada i el funcionament de la cogestió. Per fer front a les faltes d’evidència, aquesta tesi investiga, en primer lloc, el context i les característiques de les pesqueries artesanals cogestionades mitjançant una revisió sistemàtica de casos de tot el món descrits a la literatura científica i, en segon lloc, el funcionament d’una pesqueria artesanal cogestionada situada a la Reserva de la Biosfera de La Encrucijada, a l’estat de Chiapas, Mèxic. Aquesta pesqueria artesanal és un cas d’estudi interessant perquè l’àrea protegida acull la major diversitat de peixos de tots els sistemes lacunars i estuaris de la Costa del Pacífic de Mèxic que, alhora, és el sosteniment principal de les comunitats que viuen a les zones nucli. A més, la reserva de la biosfera atrau una alta diversitat d’actors amb objectius diferents de conservació i desenvolupament, cosa que ha produït conflictes sobre l’ús dels recursos. Metodològicament, la tesi es basa en un protocol per a la revisió sistemàtica i en grups focals, entrevistes, representacions diagramàtiques de models mentals i observació participant en el cas d’estudi durant un període de treball de camp de set mesos. El capítol 4 de la tesi presenta una revisió sistemàtica de casos d’estudi documentats a escala mundial i demostra que les pesqueries artesanals cogestionades tenen resultats socials i ecològics positius i milloren la capacitat adaptativa de les pesqueries. La cogestió produeix un increment de l’abundància de les poblacions de peixos i un augment de les captures i beneficis econòmics. La cogestió també comporta una major participació social, un millor encaix enter les normes de gestió i les condicions locals i reforça el compliment de les regles de gestió. No obstant, la revisió també demostra que, fins ara, la investigació basada en casos d’estudi de pesqueries artesanals cogestionades ha parat poca atenció als efectes de la cogestió en els desequilibris de poder i la distribució dels seus beneficis. També destaca que, perquè la cogestió sigui exitosa, és necessari acollir la diversitat d’actors socials implicats i implementar principis de gestió adaptativa. El següent capítol empíric de la tesi investiga els primers anys de la pesqueria artesanal cogestionada de la Reserva de la Biosfera de La Encrucijada, i explicita les fortaleses i les debilitats de la iniciativa, cosa que complementa els resultats de la revisió sistemàtica. El capítol 5 demostra que la iniciativa ha reforçat el poder de decisió d’alguns actors sobre els altres en la gestió de la pesqueria local mitjançant dos nous fòrums de decisió. La comparació de dues cooperatives de pescadors implicades en la cogestió demostra que la cooperativa amb diferències més grans de poder i conflictes interns té més dificultats per aconseguir resultats, com ara la recuperació de les poblacions de peixos. Finalment, el capítol 6 explora com els participants del cas d’estudi comprenen l’esquema de cogestió mitjançant l’anàlisi dels seus models mentals, és a dir, representacions internes d’una realitat externa. L’anàlisi mostra una diversitat de comprensions de la cogestió amb alguns elements que se sobreposen, i que reflecteixen la diversitat de participants. Sorprenentment, les seves comprensions consensuals encara mostren un sistema de gestió centralitzada amb dos actors principals: agències governamentals i pescadors. Les agències governamentals es representen donant suport, principalment econòmic, als pescadors, els quals tenen poca acció. Aquests resultats suggereixen que l’antic esquema centralitzat de gestió roman en les comprensions consensuals dels participants sobre la iniciativa de cogestió i que els mecanismes de decisió són poc coneguts i utilitzats. En conjunt, els resultats d’aquesta tesi signifiquen un avenç en la recerca sobre cogestió en diversos sentits. En primer lloc, mitjançant una revisió sistemàtica i les aportacions qualitatives del cas d’estudi, aquesta monografia confirma les expectatives teòriques i demostra que la cogestió pot, efectivament, comportar resultats socials i ecològics positius. També destaca la importància de l’equitat social i la diversitat social per a la consecució d’aquests resultats. En segon lloc, fent èmfasi en com les relacions de poder i conflictes existents poden interferir considerablement en la consecució de resultats. En tercer, demostrant que, quan hi ha una diversitat de comprensions de la cogestió, els esquemes de gestió centralitzada poden estar fortament arrelats i romandre en les comprensions consensuals dels participants. Metodològicament, aquesta tesi combina diversos marcs i mètodes analítics per copsar la complexitat dels enfocaments de cogestió i els seus resultats. D’entrada, presenta un marc extens que es nodreix de la teoria dels recursos comuns i la investigació sobre gestió adaptativa per avaluar les condicions, els atributs i els resultats de la cogestió de pesqueries artesanals. A més, incorpora criteris d’equitat a l’anàlisi del desenvolupament de la cogestió i els seus resultats. Per acabar, mitjançant models mentals, adopta un enfocament cognitiu per avaluar l’impacte de la diversitat social en el desenvolupament de la cogestió.
