La polisèmia de la «intimitat»: el contingut de la intimitat segons Dostoievski i el continent de la intimitat segons Rilke

Autor/a

Illa Mestre, Marc

Director/a

Román Maestre, Begoña

Tutor/a

Román Maestre, Begoña

Data de defensa

2023-12-20

Pàgines

295 p.



Departament/Institut

Universitat de Barcelona. Facultat de Filosofia

Resum

[cat] En el llenguatge comú, en la lexicografia i en la literatura acadèmica, el terme intimitat té una multitud de significats i no s’han determinat, de manera nítida, les seves accepcions, fet que pot comportar una confusió semàntica i filosòfica. Aquesta tesi pretén constatar que intimitat és un terme polisèmic i estructurar i delimitar l’abast del seu significat proposant-ne tres accepcions: la interiority/interioritat, la privacy/exclusió i la intimacy/inclusió. Posteriorment —a la llum d’un rerefons antropològic extret de la lectura de Camins del reconeixement, de P. Ricoeur, i de L’indisponible, de H. Rosa— es proposarà una explicació ontològica de la Intimitat que donarà compte de la relació entre les tres accepcions. Es distingirà entre el contingut i el continent de la Intimitat, entre les categories estrictament relacionals i les categories ontològiques, i s’abordaran nocions nuclears, entre les quals destaquen els modes ontològics, la vida pròpia de la Intimitat i els estrats de l’exterior. Conceptes com τέλος, connatus i ἀλήθεια, extrets de l’obra d’Aristòtil, B. Spinoza i M. Heidegger, respectivament, ajudaran a comprendre millor l’àmbit de la Intimitat. Encara que la centralitat d’aquesta tesi recaigui sobre una explicació que doni compte de la relació entre les tres accepcions, al llarg del seu desenvolupament s’introduiran problemàtiques com ara el lligam entre la intimitat i la identitat, el seu vincle amb la casa, o si la inefabilitat és un atribut consubstancial a la initmitat. Finalment, la narrativa de F. M. Dostoievski i la poesia de R. M. Rilke serviran, respectivament, per testar la nostra proposta i per aportar altres consideracions que no hi havien quedat incloses.


[spa] El concepto intimidad, en lenguaje común, la lexicografía y en la literatura académica, comprende un amplio espectro de significados, y no se han determinado de forma precisa todas sus acepciones, dando pie a posibles confusiones semánticas y filosóficas. Esta tesis pretende constatar que intimidad es un término polisémico y estructurar y delimitar su alcance de significado proponiendo tres acepciones: interiority/interioridad, privacy/exclusión e intimacy/inclusión. Posteriormente —a la luz de un sustrato antropológico determinado, extraído de la lectura de Caminos del reconocimiento, de P. Ricoeur, y de Lo indisponible, de H. Rosa— se propondrá una explicación ontológica de la Intimidad que manifestará la relación entre las tres acepciones. Se distinguirá entre el contenido y el continente de la Intimidad, entre las categorías estrictamente relacionales y las categorías ontológicas, y se abordaran además nociones nucleares entre las que destacan los modos ontológicos, la vida propia de la Intimidad y los estratos del exterior. Conceptos como τέλος, connatus y ἀλήθεια, extraídos de la obra de Aristóteles, B. Spinoza y M. Heidegger, respectivamente, ayudarán a comprender mejor el ámbito de la intimidad. Si bien la centralidad de esta tesis recae sobre la elaboración de una explicación que defienda la relación entre las tres acepciones, a lo largo de su desarrollo se introducirán como su relación directa con la identidad, su vínculo con la casa o la cuestión de si la inefabilidad le es inherente. Finalmente, la narrativa de F. M. Dostoyevski y la poesía de R. M. Rilke servirán respectivamente para testar nuestra propuesta y para aportar consideraciones no recogidas en el planteamiento.


[eng] In the common language, in lexicography and in academic literature, the term intimacy has a varied significance. Even though its wide array of meaning has been identified, its different acceptations have not been neatly defined and can therefore lead to semantical and philosophical confusion. This thesis aims firstly to attest the polysemous nature of the term, and secondly to structure and delimit the extent of the term’s significance putting forward three acceptations: interiority/interiority, privacy/exclusion and intimacy/inclusion. Subsequently —with the specific anthropological viewpoint extracted from P. Ricoeur’s The Course of Recognition and H. Rosa’s The Uncontrollability of the World as background— an ontological explanation of Intimacy that will take into account these three acceptations will be presented. In order to put this exposition together, the distinction will be made between the content and the continent of intimacy, as well as between strictly relational categories and ontological categories, and nuclear notions will be examined, amongst which the ontological modes, Intimacy’s own life, and the exterior’s stratums stand out. Concepts such as τέλος, connatus and ἀλήθεια, taken from Aristotle’s, B. Spinoza’s and M. Heidegger’s works respectively, will help better understand Intimacy’s sphere. Although this thesis’ main object is to elaborate an explanation that takes the three acceptations into account, other intricacies related to Intimacy will be introduced throughout its development, such as its relation with identity, its bond with the house, or the question of whether its ineffability is a consubstantial attribute. Finally, F. M. Dostoevsky’s narrative and R. M. Rilke’s poetry will both serve to corroborate the offered approach and to bring into consideration some point that have not been included throughout the exposition.

Paraules clau

Intimitat; Intimidad; Intimacy (Psychology); Ontologia; Ontología; Ontology; Polisèmia; Polisemia; Polysemy

Matèries

14 - Sistemes i punts de vista filosòfics

Àrea de coneixement

Ciències Humanes i Socials

Nota

Programa de Doctorat en Ciutadania i Drets Humans

Documents

MIM_TESI.pdf

1.795Mb

 

Drets

L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/
L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/

Aquest element apareix en la col·lecció o col·leccions següent(s)