Los catálogos urbanísticos del patrimonio como instrumentos municipales de protección del patrimonio. Especial referencia a Cataluña. Una perspectiva territorial, urbanística, patrimonial y medioambiental

Abstract

El present treball pretén estudiar els catàlegs urbanístics del patrimoni com a instrument jurídic principal dels municipis per a protegir el seu patrimoni i la seva relació amb altres figures de protecció del patrimoni cultural, especialment derivades de la legislació sectorial del patrimoni cultural. S'estudiarà el seu règim jurídic, posant l'accent en el règim jurídic a Catalunya, sense perjudici d'anàlisis comparatives amb el règim jurídic d'altres comunitats autònomes. S'analitzaran qüestions troncals del règim jurídic del patrimoni cultural, com l'evolució històrica de la normativa en la matèria, el principi rector de l'article 46 de la Constitució per a protegir el patrimoni cultural i l'estudi del règim competencial concurrent en cultura i les competències en urbanisme. També s'estudia el règim jurídic de la protecció del patrimoni cultural immoble, especialment les principals figures de protecció sectorial. Després s'analitzen els catàlegs urbanístics i la seva inclusió en els plans urbanístics, així com el seu contingut, documentació i efectes de la seva aprovació, això últim referit sobretot a les conseqüències en l'atorgament de llicències en béns catalogats, deure de conservació d'aquests béns, ordres d'execució, règim de ruïna i disciplina urbanística sobre els béns catalogats. En aquest treball es tracten qüestions transversals que afecten el règim jurídic del patrimoni cultural com el procediment administratiu, història del dret administratiu, dret administratiu sancionador, dret constitucional (règim competencial constitucional i jurisprudència del Tribunal Constitucional), dret del patrimoni cultural, dret urbanístic, etc.

El presente trabajo pretende estudiar los catálogos urbanísticos del patrimonio como instrumento jurídico principal de los municipios para proteger su patrimonio y su relación con otras figuras de protección del patrimonio cultural, especialmente derivadas de la legislación sectorial del patrimonio cultural. Se estudiará su régimen jurídico, haciendo hincapié en el régimen jurídico en Cataluña, sin perjuicio de análisis comparativos con el régimen jurídico de otras comunidades autónomas. Se analizarán cuestiones troncales del régimen jurídico del patrimonio cultural, como la evolución histórica de la normativa en la materia, el principio rector del artículo 46 de la Constitución para proteger el patrimonio cultural y el estudio del régimen competencial concurrente en cultura y las competencias en urbanismo. También se estudia el régimen jurídico de la protección del patrimonio cultural inmueble, especialmente las principales figuras de protección sectorial. Luego se analizan los catálogos urbanísticos y su inclusión en los planes urbanísticos, así como su contenido, documentación y efectos de su aprobación, esto último referido sobre todo a las consecuencias en el otorgamiento de licencias en bienes catalogados, deber de conservación de dichos bienes, órdenes de ejecución, régimen de ruina y disciplina urbanística sobre los bienes catalogados. En este trabajo se tratan cuestiones transversales que afectan al régimen jurídico del patrimonio cultural como el procedimiento administrativo, historia del derecho administrativo, derecho administrativo sancionador, derecho constitucional (régimen competencial constitucional y jurisprudencia del Tribunal Constitucional), derecho del patrimonio cultural, derecho urbanístico, etc.

The present work aims to study the urban heritage catalogs as the main legal instrument of the municipalities to protect their heritage and their relationship with other figures for the protection of cultural heritage, especially derived from sectoral legislation on cultural heritage. Its legal regime will be studied, emphasizing the legal regime in Catalonia, without prejudice to comparative analyzes with the legal regime of other autonomous communities. Core issues of the legal regime of cultural heritage will be analyzed, such as the historical evolution of the regulations on the matter, the guiding principle of article 46 of the Constitution to protect cultural heritage and the study of the concurrent competence regime in culture and competences in urban planning. The legal regime for the protection of immovable cultural heritage is also studied, especially the main figures of sectoral protection. Then the urban catalogs and their inclusion in the urban plans are analyzed, as well as their content, documentation and effects of their approval, the latter referring above all to the consequences in the granting of licenses in cataloged assets, duty of conservation of said assets, execution orders, ruin regime and urban discipline on the listed assets. This paper deals with transversal issues that affect the legal regime of cultural heritage such as administrative procedure, history of administrative law, sanctioning administrative law, constitutional law (constitutional jurisdictional regime and jurisprudence of the Constitutional Court), cultural heritage law, urban law, etc