dc.contributor
Universitat de Lleida. Departament de Ciència i Enginyeria Forestal i Agrícola
dc.contributor.author
Adamo, Irene
dc.date.accessioned
2024-01-09T13:21:57Z
dc.date.available
2024-11-14T23:05:17Z
dc.date.issued
2023-11-15
dc.identifier.uri
http://hdl.handle.net/10803/689702
dc.description.abstract
Els boscos tenen un paper fonamental en el manteniment de la biodiversitat mundial i el
funcionament dels ecosistemes. Dins dels ecosistemes forestals, els fongs del sòl serveixen com
a components vitals, donant forma al cicle de nutrients, el creixement de les plantes i l'estabilitat
general de l'ecosistema. Estudis recents han donat llum sobre la importància de les comunitats
fúngiques i les seves intricades relacions amb diversos factors, com les propietats
fisicoquímiques del sòl, les espècies hoste i els tipus d'hàbitat, dins dels boscos de pi
mediterrani. Tot i això, encara se sap poc sobre els impactes que tindrà un canvi climàtic global
en la dinàmica de la comunitat de fongs del sòl i en el cicle de nutrients en els ecosistemes de
boscos mediterranis propensos a la sequera. L'objectiu principal d'aquesta tesi va ser descriure
l'efecte dels canvis a l'estructura del bosc ia les propietats fisicoquímiques del sòl sobre la
comunitat fúngica del sòl i la dinàmica del cicle de nutrients. A més, identifiquem el nombre
mínim de mostres agrupades necessàries per obtenir una descripció fiable de les comunitats
fúngiques en termes de diversitat i composició a tres boscos mediterranis diferents.
Aquesta tesi doctoral es va dur a terme a dues zones experimentals. El primer constaba 5 triplets
que representaven un bosc mixt de Pinus sylvestris-Quercus robur, i dos boscos
monoespecífics de cada espècie, ubicats respectivament al Prepirineu. La segona zona constava
de constava de 42 boscos dominats per Pinus nigra pur, Pinus halepensis o Pinus sylvestris o
un bosc mixt de Pinus nigra– Pinus halepensis o Pinus nigra–Pinus sylvestris ubicats a la regió
prepirinenca de Catalunya, al nord-est d'Espanya, on s'ha registrat un conjunt de parcel·les de
seguiment a llarg termini on s'ha registrat fructificació fúngica durant ~20 anys. Utilitzant
tècniques moleculars com a seqüenciació d'ADN d'alt rendiment (PacBio RS II, Illumina
MiSeq), extracció d'ergosterol i PCR en temps real (qPCR), descrivim la composició fúngica i
la dinàmica de la biomassa d'aquests sòls forestals i n'avaluem els efectes de canvis a
l'estructura del bosc ia les propietats fisicoquímiques del sòl.
Primer, observem que la combinació de tres mostres de sòl a rodals de Pinus i Quercus va
proporcionar estimacions de riquesa consistents, mentre que es necessitaven almenys sis
mostres en rodals mixtes. D'altra banda, la diversitat ß va disminuir amb l'augment dels grups
de mostres a rodals monoespecífics, mentre que no hi va haver efecte de la mida del grup de
mostres a rodals mixtes i en la composició d'espècies. Després, observem que al llarg d'un
gradient regional als Prepirineus mediterranis, les comunitats fúngiques es van veure afectades
14
principalment per les propietats del sòl, sent el pH, P i la relació C:N els predictors més forts
que donen forma a les comunitats fúngiques en aquests ecosistemes forestals. És important
destacar que les comunitats de micorizes es veuen significativament afectades per P però no
per N, per tant, un important comerciant de nutrients en aquests ecosistemes. De la mateixa
manera, les comunitats ectomicorríziques a la filogenètica no van ser diferents entre els pins
hospedants ni en la filogenètica. A més, observem que el pH va ser l'única variable significativa
que va influir a la comunitat ectomicorrícica filogenètica, mentre que l'estructura filogenètica
va estar lleugerament influenciada per l'efecte compartit de l'estructura del rodal, el terra i la
distància geogràfica. Finalment, detectem canvis en l'economia de nutrients entre els tipus
d'ectomicorrícics relacionats amb canvis a les comunitats microbianes amb ecologies
contrastants. Per tant, el reemplaçament de coníferes per espècies de fulla ampla pot promoure
canvis cap al cicle del N inorgànic, mentre que els fongs ectomicorrícics a les coníferes poden
retenir el N i retardar el cicle del C.
