dc.contributor
Universitat de Lleida. Departament d'Infermeria i Fisioteràpia
dc.contributor.author
Loezar Hernández, Mariana
dc.date.accessioned
2023-11-24T12:48:56Z
dc.date.available
2024-11-02T23:05:11Z
dc.date.issued
2023-11-03
dc.identifier.uri
http://hdl.handle.net/10803/689430
dc.description.abstract
OBJECTIUS. Explorar les vivències de maternitats, les seves conseqüències en salut i la resposta dels serveis sanitaris des de la perspectiva de les dones, les seves parelles i les/els professionals sanitaris. METODOLOGIA. Es van realitzar quatre estudis qualitatius des de l'enfocament de la fenomenologia hermenèutica prenent el model biopsicosocial com a marc teòric. Es van efectuar un total de 45 entrevistes personals semiestructuradas a participants que van ser reclutades mitjançant el contacte amb informants clau i mostreig intencional. Es van utilitzar dues aproximacions d'anàlisis de dades qualitatives: anàlisi de contingut (Article I, II i IV) i anàlisi reflexiva temàtica (Article III). RESULTATS. L'assumpció de la maternitat i paternitat per primera vegada genera conseqüències en la salut des d'una perspectiva biopsicosocial amb especial èmfasi en la salut mental i els canvis en el seu entorn social; així mateix, el repartiment de tasques dins de la parella durant aquesta experiència va respondre a la interiorització de rols de gènere tradicionals (Article I). Durant la pandèmia, es va dificultar la conciliació familiar-laboral principalment pel enfonsament de sistema de cures, augment de demandes del treball productiu i un empitjorament del repartiment desigual de tasques en la parella; tot això va afectar la salut i el benestar de les dones (Article III). En quant a la resposta de l'atenció sanitària, mares i pares demanden un enfortiment de l'atenció prenatal, augment del seguiment i visites en el postpart des d'una perspectiva integral, fomentar la creació de grups de suport i l'involucrament dels pares (Article II). Aquesta resposta es va veure afectada durant la pandèmia, on es va prioritzar a dones embarassades, desprotegió el puerperi, es van suspendre els grups d'educació parental i va implementar la telemedicina (Article IV). CONCLUSIONS. Els rols de gènere tradicionals continuen influint el repartiment desigual de les tasques de cura i domèstiques. S'ha de fomentar la concientización, la implementació i millora de polítiques públiques que facilitin la conciliació familiar-laboral i promoguin la corresponsabilitat en la parella. També, visibilitzar les conseqüències en la salut que tenen la primera experiència de maternitat i paternitat i la sobrecàrrega de rols de gènere en les dones perquè des de l'atenció sanitària es mobilitzi una resposta que protegeixi i faci costat a mares i pares en aquesta experiència de vulnerabilitat.
ca
dc.description.abstract
OBJETIVO. Explorar las vivencias de maternidades, sus consecuencias en salud y la respuesta de los servicios sanitarios desde la perspectiva de las mujeres, sus parejas y las/los profesionales sanitarios. METODOLOGÍA. Se realizaron cuatro estudios cualitativos desde el enfoque de la fenomenología hermenéutica tomando el modelo biopsicosocial como marco teórico. Se efectuaron un total de 45 entrevistas personales semiestructuradas a participantes que fueron reclutadas mediante el contacto con informantes clave y muestreo intencional. Se utilizaron dos aproximaciones de análisis de datos cualitativos: análisis de contenido (Artículo I, II y IV) y análisis reflexivo temático (Artículo III). RESULTADOS. La asunción de la maternidad y paternidad por primera vez genera consecuencias en la salud desde una perspectiva biopsicosocial con especial énfasis en la salud mental y los cambios en su entorno social; asimismo, el reparto de tareas dentro de la pareja durante esta experiencia respondió a la interiorización de roles de género tradicionales (Artículo I). Durante la pandemia, se dificultó la conciliación familiar-laboral principalmente por el quiebre de sistema de cuidados, aumento de demandas del trabajo productivo y un empeoramiento del reparto desigual de tareas en la pareja; todo esto afectó la salud y el bienestar de las mujeres (Artículo III). En cuanto a la respuesta de la atención sanitaria, madres y padres demandan un fortalecimiento de la atención prenatal, aumento del seguimiento y visitas en el postparto desde una perspectiva integral, fomentar la creación de grupos de apoyo y el involucramiento de los padres (Artículo II). Esta respuesta se vio afectada durante la pandemia, donde se priorizó a mujeres embarazadas, desprotegió el puerperio, se suspendieron los grupos de educación parental e implementó la telemedicina (Artículo IV). CONCLUSIONES. Los roles de género tradicionales siguen influyendo el reparto desigual de las tareas de cuidado y domésticas. Se debe fomentar la concientización, la implementación y mejora de políticas públicas que faciliten la conciliación familiar-laboral y promuevan la corresponsabilidad en la pareja. Asimismo, visibilizar las consecuencias en la salud que tienen la primera experiencia de maternidad y paternidad y la sobrecarga de roles de género en las mujeres para que desde la atención sanitaria se movilice una respuesta que proteja y apoye a madres y padres en esta experiencia de vulnerabilidad.
