Evaluación del impacto económico, del programa de apoyo al emprendimiento étnico originario en una zona de rezago de Chile

Abstract

Aquesta investigació comença des d'una visió local definint les zones que es troben sota el programa de Zones Retardades, l'objectiu de les quals és disminuir les diferències socioeconòmiques en aquests territoris. Les zones decretades són el Territori Lafkenche (Regió de l'Araucania), Secano Maule Sud (Regió del Maule), Província d'Arauco (Regió del Biobío), Vall de l'Itata (Regió del Ñuble), Choapa-Limarí (Regió de Coquimbo) i la Província del Ranco (Regió dels Rius) (Salazar-Sepúlveda & Vega-Muñoz, 2018). Respecte a la seva situació les tres primeres presenten un major nivell de pobresa per ingressos que la resta del país, concentrant població principalment indígena (mapuche) a les regions de l'Araucania (44,35%), els Ríos (14,41%) i del Biobío (13.35%) i presentant una millor condició econòmica a la població no indígena, i distingint focus d'inversió en: desenvolupament econòmic local en àmbits de l'agricultura, turisme, vitivinícola, entre d'altres, infraestructura habilitant, desenvolupament sustentable, medi ambient i capital humà (Salazar-Sepúlveda & Vega-Muñoz, 2018). Posteriorment un marc teòric des de l'emprenedoria, les seves tres línies de recerca principals, relacionant aquestes amb el concepte d'impacte econòmic i la importància en el seu mesurament. Dins la rellevància per a l'avaluació de l'impacte econòmic hi ha els projectes beneficiats pel Centre de Desenvolupament de Negocis (CDN), com l'estimació entre la relació entre el nombre de llocs de treball generats, millora d'ingressos, negocis que es van veure beneficiats entre d'altres . Aquesta creació d'emprenedoria és vista des del reconeixement d'una oportunitat versus l'autoocupació, considerant la innovació com una variable clau a l'hora de proposar un valor agregat diferenciador (Porter, 1985). Posteriorment es treballa des de l'Etnicitat del públic objectiu a estudiar des de la seva etapa colonial fins als nostres dies, assenyalant la bretxa que s'ha produït en no considerar-ne la cosmovisió i la cultura en els models negocis que s'apliquen actualment. En això el foment Productiu i la creació de xarxes a través dels centres de desenvolupament de negocis, els quals tenen com a objectiu contribuir al desenvolupament de les empreses i l'obtenció d'impacte econòmic (Sercotec, 2018). En una tercera etapa, una sèrie d'elements per considerar la província d'Arauco com la unitat d'estudi, atès el temps que porta el centre de negocis, la població objectiu que atén i la condició de endarreriment que presenta. En això s'efectua una caracterització econòmica destacant que, en comunes amb alt percentatge de població Mapuches, el seu creixement ha estat marcat en empreses petites i mitjanes i en sectors de l'economia com són agricultura, ramaderia, silvicultura i pesca. En una quarta etapa una anàlisi del programa de suport a l'emprenedoria a través dels centres de negocis a través de teoria fonamentada i entrevistes semiestructurades, tenint com a resultats: una descripció de les microempreses les habilitats emprenedores i empresarials adquirides a l'assessoria tècnica, la motivació aconseguida donat un acompanyament empàtic i compromès i l'impacte econòmic reflectit en l'acceleració de vendes i augment de llocs de treball tot això des del punt de vista qualitatiu (Vega et al., 2018). Finalment, els principals resultats basats en l'enquesta de Chrisman, 1991 per a l'avaluació de l'impacte econòmic obtenint quins sectors contribueixen a l'increment dels llocs de treball i l'augment dels ingressos, a més s'obtenen experiències positives d'aquests emprenedors i micro-empresaris en optar per aquesta classe serveis per accedir a capacitacions, assessories i postulacions a línies de finançament.

