La comunicación emocional en niños y niñas con necesidades complejas de comunicación y sus madres y padres

Abstract

La comunicació emocional és essencial per a un desenvolupament emocional òptim. Les persones amb necessitats complexes de comunicació (NCC) solen tenir dificultats per a expressar i parlar d'emocions mitjançant l'ús de mètodes convencionals i tenen menys oportunitats per a aprendre i conversar sobre les emocions. Aquest col·lectiu es pot beneficiar de sistemes de comunicació augmentativa i alternativa (CAA) per a satisfer les seves necessitats comunicatives, incloses les de contingut emocional. No obstant això, es desconeix els abastos de les intervencions en CAA en l'àrea emocional, ja que la literatura sobre aquest tema en persones que tenen NCC és encara escassa. La present tesi, en format de compendi de publicacions, explora la comunicació emocional en nens/es amb NCC i el seu entorn. Proposa i analitza eines i estratègies que facilitin oportunitats per a parlar d'emocions, i estudia el canvi en la interacció comunicativa que es dóna després de la implementació d'aquestes propostes. Específicament, es presenten tres estudis. L'estudi 1 explora i analitza, a través d'una anàlisi temàtica, les percepcions de mares i pares sobre els elements que entren en joc en l'expressió i comunicació emocional de nens/es amb NCC. Es visibilitzen les emocions i formes d'expressió emocional dels nens/es, així com possibles desencadenants emocionals i reptes existents per a parlar d'emocions. També es comparteixen els possibles detonants i emocions experimentades pels cuidadors/es davant la criança, els reptes i les estratègies utilitzades per a promoure un aprenentatge i comunicació sobre emocions. L'estudi 2 proposa el disseny i desenvolupament d'un perfil de l'estat emocional que pot ser compartit amb persones clau en la vida de l' infant. Està pensat per a ser un recurs que ofereixi informació, visibilitzi reptes i proposi estratègies per a sensibilitzar i promoure una comunicació i un aprenentatge emocional. Presenta dos casos il·lustratius sobre el seu ús i validesa social, a més proposa una guia per a donar suport al procés de presa de decisions que orientin la intervenció clínica i educativa en relació amb l'adquisició de competències emocionals. L'estudi 3 presenta un estudi de cas mare-fill on s'analitza el procés comunicatiu que es dóna després que la mare rebés una formació enfocada a promoure espais per a parlar d'emocions en una activitat de lectura de conte. Es va utilitzar un disseny observacional (nomotètic / de seguiment / multidimensional) per a detectar i analitzar els canvis en la interacció comunicativa entorn de les emocions. S'utilitzen sistemes de CAA per tal que el nen accedeixi al vocabulari que li permeti participar en les converses amb la seva mare. Aquest estudi mostra la prometedora eficàcia de formar a companys de comunicació a incentivar oportunitats per a parlar d'emocions en entorns quotidians. La tesi ofereix una narrativa que permet donar coherència i enllaçar els tres estudis, facilitant un pont de discussió entre aquests. Els resultats obtinguts contribueixen a la literatura científica sobre l'estudi, comprensió i promoció de la comunicació emocional en la infància de persones amb NCC. Es presenten eines i recursos que poden afavorir l'acompanyament clínic i educatiu en benefici de fomentar converses emocionals en entorns quotidians mitjançant l'ús de CAA.

