Universitat de Barcelona. Facultat de Farmàcia i Ciències de l'Alimentació
[cat] L’augment del consum d’analgèsics en general i d’opioides en particular és una qüestió que preocupa especialment en els països industrialitzats. L’origen del canvi en el patró de prescripció i ús d’aquests medicaments que implica un increment de la utilització d’opioides en el DCNO i la cronificació dels tractaments, podria ser conseqüència de diversos factors com canvis en la societat i també en el sistema de salut, com és la dificultat en l’accessibilitat a altres abordatges terapèutics. Els opioides poden ser medicaments altament efectius per al control del dolor, si es fan servir adequadament, però els estudis publicats apunten que la selecció, la pauta i/o la durada dels tractaments no són les més adequades. L’objectiu del tractament del DCNO és millorar el dolor, la funcionalitat i la qualitat de vida de les persones que el pateixen. Tot i que és altament improbable aconseguir una erradicació completa del dolor, s’hauria de assumir com a objectiu terapèutic una reducció d’almenys un 30%. Els opioides es consideren medicaments de segona línia en el tractament del DCNO. Cal tenir en compte que no han demostrat el seus beneficis en estudis a llarg termini i que no hi ha evidència científica de la superioritat d’uns sobre els altres. La resposta individual al tractament varia àmpliament i s’ha d’acceptar que hi ha una elevada taxa de fracàs que, en ocasions, podria condicionar la retirada de l’opioide. La present tesis doctoral proporciona informació rellevant sobre els patrons de prescripció de medicaments indicats per a dolors aguts-moderats que només es poden tractar adequadament amb analgèsics opioides com són la pregabalina (gabapentinoide) i analgèsics opioides com el tapentadol, l’oxicodona/naloxona i el tramadol/ dexketoprofèn en la pràctica actual de l'atenció primària a Catalunya. Es va realitzar un anàlisi dels patrons de prescripció dels 4 medicaments objecte d'estudi (pregabalina, tramadol/dexketoprofèn, tapentadol i oxicodona/naloxona). La població d'estudi van ser els pacients de la Direcció d'Atenció Primària de la Costa de Ponent, (53 equips d'Atenció Primària) de l'Institut Català de la Salut, amb prescripció activa, en cada cas, del medicament analitzat. Les variables analitzades van ser: gènere, edat, durada de tractament, diagnòstic de dolor oncològic, diagnòstic associat a la prescripció, origen de la prescripció, índex de filtració glomerular (IFG), tractament concomitant majoritari Es va trobar que en els quatre medicaments analitzats més de dos terços dels pacients estudiats eren dones d’edat avançada amb durades de tractament més llargues de les recomanades. En tots els medicaments opioides menys del 5% dels pacients analitzats tenia un diagnòstic de dolor oncològic que pogués explicar la durada prolongada de l'ús d'opioides. En el cas de pregabalina cap pacient tenia un diagnòstic de dolor oncològic. En tots els medicaments opioides l'origen de la prescripció va ser el metge de família en més d'un 80% sent l'artrosi primària, la neuràlgia, la lumbàlgia, la fibromiàlgia i les dorsopaties els diagnòstics principals associats a la prescripció d'aquests medicaments. En el cas de pregabalina va ser en més del 65%. Aquest estudi va revelar un patró de prescripció de medicaments opioides (tramadol/ dexketoprofèn, tapentadol, oxicodona/ naloxona) i gabapentinoide (pregabalina) amb característiques fora de les indicacions de les seves fitxes tècniques que suposa dur a terme accions per a l'adequació del tractament del dolor en la pràctica clínica actual de l'atenció primària.
[eng] The increase in the consumption of analgesics in general and opioids in particular, is a matter of concern around the world, and specially in industrialized countries. The origin of change in the pattern of prescription and use of these drugs, which implies an increase in the use of opioids in the chronic non- oncological pain (CNCP) and chronification of treatments, could be a consequence of several factors such as changes in society and also in healthcare system. Opioids can be highly effective medications for pain control, if used properly, but published studies suggest that the selection, dosing schedule and/or duration of treatments are not the most appropriate. The goal of CNCP treatment is to improve pain, functionality and quality of life for people who suffer from it. Although to achieve complete eradication of pain is highly unlikely, a reduction of at least 30% should be taken as a therapeutic objective. Opioids are considered second-line drugs in the treatment of CNCP. It should be considered that they have not proven their benefits in long-term studies and that there is no scientific evidence of the superiority of one over the other. The individual response to treatment varies widely and it must be accepted that there is a high failure rate which, on occasion, could condition the withdrawal of the opioid. This doctoral thesis provides relevant information on the prescription patterns of medications indicated for acute-moderate pain such as pregabalin (gabapentinoid), and opioid analgesics such as tapentadol, oxycodone/naloxone and tramadol/dexketoprofen in the current practice of primary care in Catalonia, Spain. It was found that in the four drugs analyzed, more than two-thirds of studied patients were elderly women with longer treatment durations than recommended. In all opioid drugs, less than 5% of analyzed patients had an oncological diagnosis pain that could explain the prolonged duration of opioid use. In the case of pregabalin, no patient had a diagnosis of oncological pain. In view of results, some interventions were carried out for improving opioids and gabapentinoid prescription practices and reducing patient risk in primary care.
Atenció primària; Atención primaria; Primary care; Dolor crònic; Dolor crónico; Chronic pain; Administració de medicaments; Administración de medicamentos; Administration of drugs; Analgèsics; Analgésicos; Analgesics; Opiacis; Opiáceos; Opioids
615 - Pharmacology. Therapeutics. Toxicology. Radiology
Ciències de la Salut
Programa de Doctorat en Recerca, Desenvolupament i Control de Medicaments
ADVERTIMENT. Tots els drets reservats. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.