ca
dc.description.abstract
Las pesquerías artesanales, aquellas que usan cantidades relativamente pequeñas de capital y energía y emplean barcos pesqueros pequeños para hacer viajes cortos, son cruciales para el sustento, cultura y supervivencia de unos 34 millones de pescadores y sus familias en el mundo. Las pesquerías artesanales aportan la mitad de la pesca global, es decir, una producción de unos 90,9 millones de toneladas, y contribuyen de forma decisiva a la seguridad alimentaria y la nutrición. Aun así, las pesquerías artesanales tienen que hacer frente a amenazas cada vez mayores, que incluyen el cambio climático, la pérdida de hábitats, la sobrepesca y competencia con flotas industriales. En muchos casos, ni los gobiernos ni las comunidades costeras han logrado gestionarlas adecuadamente para prevenir el declive de las capturas. Para contrarrestar estas tendencias la cogestión de pesquerías artesanales ha surgido, desde inicios del 2000, como una estrategia de gestión esperanzadora en muchos países. Juntando pescadores locales, gobiernos y otras partes interesadas en la toma de decisiones conjunta, se prevé que la cogestión sea más efectiva que regímenes de gestión centralizados o exclusivamente comunitarios y, consecuentemente, aporte más resultados ecológicos y sociales positivos. Hoy en día, hay escasas evidencias apoyando estas afirmaciones y se conoce poco sobre los factores contextuales que contribuyen a la efectividad de las pesquerías artesanales cogestionadas en términos sociales y ecológicos. Tampoco sabemos del cierto si la cogestión se basa en principios de equidad y en resultados equitativos y cómo afecta la diversidad social a la comprensión consensuada y el funcionamiento de la cogestión. Esta tesis aborda estas faltas de evidencia, primero, investigando el contexto y las características de las pesquerías artesanales cogestionadas mediante una revisión sistemática de casos alrededor del mundo descritos en la literatura científica y, segundo, examinando el funcionamiento de una pesquería artesanal cogestionada concreta, situada en la Reserva de la Biosfera La Encrucijada, en el estado de Chiapas, México. Esta pesquería artesanal es un interesante caso de estudio porque el área protegida alberga la mayor diversidad de peces de todos los sistemas lagunares y estuarinos del Pacífico mexicano, siendo además el sustento principal de las comunidades que viven en las zonas núcleo. Además, la reserva de la biosfera atrae una alta diversidad de actores con distintos objetivos de conservación y desarrollo, que han producido conflictos sobre el uso de los recursos. Metodológicamente, la tesis se basa en un protocolo para la revisión sistemática, y grupos focales, entrevistas, representaciones diagramáticas de modelos mentales y observación participante en el caso de estudio por un período de trabajo de campo de siete meses. El capítulo 4 de la tesis presenta una revisión sistemática de casos de estudio documentados a nivel mundial y demuestra que las pesquerías artesanales cogestionadas ofrecen resultados sociales y ecológicos positivos y mejoran la capacidad adaptativa de las pesquerías. La cogestión produce tanto un incremento de la abundancia de las poblaciones de peces como un aumento de las capturas y los beneficios económicos. La cogestión también comporta una mayor participación social, un mejor encaje entre las normas de gestión y las condiciones locales, y refuerzan el cumplimiento de las reglas de gestión. No obstante, la revisión también demuestra que la investigación de casos de estudio de pesquerías artesanales cogestionadas ha prestado hasta el momento una insuficiente atención a investigar los efectos de la cogestión en las asimetrías de poder y la distribución de los beneficios. También destaca que, para que la cogestión sea exitosa, tiene que acoger la diversidad de actores sociales involucrados e implementar principios de gestión adaptativa. El siguiente capítulo empírico de la tesis investiga los primeros años de la pesquería artesanal cogestionada de la Reserva de la Biosfera de La Encrucijada, y explicita las fortalezas y debilidades de la iniciativa, complementando los resultados de la revisión sistemática. El capítulo 5 demuestra que la iniciativa ha reforzado el poder de decisión de algunos actores sobre los otros en la gestión de la pesquería local, estableciendo dos nuevos foros de decisión a nivel de la pesquería. La comparación de dos cooperativas de pescadores implicadas en la cogestión, no obstante, muestra que la cooperativa con mayores diferencias de poder y conflictos internos tiene más dificultades para conseguir resultados, como la recuperación de las poblaciones de peces. Por último, el capítulo 6 explora cómo los participantes del caso de estudio comprenden el esquema de cogestión, mediante el análisis de sus modelos mentales, es decir, las representaciones internas de una realidad externa. El análisis muestra una diversidad de