La comunicación emocional es esencial para un desarrollo emocional óptimo. Las personas con necesidades complejas de comunicación (NCC) suelen tener dificultades para expresar y hablar de emociones mediante el uso de métodos convencionales y vivencian menos oportunidades para aprender y conversar sobre emociones. Este colectivo se puede beneficiar de sistemas de comunicación aumentativa y alternativa (CAA) para satisfacer sus necesidades comunicativas, incluidas las de contenido emocional. Sin embargo, se desconocen los alcances de las intervenciones en CAA en el área emocional, ya que la literatura sobre este tema en personas que tienen NCC es aún escasa. La presente tesis, en formato de compendio de publicaciones, explora la comunicación emocional en niños/as con NCC y su entorno. Propone y analiza herramientas y estrategias que faciliten oportunidades para hablar de emociones, y estudia el cambio en la interacción comunicativa que se da tras la implementación de dichas propuestas. Específicamente, se presentan tres estudios. El estudio 1 explora y analiza, a través de un análisis temático, las percepciones de madres y padres sobre los elementos que entran en juego en la expresión y comunicación emocional de niños/as con NCC. Se visibilizan las emociones y formas de expresión emocional de los niños/as, así como posibles desencadenantes emocionales y retos existentes para hablar de emociones. También se comparten los posibles detonantes y emociones experimentadas por los cuidadores ante la crianza, y los retos y estrategias utilizadas para promover un aprendizaje y comunicación sobre emociones. El estudio 2 propone el diseño y desarrollo de un perfil del estado emocional que puede ser compartido con personas clave en la vida del niño/a. Está pensado para ser un recurso que brinde información, visibilice retos y proponga estrategias para sensibilizar y promover una comunicación y aprendizaje emocional. Presenta dos casos ilustrativos sobre su uso y validez social, además propone una guía para dar soporte al proceso de toma de decisiones que orienten la intervención clínica y educativa en relación con la adquisición de competencias emocionales. El estudio 3 presenta un estudio de caso madre-hijo donde se analiza el proceso comunicativo que se da tras la madre recibir una formación enfocada en promover espacios para hablar de emociones en una actividad de lectura de cuento. Se utilizó un diseño observacional (nomotético / de seguimiento / multidimensional) para detectar y analizar los cambios en la interacción comunicativa en torno a las emociones. Se utilizan sistemas de CAA para que el niño acceda a vocabulario que le permita participar en las conversaciones con su madre. Este estudio muestra la prometedora eficacia de formar a compañeros de comunicación a incentivar oportunidades para hablar de emociones en entornos cotidianos. La tesis ofrece una narrativa que permite dar coherencia y enlazar los tres estudios, facilitando un puente de discusión entre estos. Los hallazgos contribuyen a la literatura científica sobre el estudio, comprensión y promoción de la comunicación emocional en la infancia de personas con NCC. Se presentan herramientas y recursos que pueden favorecer el acompañamiento clínico y educativo en beneficio de fomentar conversaciones emocionales en entornos cotidianos mediante el uso de CAA.

Emotional communication is essential for optimal emotional development. Individuals with complex communication needs (CCN) often have difficulties expressing and talking about emotions using speech and non-verbal conventional methods, and experience fewer opportunities to learn and discuss emotions. This group can benefit from augmentative and alternative communication (AAC) to satisfy their communication needs, including those with emotional content. However, the scope of AAC interventions in the emotional domain is unknown since the literature on this subject in individuals with CCN remains scarce. This three-article dissertation explores the emotional communication in children with CCN and their environment. It proposes and analyzes tools and strategies that facilitate opportunities to talk about emotions and studies communicative changes after implementing those proposals. Specifically, three studies are presented. Study 1 explores and analyzes parent views on the elements that come into play in emotional expression and communication in children with CCN, through thematic analysis. Children’s emotions and their modes of emotional expression are displayed, as well as the possible emotional triggers and challenges to talk about emotions. Moreover, caregivers’ emotions, potential emotional triggers around parenting, challenges, and strategies to promote learning and communication about emotions with children are also exposed. Study 2 proposes the design and development of an emotional profile that can be shared with key people in the child’s life. This resource is intended to provide information, share challenges, and propose strategies to raise awareness and promote emotional communication and learning. The study presents two illustrative cases to show its use and social validity. In addition, it proposes guidelines to support the decision-making process that could direct clinical or educational interventions related to the acquisition of emotional competencies. Study 3 shows a case study that analyzes the communication process between a mother and her child with CCN after the mother receives training focused on promoting opportunities to talk about emotions in a storybook reading activity. An observational design (nomothetic / follow-up / multidimensional) was used to detect and analyze the changes in the communicative interaction around emotions. AAC systems were used to give access to vocabulary that supports the child’s participation in conversations with his mother. This study presents the promising efficacy of training communication partners in encouraging opportunities to discuss emotions in everyday settings. The thesis offers a cohesive narrative that links the three studies and facilitates a discussion between them. The findings contribute to the scientific literature on the study, understanding, and promotion of emotional communication in children with CCN. Promising tools and resources for clinical and educational intervention are presented in favor of promoting emotional conversations in everyday settings using AAC.