Esta investigación comienza desde una visión local definiendo las zonas que se encuentran bajo el programa de Zonas Rezagadas, cuyo objetivo es disminuir las diferencias socioeconómicas en estos territorios. Las zonas decretadas son el Territorio Lafkenche (Región de la Araucanía), Secano Maule Sur (Región del Maule), Provincia de Arauco (Región del Biobío), Valle del Itata (Región del Ñuble), Choapa-Limarí (Región de Coquimbo) y la Provincia del Ranco (Región de los Ríos) (Salazar-Sepúlveda & Vega-Muñoz, 2018). Respecto a su situación las tres primeras presentan un mayor nivel de pobreza por ingresos que el resto del país, concentrando población principalmente indígena (mapuche) en las regiones de la Araucanía (44,35%), los Ríos (14,41%) y del Biobío (13.35%) y presentando una mejor condición económica en la población no indígena, y distinguiendo focos de inversión en: desarrollo económico local en ámbitos de la agricultura, turismo, vitivinícola, entre otros, infraestructura habilitante, desarrollo sustentable, medio ambiente y capital humano (Salazar-Sepúlveda & Vega-Muñoz, 2018). Posteriormente un marco teórico desde el emprendimiento, sus tres principales líneas de investigación, relacionando estas con el concepto de Impacto económico y la importancia en su medición. Dentro de la relevancia para la evaluación del impacto económico se encuentra los proyectos beneficiados por el Centro de Desarrollo de Negocios (CDN), como la estimación entre la relación entre el número de empleos generados, mejora de ingresos, negocios que se vieron beneficiados entre otros. Esta creación de emprendimientos es vista desde el reconocimiento de una oportunidad versus el autoempleo, considerando la innovación como una variable clave a la hora de proponer un valor agregado diferenciador (Porter, 1985). Posteriormente se trabaja desde la Etnicidad del público objetivo a estudiar desde su etapa colonial hasta nuestros días, señalando la brecha que se ha producido al no considerar su cosmovisión y su cultura en los modelos negocios que se aplican actualmente. En ello el fomento Productivo y la creación de redes a través de los centros de desarrollo de negocios, los cuales tienen como objetivo el contribuir al desarrollo de las empresas y la obtención de impacto económico (Sercotec, 2018). En una tercera etapa una serie de elementos para considerar la provincia de Arauco como la unidad de estudio, dado el tiempo que lleva el centro de negocios, la población objetivo que atiende y la condición de rezago que presenta. En ello se efectúa una caracterización económica destacando que, en comunas con alto porcentaje de población Mapuches, su crecimiento ha estado marcado en empresas pequeñas y medianas y en sectores de la economía como lo son agricultura, ganadería, silvicultura y pesca. En una cuarta etapa un análisis del programa de apoyo al emprendimiento a través de los centros de negocios a través de teoría fundamentada y entrevistas semiestructuradas, teniendo como resultados: una descripción de las microempresas las habilidades emprendedoras y empresariales adquiridas en la asesoría técnica, la motivación alcanzada dado un acompañamiento empático y comprometido y el impacto económico reflejado en la aceleración de ventas y aumento de empleos todo esto desde el punto de vista cualitativo (Vega et al., 2018). Finalmente, los principales resultados en base a la encuesta de Chrisman, 1991 para la evaluación del impacto económico obteniendo que sectores contribuyen al incremento de los puestos de trabajo y el aumento de los ingresos, además se obtienen positivas experiencias de estos emprendedores y microempresarios al optar por esta clase servicios para acceder a capacitaciones, asesorías y postulaciones a líneas de financiamiento.

This research begins from a local perspective by defining the zones that are under the Lagging Zones program, whose objective is to reduce the socioeconomic differences in these territories. The decreed zones are the Lafkenche Territory (Araucanía Region), Secano Maule Sur (Maule Region), Arauco Province (Biobío Region), Itata Valley (Ñuble Region), Choapa-Limarí (Coquimbo Region) and Ranco Province (Los Ríos Region) (Salazar-Sepúlveda & Vega-Muñoz, 2018). Regarding their situation the first three present a higher level of income poverty than the rest of the country, concentrating mainly indigenous (Mapuche) population in the regions of Araucanía (44.35%), Los Ríos (14.41%) and Biobío (13. 35%) and presenting a better economic condition in the non-indigenous population, and distinguishing investment focuses in: local economic development in areas of agriculture, tourism, wine, among others, enabling infrastructure, sustainable development, environment and human capital (Salazar-Sepúlveda & Vega-Muñoz, 2018). Subsequently, a theoretical framework from entrepreneurship, its three main lines of research, relating these with the concept of economic impact and the importance in its measurement. Within the relevance for the evaluation of the economic impact are the projects benefited by the Business Development Center (BDC), such as the estimation between the relationship between the number of jobs generated, income improvement, businesses that benefited among others. This creation of enterprises is seen from the recognition of an opportunity versus self-employment, considering innovation as a key variable when proposing a differentiating added value (Porter, 1985). Subsequently, we work from the Ethnicity of the target public to be studied from its colonial stage to the present day, pointing out the gap that has been produced by not considering its worldview and culture in the business models that are currently applied. In this, the Productive promotion and the creation of networks through business development centers, which aim to contribute to the development of companies and the achievement of economic impact (Sercotec, 2018). In the third stage, a series of elements to consider the province of Arauco as the unit of study, given the length of time the business center has been operating, the target population it serves and the lagging condition it presents. An economic characterization is made highlighting that, in communes with a high percentage of Mapuche population, its growth has been marked in small and medium enterprises and in sectors of the economy such as agriculture, livestock, forestry and fishing. In a fourth stage an analysis of the entrepreneurship support program through the business centers through grounded theory and semi-structured interviews, having as results: a description of the microenterprises the entrepreneurial and business skills acquired in the technical advice, the motivation achieved given an empathetic and committed accompaniment and the economic impact reflected in the acceleration of sales and increase of jobs all this from a qualitative point of view (Vega et al., 2018). Finally, the main results based on the survey of Chrisman, 1991 for the evaluation of the economic impact obtaining that sectors contribute to the increase of jobs and the increase of income, in addition, positive experiences of these entrepreneurs and microentrepreneurs are obtained when opting for this kind of services to access training, consulting and applications to lines of financing.