comprensiones de la cogestión con algunos elementos que se superponen y que reflejan, a la vez, la diversidad de participantes. Sorprendentemente, sus comprensiones consensuales aun reflejan un sistema de gestión centralizada con dos actores principales: agencias de gobierno y pescadores. Las agencias de gobierno se representan dando apoyo, principalmente económico, a los pescadores, y los pescadores con poca acción. Estos hallazgos sugieren que, el antiguo esquema de gestión centralizada presente anteriormente, permanece en las comprensiones consensuales de los participantes sobre la iniciativa de cogestión y que los mecanismos de decisión son poco conocidos y usados. En conjunto, los hallazgos de esta tesis significan un avance en la investigación sobre cogestión en varios sentidos. Primero, mediante la revisión sistemática y las aportaciones cualitativas del caso de estudio, esta monografía confirma las expectativas teóricas y demuestra que la cogestión puede, efectivamente, traer resultados sociales y ecológicos positivos. También destaca la importancia de la equidad social y la diversidad social para la consecución de estos resultados. Segundo, enfatiza cómo las relaciones de poder y conflictos existentes pueden interferir considerablemente en la consecución de resultados. Tercero, demuestra que, cuando hay una diversidad de comprensiones de la cogestión, los esquemas de gestión centralizada pueden estar fuertemente arraigados y permanecer en las comprensiones consensuales de los participantes. Metodológicamente, este manuscrito combina varios marcos y métodos analíticos para captar la complexidad de los enfoques de cogestión y sus resultados. Primero, presenta un extenso marco que se nutre de la teoría de los recursos comunes y la investigación sobre gestión adaptativa para evaluar las condiciones, atributos y resultados de la cogestión de pesquerías artesanales. Segundo, incorpora de forma innovadora criterios de equidad en el análisis del desarrollo de la cogestión y sus resultados. Por último, mediante modelos mentales, usa un enfoque cognitivo para evaluar el impacto de la diversidad social en el desarrollo de la cogestión.
ca
dc.description.abstract
Small-scale fisheries, understood as fisheries using relatively small amount of capital and energy and employing small fishing vessels to make short trips, are critical for the livelihoods, culture and survival of about 34 million fishers and their families worldwide. Small-scale fisheries provide around half of the global seafood catch, which means a production of approximately 90.9 million tonnes, and they critically contribute to food security and nutrition. However, small-scale fisheries face growing threats including climate change, habitat loss, overfishing and competition with industrial fleets. Both governments and coastal communities have not been completely successful in managing them adequately and prevent declining catches. To counteract these trends, the co-management of small-scale fisheries has emerged as a potential management strategy in many countries over the last two decades. By bringing together local fishers, governments, and other stakeholders in joint decision making, co- management is expected to provide greater effectiveness than centralized or locally-based fisheries’ management regimes and consequently result in more positive ecological and social outcomes. As of today, evidence backing these claims is still scarce, and little is known about which contextual factors determine the social and ecological effectiveness of co- managed small-scale fisheries, to what extent co-management is grounded on equity principles and results in fair outcomes, and how social diversity affects the consensual understanding and performance of co-management. This thesis addresses these evidence gaps by, first, investigating the context and characteristics of small-scale fisheries co-management through a systematic review of peer- reviewed cases around the world and, second, by examining the performance of a specific co-managed small-scale fishery located in La Encrucijada Biosphere Reserve, Chiapas, Mexico. This small-scale fishery is an interesting case study because the protected area has an important fish production that is the main source of livelihoods for the communities living within the core areas. It also attracts a high diversity of actors with different conservation and development goals, which has produced resource-use conflicts. Methodologically, the dissertation is informed by a systematic review protocol, and by the implementetion of focus groups, interviews, diagrammatic representations of mental models and participant observation in the case study site over a fieldwork period of seven months. Chapter 4 of the thesis presents a systematic review of documented case studies worldwide and demonstrates that co-managed small-scale fisheries deliver overall positive social and ecological outcomes and strengthens the