El imaginario animal en el Egipto cristiano a partir de los textos coptos

Abstract

Aquesta tesi doctoral té com a objectiu recopilar les referències simbòliques a animals que apareixen als textos coptes per exposar la influència que el món animal ha exercit sobre la manera de pensar i conceptualitzar el món dels cristians d'Egipte durant l'antiguitat tardana. Per això s'han examinat principalment els textos religiosos i literaris compostos en llengua copta. A partir d'aquests textos s'estableix, en primer lloc, la posició del món animal dins de la cosmovisió copta, la seva relació amb els éssers humans, la divinitat i les forces demoníaques per, a continuació, analitzar l'ús metafòric d'imatgeria animal a la conceptualització de nocions antropològiques, teològiques i demonològiques. Amb aquest estudi es pretén contribuir al coneixement general sobre les creences, les actituds i els sentiments de la comunitat cultural copta de l'antiguitat tardana. El primer capítol és de caràcter epistemològic i metodològic i conté, per una banda, una introducció a la importància que el món animal ha tingut per a la humanitat des de l'antiguitat fins a temps actuals. Es fa èmfasi en les antigues reflexions filosòfiques al voltant de la posició que ocupaven els animals pel que fa als éssers humans i sobre la capacitat de raciocini animal. Així mateix, es fa esment a la relació peculiar dels egipcis amb els animals a nivell cultural i religiós abans de l'arribada del cristianisme. Finalment, es consideren les noves branques d'estudis moderns dedicats a l'anàlisi de la influència dels animals a la cultura humana. D'altra banda, en aquest capítol s'estableix el plantejament teòric de la investigació, que parteix de principis procedents de la lingüística cognitiva i de la teoria de la metàfora, i s'hi aborden qüestions metodològiques referents a la selecció del tipus de fonts i la seva delimitació cronològica. Al capítol 2 s'exposa, a partir dels textos coptes, la creació de la jerarquia còsmica en què s'insereixen els àngels i els dimonis (éssers incorporis), els humans (éssers corporis, però creats a imatge de Déu) i els animals o éssers irracionals. La cosmovisió copta estableix una superioritat jeràrquica dels éssers incorporis sobre els corporis i dels éssers racionals sobre els irracionals. A continuació, es presenta la classificació taxonòmica dels animals pròpia dels textos coptes, juntament amb els seus atributs i característiques més rellevants. A l'annex 2 s'adjunta un glossari amb els termes procedents de l'esfera semàntica del món animal. Els capítols 3 i 4 estan dedicats a l'ús del món animal que fan els textos coptes per a la conceptualització de nocions antropològiques (tipus de persones) i de conceptes supra-humans (entitats demoníaques, els poders punitius, l'infern i les entitats benèfiques o divines), respectivament. El capítol 5 s'ocupa de la conceptualització de realitats teològico-morals a partir de realitats zoològiques (reals o fictícies). Aquest tipus d'interpretació al·legòrica del món natural caracteritza l'obra coneguda a l'Antiguitat Tarda com el Fisiòleg. En primer lloc, es presenten les evidències textuals i les iconogràfiques de l'existència d'una versió copta del Fisiòleg. En segon lloc, es mostra a partir dels textos d'un autor copte, Shenute, com aquesta mateixa “tradició fisiològica” és aplicada als discursos teològics.