En base a aquests resultats, es pot concloure que 1.- La mida del pool de mostres influeix
significativament en l'estimació de la diversitat fúngica del sòl i augmentar el nombre de pools
de mostres de sòl millora les prediccions de diversitat. 2.- Les propietats fisicoquímiques del
sòl tenen més influència sobre els fongs del sòl que sobre les espècies hostaleres, i la filtració
ambiental juga un paper important en la formació de comunitats fúngiques. 3.- La composició
filogenètica, l'estructura i la diversitat dels fongs ectomicorrícics es veuen afectades per les
condicions abiòtiques locals i el pH del sòl actua com un factor important en la conformació
de les comunitats filogenètiques d'ectomicorrízics. 4. -La substitució de coníferes per espècies
de fulla ampla pot provocar canvis a les comunitats microbianes i el cicle de nutrients,
promovent el cicle del nitrogen.
ca
dc.description.abstract
Los bosques juegan un papel fundamental en el mantenimiento de la biodiversidad mundial y
el funcionamiento de los ecosistemas. Dentro de los ecosistemas forestales, los hongos del
suelo sirven como componentes vitales, dando forma al ciclo de nutrientes, el crecimiento de
las plantas y la estabilidad general del ecosistema. Estudios recientes han arrojado luz sobre la
importancia de las comunidades fúngicas y sus intrincadas relaciones con diversos factores,
como las propiedades físico-químicas del suelo, las especies huésped y los tipos de hábitat,
dentro de los bosques de pino mediterráneo. Sin embargo, todavía se sabe poco sobre los
impactos que tendrá un cambio climático global en la dinámica de la comunidad de hongos del
suelo y en el ciclo de nutrientes en los ecosistemas de bosques mediterráneos propensos a la
sequía. El objetivo principal de esta tesis fue describir el efecto de los cambios en la estructura
del bosque y en las propiedades físico-químicas del suelo sobre la comunidad fúngica del suelo
y la dinámica del ciclo de nutrientes. Además, identificamos el número mínimo de muestras
agrupadas necesarias para obtener una descripción fiable de las comunidades fúngicas en
términos de diversidad y composición en tres bosques mediterráneos diferentes.
Esta tesis doctoral se llevó a cabo en dos zonas experimentales. El primero constaba de 5
tripletes que representaban un bosque mixto de Pinus. sylvestris-Quercus robur, y dos bosques
monoespecíficos de cada especie, ubicados respectivamente en el Prepirineo. La segunda zona
constaba de constaba de 42 bosques dominados por Pinus nigra puro, Pinus halepensis o Pinus
sylvestris o un bosque mixto de Pinus nigra– Pinus halepensis o Pinus nigra– Pinus sylvestris
ubicados en la región prepirenaica de Cataluña, en el noreste de España, donde se ha registrado
un conjunto de parcelas de seguimiento a largo plazo en las que se ha registrado fructificación
fúngica durante ~20 años. Utilizando técnicas moleculares como secuenciación de ADN de
alto rendimiento (PacBio RS II, Illumina MiSeq), extracción de ergosterol y PCR en tiempo
real (qPCR), describimos la composición fúngica y la dinámica de la biomasa de estos suelos
forestales, y evaluamos los efectos de cambios en la estructura del bosque y en las propiedades
fisicoquímicas del suelo.
Primero, observamos que la combinación de tres muestras de suelo en rodales de Pinus y
Quercus proporcionó estimaciones de riqueza consistentes, mientras que se necesitaban al
menos seis muestras en rodales mixtos. Por otro lado, la diversidad ß disminuyó con el aumento
de los grupos de muestras en rodales monoespecíficos, mientras que no hubo efecto del tamaño
12
del grupo de muestras en rodales mixtos y en la composición de especies. Luego, observamos
que a lo largo de un gradiente regional en los Prepirineos mediterráneos, las comunidades
fúngicas se vieron afectadas principalmente por las propiedades del suelo, siendo el pH, P y la
relación C:N los predictores más fuertes que dan forma a las comunidades fúngicas en estos
ecosistemas forestales. Es importante destacar que las comunidades de micorrizas se ven
significativamente afectadas por P pero no por N, por lo tanto, un importante comerciante de
nutrientes en estos ecosistemas. Del mismo modo, las comunidades ectomicorrízicas a nivel
filogenético no fueron diferentes entre los pinos hospedantes. Además, observamos que el pH
fue la única variable significativa que influyó en la comunidad ectomicorrícica filogenética,
mientras que la estructura filogenética estuvo ligeramente influenciada por el efecto
compartido de la estructura del bosque, el suelo y la distancia geográfica. Por último,
detectamos cambios en la economía de nutrientes entre los tipos de ectomicorrícicos
relacionados con cambios en las comunidades microbianas con ecologías contrastantes. Por lo
tanto, el reemplazo de coníferas por especies de hoja ancha puede promover cambios hacia el
ciclo del N inorgánico, mientras que los hongos ectomicorrícicos en las coníferas pueden
retener el N y retardar el ciclo del C.
En base a estos resultados, se puede concluir que 1.- El tamaño del pool de muestras influye
significativamente en la estimación de la diversidad fúngica del suelo, y aumentar el número
de pools de muestras de suelo mejora las predicciones de diversidad. 2.- Las propiedades
fisicoquímicas del suelo tienen una mayor influencia sobre los hongos del suelo que sobre las
especies hospederas, y la filtración ambiental juega un papel importante en la formación de
comunidades fúngicas. 3.- La composición filogenética, la estructura y la diversidad de los
hongos ectomicorrícicos se ven afectadas por las condiciones abióticas locales y el pH del suelo
actúa como un factor importante en la conformación de las comunidades filogenéticas de
ectomicorrízicos. 4. -La sustitución de coníferas por especies de hoja ancha puede provocar
cambios en las comunidades microbianas y el ciclo de nutrientes, promoviendo el ciclo del
nitrógeno inorgánico y alterando potencialmente los flujos de carbono y nitrógeno del suelo.
ca
dc.description.abstract
Forests play a critical role in maintaining global biodiversity and ecosystem functioning.
