L'Assut (Tivenys, Baix Ebre). De l'assentament de la primera Edat del Ferro a la fortalesa ilercavona.

Abstract

En aquest treball es presenta un estudi complet sobre l'evolució de l'urbanisme i l'arquitectura en època protohistòrica al curs inferior del riu Ebre. La recerca ha estat efectuada mitjançant un cas específic, el jaciment arqueològic de l'Assut (Tivenys, Baix Ebre), un assentament amb una dilatada cronologia d’ocupació i diverses reformes en l'àmbit urbanístic i constructiu que permeten una comparació a escala territorial. Paral·lelament, s'ha dut a terme un treball de contextualització dels materials recuperats durant els vint-i-tres anys de campanyes arqueològiques ininterrompudes, seguint una lògica estructural i cronològica que ha possibilitat definir amb més claredat la lectura social de l'arquitectura i l'urbanisme de l'assentament.

Es tracta, doncs, d'una anàlisi imprescindible per tal d'avançar en el coneixement de les societats protohistòriques i entendre els processos històrics en què aquestes s'insereixen, des de les primeres ocupacions al llarg del segle VII anE fins a la plena integració del territori a l’estructura política, social i econòmica romana (segle I anE).

En este trabajo se presenta un estudio completo sobre la evolución del urbanismo y la arquitectura en época protohistórica en el curso inferior del río Ebro. La investigación ha sido efectuada mediante un caso específico, el yacimiento arqueológico del Assut (Tivenys, Baix Ebre), un asentamiento con una dilatada cronología de ocupación y diversas reformas en el ámbito urbanístico y constructivo que permiten una comparación a escala territorial. Paralelamente, se ha llevado a cabo un trabajo de contextualización de los materiales recuperados durante los veintitrés años de campañas arqueológicas ininterrumpidas, siguiendo una lógica estructural y cronológica que ha posibilitado definir con mayor claridad la lectura social de la arquitectura y el urbanismo del asentamiento.

Se trata, pues, de un análisis imprescindible para avanzar en el conocimiento de las sociedades protohistóricas y entender los procesos históricos en los que estas se insertan, desde las primeras ocupaciones a lo largo del siglo VII anE hasta la plena integración del territorio a la estructura política, social y económica romana (siglo I anE).

This work presents a complete study about the evolution of urban planning and architecture in the protohistoric period at the river Ebro’s lower course. The research has based on a specific case, the archaeological site of L'Assut (Tivenys, Baix Ebre), a settlement with an extended chronology of occupation and several reforms in the urban planning and construction field, which allows to make a territorial-scale comparison. At the same time, it has been performed a a work to contextualize the archaeological material recovered during 23 years of uninterrupted campaigns. Accordingly, we followed a structural and chronological logic that has made it possible to more clearly define the social reading of the settlement’s architecture and urban planning.

It is, therefore, an essential analysis in order to improve the knowledge of protohistoric societies and understanding the historical processes in which they are inserted, from the first establisments troughout the 7th century BC to the absolute integration of the territory in the Roman political, social and economic structure (1st century BC).