Eficacia de la Optimización Hemodinámica guiada por monitorización no invasiva en las complicaciones perioperatorias de los pacientes con Fractura de Cadera.

Abstract

Objectiu: Avaluar l'efecte de la teràpia dirigida per objectius guiada per monitoratge hemodinàmica no invasiva sobre les complicacions peroperatòries en pacients someti-dues a cirurgia de fractura de maluc, dins d'un model assistencial basat en un abordatge multidisciplinari.

Mètodes: Estudi unicéntric, no aleatoritzat, d'intervenció amb un grup de control històric i 12 mesos de seguiment. Es van incloure pacients intervinguts de fractura de maluc amb edat igual o superior a 65 anys. Els criteris d'exclusió van ser pacients amb fractures patològiques, fractures relacionades amb el trànsit i refractures. Els pacients del grup de control van rebre tractament estàndard, en el qual el maneig hemodinámico durant la cirurgia va ser realitzat segons el criteri del anestesiólogo responsable del pacien-et. Els pacients del grup d'intervenció van rebre un protocol de teràpia dirigida per objectius basat a aconseguir un volum sistòlic òptim, a més d'una pressió arterial sistòlica > 90 mmHg i un índex cardíac individualitzat. No es van fer altres canvis entre els grups en la trajectòria clínica durant el període d'estudi. El resultat prima-va riure va ser el nombre de pacients que sofreixen episodis d'inestabilitat hemodinàmica intra-operatòria i el nombre d'episodis d'inestabilitat hemodinàmica per pacient. Els re-sultados secundaris van ser arrítmies intraoperatòries, complicacions postoperatòries (cardiovasculars, respiratòries, infeccioses i renals), fluids administrats, necessitat de vasopressors, transfusió peroperatòria, durada de l'estada hospitalària, reingrés i supervivència a l'any.

Resultats: Es van incloure 551 pacients entre tots dos grups, 272 pacients en el grup control i 279 en el grup intervenció. La inestabilitat hemodinàmica intraoperatòria va ser menor en el grup intervenció (37,5% enfront de 28,0%; p=0,017). Els pacients que reci-*bieronteràpia dirigida per objectius, van tenir menys complicacions postoperatòries car-diovasculares (18,8% enfront de 7,2%; p < 0,001), respiratòries (15,1% enfront de 3,6%; p < 0,001) i infeccioses (21% enfront de 3,9%; p < 0,001), però no renals (12,1% enfront de 33,7%; p < 0,001). Els pacients del grup intervenció van necessitar menys vasopressors (25,5% enfront de 39,7%; p<0,001) i van rebre menys líquids [2.600 ml (RIC 1700 a 2700) enfront de 850 ml (RIC 750 a 1050); p=0,001] que el grup control. Menys pacients van requerir transfusió en el grup intervenció (73,5% vs 44,4%; p<0,001). Per als pacients del grup intervenció, la mitjana de l'estada hospitalària va ser més curta [11 dies (RIC 8 a 16) vs 8 dies; (RIC 6 a 11) p < 0,001] i la supervivència a un any més alta [73,4% (95%IC: 67,7 a 78,3 vs 83,8% (95%IC: 78,8 a 87,7) p<0,003].

Conclusions: L'ús d'un protocol de teràpia dirigida per objectius, disminueix les complicacions intraoperatòries i les complicacions postoperatòries cardiovasculars, respiratòries i infeccioses, però no les renals. Aquesta estratègia es va associar a una estada hospitalària més curta i a una major supervivència un any després de la intervenció quirúrgica.

Objetivo: Evaluar el efecto de la terapia dirigida por objetivos guiada por monitorización hemodinámica no invasiva sobre las complicaciones perioperatorias en pacientes sometidos a cirugía de fractura de cadera, dentro de un modelo asistencial basado en un abordaje multidisciplinar. Métodos: Estudio unicéntrico, no aleatorizado, de intervención con un grupo de control histórico y 12 meses de seguimiento. Se incluyeron pacientes intervenidos de fractura de cadera con edad igual o superior a 65 años. Los criterios de exclusión fueron pacientes con fracturas patológicas, fracturas relacionadas con el tráfico y refracturas. Los pacientes del grupo de control recibieron tratamiento estándar, en el que el manejo hemodinámico durante la cirugía fue realizado según el criterio del anestesiólogo responsable del paciente. Los pacientes del grupo de intervención recibieron un protocolo de terapia dirigida por objetivos basado en alcanzar un volumen sistólico óptimo, además de una presión arterial sistólica > 90 mmHg y un índice cardiaco individualizado. No se realizaron otros cambios entre los grupos en la trayectoria clínica durante el periodo de estudio. El resultado primario fue el número de pacientes que sufren episodios de inestabilidad hemodinámica intraoperatoria y el número de episodios de inestabilidad hemodinámica por paciente. Los resultados secundarios fueron arritmias intraoperatorias, complicaciones postoperatorias (cardiovasculares, respiratorias, infecciosas y renales), fluidos administrados, necesidad de vasopresores, transfusión perioperatoria, duración de la estancia hospitalaria, reingreso y supervivencia al año.

Resultados: Se incluyeron 551 pacientes entre ambos grupos, 272 pacientes en el grupo control y 279 en el grupo intervención. La inestabilidad hemodinámica intraoperatoria fue menor en el grupo intervención (37,5% frente a 28,0%; p=0,017). Los pacientes que recibieron terapia dirigida por objetivos, tuvieron menos complicaciones postoperatorias cardiovasculares (18,8% frente a 7,2%; p < 0,001), respiratorias (15,1% frente a 3,6%; p < 0,001) e infecciosas (21% frente a 3,9%; p < 0,001), pero no renales (12,1% frente a 33,7%; p < 0,001). Los pacientes del grupo intervención necesitaron menos vasopresores (25,5% frente a 39,7%; p<0,001) y recibieron menos líquidos [2.600 ml (RIC 1700 a 2700) frente a 850 ml (RIC 750 a 1050); p=0,001] que el grupo control. Menos pacientes requirieron transfusión en el grupo intervención (73,5% vs 44,4%; p<0,001). Para los pacientes del grupo intervención, la mediana de la estancia hospitalaria fue más corta [11 días (RIC 8 a 16) vs 8 días; (RIC 6 a 11) p < 0,001] y la supervivencia a un año más alta [73,4% (95%IC: 67,7 a 78,3 vs 83,8% (95%IC: 78,8 a 87,7) p<0,003].

Conclusiones: El uso de un protocolo de terapia dirigida por objetivos, disminuye las complicaciones intraoperatorias y las complicaciones postoperatorias cardiovasculares, respiratorias e infecciosas, pero no las renales. Esta estrategia se asoció a una estancia hospitalaria más corta y a una mayor supervivencia un año tras la intervención quirúrgica.