ca
dc.description.abstract
AIM. To explore the experiences of motherhood, the health consequences, and the response of health services from the perspective of women, their partners and health professionals. METHODOLOGY. Four qualitative studies were conducted using the hermeneutic phenomenology approach, with the biopsychosocial model as the theoretical framework. A total of 45 semi-structured personal interviews were conducted with participants who were recruited through key informant contact and purposive sampling. Two approaches for qualitative data analysis were utilized: content analysis (Article I, II and IV) and thematic reflective analysis (Article III). RESULTS. The assumption of motherhood and fatherhood for the first time generates health consequences from a biopsychosocial perspective, with a particular emphasis on mental health and changes in the social environment. Additionally, the distribution of tasks within the couple during this experience was influenced by the internalisation of traditional gender roles (Article I). During the pandemic, achieving work-family balance became more challenging, mainly due to the breakdown of the care system, increased demands on productive work, and worsening unequal sharing of tasks within couples, all of which affected women's health and well-being (Article III). Regarding healthcare response, mothers and fathers expressed a demand for strengthening prenatal care, increased follow-up, and postpartum visits from a holistic perspective, fostering the creation of support groups and the involvement of fathers (Article II). However, this response was affected during the pandemic, where pregnant women were prioritized, the postpartum period was left unprotected, parental education groups were suspended, and telemedicine was implemented (Article IV). CONCLUSIONS. Traditional gender roles continue to influence the unequal distribution of caregiving and domestic tasks. Awareness-raising should be promoted, and the implementation and improvement of public policies that facilitate work-life balance and encourage co-responsibility in couples. Furthermore, the health consequences of the first experience of motherhood and fatherhood and the overload of gender roles in women should be made visible. This visibility will enable healthcare providers to mobilise a response that protects and supports mothers and fathers during this experience of vulnerability.
ca
dc.format.extent
238 p.
ca
dc.publisher
Universitat de Lleida
dc.rights.license
ADVERTIMENT. Tots els drets reservats. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.
ca
dc.source
TDX (Tesis Doctorals en Xarxa)
dc.subject
Maternitats
ca
dc.subject
Atenció Primària de Salut
ca
dc.subject
Recerca Qualitativa
ca
dc.subject
Maternidades
ca
dc.subject
Atención Primaria de Salud
ca
dc.subject
Investigación Cualitativa
ca
dc.subject
Primary Health Care
ca
dc.subject
Qualitative Research
ca
dc.subject.other
Infermeria
ca
dc.title
Maternidades actuales, vulnerabilidad y la respuesta del sistema sanitario desde una perspectiva de género
ca
dc.type
info:eu-repo/semantics/doctoralThesis
dc.type
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
dc.contributor.director
Briones Vozmediano, Erica Tula
dc.contributor.director
Otero García, Laura
dc.rights.accessLevel
info:eu-repo/semantics/openAccess