Within forest ecosystems, soil fungi serve as vital components, shaping nutrient cycling, plant
growth, and overall ecosystem stability. Recent studies have shed light on the significance of
fungal communities and their intricate relationships with various factors, such as soil physicochemical
properties, host species, and habitat types, within Mediterranean pine forests. However,
still little is known about the impacts that a global climate change will have on soil fungal
community dynamics and on nutrient cycling in drought-prone Mediterranean forests ecosystems.
The main objective of this thesis was to describe the effect of forest structure and soil
physic-chemical properties changes on soil fungal community and nutrient cycling dynamics.
In addition, we identified minimum number of pooled samples needed to obtain a reliable description
of fungal communities in terms of diversity and composition in three different Mediterranean
forests.
This doctoral thesis was carried out in two experimental set-ups. The first of 5 triplets representing
a mixed Pinus sylvestris- Quercus. robur stand, and two monospecific stands of each
species, respectively located in in Pre-pyrenees. The second set up consisted of 42 forests dominated
by either pure Pinus. nigra, Pinus halepensis or Pinus sylvestris or a Pinus nigra– Pinus.
halepensis or Pinus nigra– Pinus sylvestris mixture located in pre-Pyrenees region of Catalonia
in north-eastern Spain where set of long-term monitoring plots in which fungal fruit- ing has
been recorded for ~20 years. Using molecular techniques such as high-throughput DNA
sequencing (PacBio RS II, Illumina MiSeq), ergosterol extraction and real-time PCR (qPCR),
we have described d fungal composition and biomass dynamics of these forest soils, and we
assessed the effects of changes in forest structure and soil physio-chemical properties.
First, we observed that pooling three soil samples in Pinus and Quercus stands provided
consistent richness estimations, while at least six samples were needed in mixed-stands. On the
other hand, ß-diversity decreased with increasing sample pools in monospecific-stands, while
there was no effect of sample pool size on mixed-stands and on species composition. Then, we
observed that along a regional gradient in the Mediterranean Pre-Pyrenees fungal communities
were primarily affected by soil properties, with pH, P and the C:N ratio the strongest predictors
shaping fungal communities in these forest ecosystems. Importantly, mycorrhizal communities
are significantly affected by P but not N, therefore an important nutrient trader in these
10
ecosystems. Similarly, ectomycorrhizal communities at phylogenetic were not different among
pine tree hosts neither in phylogenetic. Moreover, we observed that pH was the only significant
variable influencing phylogenetic ectomycorrhizal community, while phylogenetic structure
was slightly influenced by the shared effect of stand structure, soil and geographic distance.
Lastly, we detected changes in the nutrient economy among ectomycorrhizal types relates to
shifts in microbial communities with contrasting ecologies. Therefore, replacement of conifers
by broadleaf species may promote shifts towards inorganic N-cycling, while ectomycorrhizal
fungi in conifers may retain N and slow C cycling.
Based on these results, it can be concluded that 1.- The sample pool size significantly influences
the estimation of soil fungal diversity, and increasing the number of soil sample pools improves
diversity predictions. 2.- Soil physicochemical properties have a greater influence on soil fungi
than host species, and environmental filtering plays a significant role in shaping fungal communities.
3.- Phylogenetic composition, structure, and diversity of ectomycorrhizal fungi are
affected by local abiotic conditions and soil pH act as important factors in shaping ectomycorrhizal
phylogenetic communities. 4. -The replacement of conifers by broadleaf species can lead
to shifts in microbial communities and nutrient cycling, promoting inorganic nitrogen cycling
and potentially altering soil carbon and nitrogen fluxes.
ca
dc.format.extent
161 p.
ca
dc.publisher
Universitat de Lleida
dc.rights.license
L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/
ca
dc.rights.uri
http://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/
*
dc.source
TDX (Tesis Doctorals en Xarxa)
dc.subject
Comunitats de fongs del sòl
ca
dc.subject
Boscos mediterranis
ca
dc.subject
DNA metabarcoding
ca
dc.subject
Comunidades de hongos de suelo
ca
dc.subject
Bosque mediterraneo
ca
dc.subject
Soil fungal communities
ca
dc.subject
Mediterranean forests
ca
dc.subject.other
Ecologia
ca
dc.title
Soil fungal communities in Mediterranean forest soils and their relationships with soil parameters
ca
dc.type
info:eu-repo/semantics/doctoralThesis
dc.type
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
dc.contributor.director
Alday, Josu G.
dc.contributor.director
Castaño Soler, Carles
dc.rights.accessLevel
info:eu-repo/semantics/openAccess