La presente tesis doctoral tiene como objetivo recopilar las referencias simbólicas a animales que aparecen en los textos coptos para exponer la influencia que el mundo animal ha ejercido sobre la forma de pensar y conceptualizar el mundo de los cristianos de Egipto durante la Antigüedad Tardía. Para ello se han examinado principalmente los textos religiosos y literarios compuestos en lengua copta. A partir de estos textos se establece, en primer lugar, la posición del mundo animal dentro de la cosmovisión copta, su relación con los seres humanos, la divinidad y las fuerzas demoníacas para, a continuación, analizar el uso metafórico de imaginería animal en la conceptualización de nociones antropológicas, teológicas y demonológicas. Con este estudio se pretende contribuir al conocimiento general sobre las creencias, actitudes y sentimientos de la comunidad cultural copta de la Antigüedad Tardía. El primer capítulo es de carácter epistemológico y metodológico y contiene, por una parte, una introducción a la importancia que el mundo animal ha tenido para la humanidad desde la Antigüedad hasta tiempos actuales. Se hace hincapié en las antiguas reflexiones filosóficas en torno a la posición que ocupaban los animales con respecto a los seres humanos y sobre la capacidad de raciocinio animal. Asimismo, se hace mención a la peculiar relación de los egipcios con los animales a nivel cultural y religioso antes de la llegada del cristianismo. Finalmente, se consideran las nuevas ramas de estudios modernos dedicados al análisis de la influencia de los animales en la cultura humana. Por otra parte, en este capítulo se establece el planteamiento teórico de la investigación, que parte de principios procedentes de la lingüística cognitiva y de la teoría de la metáfora, y se abordan cuestiones metodológicas referentes a la selección del tipo de fuentes y su delimitación cronológica. En el capítulo 2 se expone, a partir de los textos coptos, la creación de la jerarquía cósmica en la que se insertan los ángeles y los demonios (seres incorpóreos), los humanos (seres corpóreos, pero creados a imagen de Dios) y los animales o seres irracionales. La cosmovisión copta establece una superioridad jerárquica de los seres incorpóreos sobre los corpóreos y de los seres racionales sobre los irracionales. A continuación, se presenta la clasificación taxonómica de los animales propia de los textos coptos, junto a sus atributos y características más relevantes. En el anexo 1, se adjunta un glosario con los términos procedentes de la esfera semántica del mundo animal. Los capítulos 3 y 4 están dedicados al uso del mundo animal que hacen los textos coptos para la conceptualización de nociones antropológicas (tipos de personas) y de conceptos supra-humanos (entidades demoníacas, los poderes punitivos, el infierno y entidades benéficas o divinas), respectivamente. El capítulo 5 se ocupa de la conceptualización de realidades teológico-morales a partir de realidades zoológicas (reales o ficticias). Este tipo de interpretación alegórica del mundo natural caracteriza la obra conocida en la Antigüedad Tardía como el Fisiólogo. En primer lugar, se presentan las evidencias textuales e iconográficas de la existencia de una versión copta del Fisiólogo. En segundo lugar, se muestra a partir de los textos de un autor copto, Shenute, cómo esta misma “tradición fisiológica” es aplicada en los discursos teológicos.

The present doctoral thesis aims to compile the symbolic references to animals that appear in Coptic texts in order to expose the influence that the animal world has exerted on the way of thinking and conceptualizing the world of the Christians of Egypt during Late Antiquity. For this purpose, we have mainly examined religious and literary texts composed in Coptic language. From these texts, we first establish the position of the animal world within the Coptic worldview, its relationship with human beings, divinity and demonic forces, and then analyze the metaphorical use of animal imagery in the conceptualization of anthropological, theological and demonological notions. The aim of this study is to contribute to the general knowledge about the beliefs, attitudes and feelings of the Coptic cultural community of Late Antiquity. The first chapter is epistemological and methodological in nature and contains, on the one hand, an introduction to the importance that the animal world has had for mankind from Antiquity to the present time. Emphasis is placed on the ancient philosophical reflections on the position of animals in relation to human beings and on the capacity of animal reasoning. Mention is also made of the peculiar relationship of the Egyptians with animals on a cultural and religious level before the arrival of Christianity. Finally, the new branches of modern studies dedicated to the analysis of the influence of animals on human culture are considered. On the other hand, this chapter establishes the theoretical approach of the research, which is based on principles from cognitive linguistics and metaphor theory, and addresses methodological issues concerning the selection of the type of sources and their chronological delimitation. Chapter 2 presents, from Coptic texts, the creation of the cosmic hierarchy in which angels and demons (incorporeal beings), humans (corporeal beings, but created in the image of God) and animals or irrational beings are inserted. The Coptic worldview establishes a hierarchical superiority of incorporeal beings over corporeal beings and rational beings over irrational beings. The following is the taxonomic classification of animals in the Coptic texts, together with their most relevant attributes and characteristics. A glossary of terms from the semantic sphere of the animal world is attached as Annex 1. Chapters 3 and 4 are devoted to the use of the animal world in Coptic texts for the conceptualization of anthropological notions (types of persons) and supra-human concepts (demonic entities, punitive powers, hell and beneficent or divine entities), respectively. Chapter 5 deals with the conceptualization of theological-moral realities from zoological realities (real or fictitious). This type of allegorical interpretation of the natural world characterizes the work known in Late Antiquity as the Physiologus. First, textual and iconographic evidence for the existence of a Coptic version of the Physiologus is presented. Second, it is shown from the texts of a Coptic author, Shenute, how this same "physiological tradition" is applied in theological discourses.