adaptive capacity of fisheries. Co-management results both in increased abundance and habitats of fish populations and contributes to increased catches and economic benefits. Co-management also translates into higher social participation, better fit between management norms and local conditions, and strengthens compliance with management rules. However, the review also demonstrates that case- study based research on small-scale fisheries co-management has so far paid insufficient attention to investigating the effects on power asymmetries and distribution of co- management benefits. It also highlights the importance of embracing the diversity of social actors and implementing adaptive management principles for co-management to be successful. The following empirical chapters of the thesis investigate the early years of the co-managed small-scale fishery of La Encrucijada Biosphere Reserve, and they make explicit the strengths and weaknesses of this initiative, building on the insights derived from the systematic review. Chapter 5 demonstrates that the initiative has strengthened the decision-making power of some actors over others in the management of the local fishery through two new decision-making forums at the fishery level. The comparison of two fishing cooperatives involved in co-management shows that the cooperative with higher power asymmetries and inner conflicts faces more problems to achieve positive outcomes, such as the recovery of fish populations. Finally, chapter 6 explores how the participants in the case study fishery understand the co- management scheme, through the analysis of their mental models, i.e. internal representations of an external reality. The analysis sheds light onto a diversity of understandings of co-management with some overlapping elements which reflect, in turn, the diversity of participants. Surprisingly, their consensual understandings continue to reflect a centralized management system with two main stakeholder types: government agencies and fishers. Government agencies are represented as supporting fishers, mostly in economic terms, and fishers having little agency. The findings suggest that the old centralized management scheme remains in the consensual understandings of participants and that decision-making mechanisms are poorly known and used. Taken together, the findings of this dissertation advance co-management research in several ways. First, through the systematic review and qualitative insights from the case study, the dissertation confirms theoretical expectations and shows that co-management can indeed deliver positive social and ecological outcomes. It also highlights the importance of social equity and social diversity in delivering such outcomes. Second, it stresses how previous power relationships and conflicts shape co-management outcomes. Finally, it shows that, when a diversity of co-management understandings exists, well-stablished centralized management schemes may remain in the consensual understanding of participants. Methodologically, the dissertation demonstrates the importance of combining several analytical frameworks and methods to capture the complexity of co-management approaches and their ensuing outcomes. First, it presents a comprehensive framework informed by Common-Pool Resources theory and adaptive management research to assess conditions, attributes and outcomes of small-scale fisheries co-management. Second, it incorporates equity-informed criteria into the analysis of co-management development and outcomes. Finally, and through mental models, it uses a cognitive approach to assess the impact of social diversity in co-management performance.
ca
dc.format.extent
284 p.
ca
dc.language.iso
eng
ca
dc.publisher
Universitat Autònoma de Barcelona
dc.rights.license
L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-sa/4.0/
ca
dc.rights.uri
http://creativecommons.org/licenses/by-sa/4.0/
*
dc.source
TDX (Tesis Doctorals en Xarxa)
dc.subject
Àrea marina
ca
dc.subject
Área marina
ca
dc.subject
Marine area
ca
dc.subject
Pacífic Tropical
ca
dc.subject
Pacífico Tropical
ca
dc.subject
Tropical Pacific
ca
dc.subject
Mèxic
ca
dc.subject
Méjico
ca
dc.subject
Mexico
ca
dc.subject.other
Ciències Experimentals
ca
dc.title
Co-managing small-scale fisheries: a global overview and a case study in Chiapas, Mexico
ca
dc.type
info:eu-repo/semantics/doctoralThesis
dc.type
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
dc.subject.udc
577
ca
dc.contributor.authoremail
laia.darmengol@gmail.com
ca
dc.contributor.director
Rodiles Hernández, Rocío
dc.contributor.director
Corbera, Esteve
dc.contributor.director
Ruíz Mallén, Isabel
dc.embargo.terms
cap
ca
dc.rights.accessLevel
info:eu-repo/semantics/openAccess
dc.description.degree
Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Bioquímica, Biologia Molecular i Biomedicina


Documents

lac1de1.pdf

8.770Mb PDF

Aquest element apareix en la col·lecció o col·leccions següent(s)