Entrenamiento con sobrecargas, servicios de acondicionamiento físico e incidencia de lesiones en el hockey patines

Abstract

Aquesta tesi doctoral està estructurada en 4 estudis, té com a objectiu analitzar la preparació física i la incidència de lesions en el hoquei sobre patins a les dues lligues de màxima categoria d'Espanya. Per això, es va aplicar un qüestionari mitjançant entrevista personal a cadascun dels preparadors físics dels equips espanyols estudiats, obtenint un nivell de resposta superior al 90%. Els resultats indiquen que la majoria dels preparadors físics de la segona categoria analitzats presentaven una formació insuficient, ja que només un 40% eren llicenciats o graduats en CAFE. A més, només un 10% del total de preparadors físics consultaven revistes científiques (JCR). En ambdues lligues, un percentatge relativament elevat de preparadors físics van manifestar que el temps dedicat al condicionament físic era insuficient, sent del 33.3% a la lliga de màxima categoria i del 56.3% a la lliga de segona màxima categoria. Així mateix, les deficiències principals estaven associades a l'equipament per a l'entrenament de força, a les infraestructures d'entrenament i a l'equipament d'avaluació. Els programes de condicionament desenvolupats als equips d'hoquei sobre patins no segueixen algunes de les directrius importants establertes per la comunitat científica, especialment als equips de menor categoria. A més, la valoració i el control de l'entrenament resultaven deficients a la majoria dels equips, en no tenir dades vàlides per conèixer l'estat de forma dels jugadors era impossible que poguessin reorientar l'entrenament de manera satisfactòria. Pel que fa a les lesions, la mitjana de lesions per equip va ser de 1.8 lesions per temporada als equips de categoria autonòmica i de 2.0 als equips de màxima categoria. Les lesions més freqüents van ser de tipus muscular, suposant el 25% del total de lesions registrades. El mecanisme de lesió més freqüent va ser el traumàtic i va ser la causa d'aproximadament dos terços del total de les lesions reportades. El 73,9% de les lesions es va produir durant la competició. En base a aquests resultats, se suggereix millorar les condicions laborals dels preparadors físics, així com els entorns d'entrenament i els programes de condicionament, per tal de millorar el rendiment dels jugadors i evitar en la mesura del possible lesions. A més, s'emfatitza la importància que els professionals involucrats en la preparació esportiva tinguin un alt nivell de competència científica i pràctica, així com infraestructures que garanteixin l'aplicació correcta dels programes de condicionament físic.

La presente tesis doctoral está estructurada en 4 estudios, tiene como objetivo analizar la preparación física y la incidencia de lesiones en hockey sobre patines en las dos ligas de máxima categoría de España. Para ello, se aplicó un cuestionario mediante entrevista personal a cada uno de los preparadores físicos de los equipos españoles estudiados, obteniendo una tasa de respuesta superior al 90%. Los resultados indican que la mayoría de los preparadores de la segunda categoría analizados presentaban una formación insuficiente, ya que solo un 40% eran licenciados o graduados en CAFD. Además, solo un 10% del total de preparadores físicos consultaba revistas científicas (JCR). En ambas ligas, un porcentaje relativamente elevado de preparadores físicos manifestaron que el tiempo dedicado al acondicionamiento físico era insuficiente, siendo del 33.3% en la liga de máxima categoría y del 56.3% en la liga de segunda máxima categoría. Asimismo, las principales deficiencias estaban asociadas al equipamiento para el entrenamiento de fuerza, a las infraestructuras de entrenamiento y al equipamiento de evaluación. Los programas de acondicionamiento desarrollados en los equipos de hockey sobre patines no siguen algunas de las directrices importantes establecidas por la comunidad científica, especialmente en los equipos de menor categoría. Además, la valoración y el control del entrenamiento resultaban deficientes en la mayoría de los equipos, al carecer de datos válidos para conocer el estado de forma de los jugadores era imposible que pudiesen reorientar el entrenamiento de manera satisfactoria. En cuanto a las lesiones, la media de lesiones por equipo fue de 1.8 lesiones por temporada en los equipos de categoría autonómica y de 2.0 en los equipos de máxima categoría. Las lesiones más frecuentes fueron de tipo muscular, suponiendo el 25% del total de lesiones registradas. El mecanismo lesional más frecuente fue el traumático, siendo la causa de aproximadamente dos tercios del total de las lesiones reportadas. El 73.9% de las lesiones se produjo durante la competición. En base a estos resultados, se sugiere mejorar las condiciones laborales de los preparadores físicos, así como los entornos de entrenamiento y los programas de acondicionamiento, con el fin de mejorar el rendimiento de los jugadores y evitar en lo posible lesiones. Además, se enfatiza la importancia de que los profesionales involucrados en la preparación deportiva tengan un alto nivel de competencia científica y práctica, así como infraestructuras que garanticen la aplicación correcta de los programas de acondicionamiento físico.

This doctoral thesis is structured in 4 studies, the objective is to analyze the resistance training and the incidence of injuries in roller hockey in the two highest category leagues in Spain. For this, a questionnaire was applied through a personal interview to each of the physical conditioning preparation of the Spanish teams studied, obtaining a response rate of more than 90%. The results indicate that most of the trainers in the second category analyzed had insufficient training, since only 40% were graduates or CAFD graduates. In addition, only 10% of all physical trainers consulted scientific journals (JCR). In both leagues, a relatively high percentage of physical trainers stated that the time dedicated to physical conditioning was insufficient, being 33.3% in the top-flight league and 56.3% in the second-highest league. Likewise, the main deficiencies were associated with the equipment for strength training, the training infrastructures and the assessment equipment. Conditioning programs developed for roller hockey teams do not follow some of the important guidelines established by the scientific community, especially for junior teams. In addition, the evaluation and control of the training were deficient in most of the teams, since they lacked valid data to know the fitness of the players, it was impossible for them to reorient the training satisfactorily. In terms of injuries, the average number of injuries per team was 1.8 injuries per season in the regional category teams and 2.0 in the highest category teams. The most frequent injuries were muscular, accounting for 25% of the total injuries recorded. The most frequent injury mechanism was traumatic, being the cause of approximately two thirds of the total injuries reported. 73.9% of the injuries occurred during the competition. Based on these results, it is suggested to improve the working conditions of physical trainers, as well as training environments and conditioning programs, in order to improve player performance and avoid injuries as much as possible. In addition, the importance of professionals involved in sports preparation having a high level of scientific and practical competence is emphasized, as well as infrastructures that guarantee the correct application of physical conditioning programs.