Salud y discapacidad en Ecuador: factores socio-demográficos en el contexto de la transición sanitaria

Abstract

La tesi es centra en explicar l’estat de salut de la població equatoriana a partir de l’anàlisi de la discapacitat i de l’estat nutricional. L’enfocament pretén anar més enllà d’una mera descripció del fenomen, considerant la seva heterogeneïtat i les notables desigualtats que presenten algunes població vulnerables, i tot això en el context del procés de la transició sanitària. Sovint, la producció científica presenta els informes sociodemogràfics i els seus resultats a partir d’indicadors generals sobre el conjunt de la població, on no és perceptible la heterogeneïtat interna. En aquest sentit, una pretensió d’aquesta investigació es posar de manifest els contrastos i les desigualtats de salut a l’Equador entre diferents subgrups poblacionals. La investigació s’ha estructurat en sis capítols. En els dos primers es presenten els marcs teòrics emprats, així com les fonts i les metodologies. En el tercer es caracteritza a l’Equador en el marc de la Transició Demogràfica, incloent-hi indicadors bàsics que tenen connexió amb els objectius i les hipòtesis de treball. El quart capítol està dedicat a la discapacitat com a problema emergent del país, analitzant-la segons l’edat, el sexo i el grup ètnic, entre d’altres variables sociodemogràfiques. El cinquè capítol s’ocupa de l’estat nutricional de la població adulta equatoriana a partir de dos indicadors antropomètrics clàssics, com són el pes i l’estatura, junt amb una anàlisi complementària de l’edat mitjana a la menarquia de les dones, i un més general sobre la inseguretat alimentària. Finalment, al darrer capítol es desenvolupen les conclusions que responen algunes de les qüestions inicials, apareixen d’altres noves i es plantegen línies futures d’investigació. Les fonts emprades han estat bàsicament el Cens de Població i Habitatge de 2010 i l’Enquesta de Salut i Nutrició (ENSANUT-ECU) de 2012-2013, utilitzant metodologies que combinen indicadors demogràfics clàssics i models de regressió multivariables. Els resultats mostren un gradual canvi en el perfil epidemiològic i de salut dels equatorians, i uns processos de transició complexos al donar-se solapaments de fases i diferencies de ritme a l’interior de la societat. Per un costat, la persistència de determinades malalties infeccioses junt amb l’emergència de malalties cròniques i degeneratives que implica una doble càrrega de morbiditat que es projecta sobre un sistema sociosanitari amb les carències i debilitats pròpies d’un país de mitjà desenvolupament. Per un altre, aquesta doble càrrega també es dóna en l’àmbit nutricional, al coexistir la inseguretat alimentària amb població que pateix de sobrepès. El sobrepès afecta a totes les ètnies, però amb una especial rellevància en la negra i en la blanca, i especialment entre les dones, essent en elles l’educació un factor protector. Els anàlisis per subgrups poblacionals i característiques sociodemogràfiques han mostrat, per exemple, que si bé s’ha produït una millora nutricional que es tradueix en un increment de l’estatura mitjana, persisteix un desavantatge i una vulnerabilitat en el grup de població indígena, al ser l’ètnia que pateix més inseguretat alimentària i la que té un menor estatus socioeconòmic. Finalment, la prevalença de la discapacitat presenta clars gradients en funció de l’ètnia o del nivell educatiu.

Esta tesis se centra en explicar el estado de salud de la población ecuatoriana a partir del análisis de la discapacidad y del estado nutricional neto. El enfoque pretende ir más allá de una mera descripción del fenómeno, abordando su heterogeneidad y las notables desigualdades que presentan algunas poblaciones vulnerables, y todo esto en el contexto del proceso de transición sanitaria. A menudo, la producción científica presenta los informes sociodemográficos y sus resultados a través de indicadores generales que engloban la situación poblacional, donde no es perceptible la heterogeneidad interna. En este sentido, una pretensión de esta investigación es vislumbrar los contrastes y las desigualdades en el plano de la salud en Ecuador entre diferentes subgrupos poblacionales. La investigación se ha estructurado en seis capítulos. En los dos primeros se presentan los marcos teóricos utilizados, así como las fuentes y las metodologías. En el tercer capítulo se caracteriza a Ecuador en el marco de la Transición Demográfica, incluyendo indicadores básicos que tienen conexión con los objetivos y las hipótesis de trabajo. El cuarto capítulo está dedicado a la discapacidad como problema emergente en el país, analizándola por edad, sexo y grupo étnico, entre otras variables sociodemográficas. El quinto capítulo versa sobre el estado nutricional de la población adulta ecuatoriana a través de dos indicadores antropométricos clásicos como son el peso y la estatura, junto con un análisis complementario de la edad media a la menarquía de las mujeres, y uno más general sobre la inseguridad alimentaria. Finalmente, en el sexto capítulo se plantean las conclusiones que responden a algunas de las cuestiones iniciales, vislumbran otras nuevas y se plantean futuras líneas de investigación. Las fuentes utilizadas han sido básicamente el Censo de Población y Viviendas de 2010 y la Encuesta de Salud y Nutrición (ENSANUT-ECU) de 2012-2013, utilizando metodologías que van desde los indicadores demográficos clásicos a los modelos de regresión multivariables. Los resultados muestran un paulatino cambio en el perfil epidemiológico y de salud de los ecuatorianos, y unos procesos transicionales complejos al darse solapamientos de fases y diferenciales de ritmo en el seno de la sociedad. Por un lado, la persistencia de determinadas enfermedades infecciosas junto con la emergencia de las crónicas y las degenerativas que implica una doble carga de morbilidad que se proyecta sobre un sistema sociosanitario con las carencias y debilidades propias de un país de desarrollo medio. Por otro lado, esa doble carga también se da en el plano nutricional, al coexistir la inseguridad alimentaria con población que padece de sobrepeso. El sobrepeso afecta a todas las etnias, pero con especial prevalencia en la negra y en la blanca, y sobre todo entre las mujeres, siendo en ellas la educación un factor protector. Los análisis por subgrupos poblacionales y características sociodemográficas han mostrado, por ejemplo, que si bien se ha producido una mejora nutricional que se traduce en un incremento de la estatura media de la población, persiste una desventaja y vulnerabilidad en el grupo de población indígena, al ser la etnia que padece mayor inseguridad alimentaria y la que tiene un menor estatus socioeconómico. Finalmente, la prevalencia de la discapacidad presenta claros gradientes en función de la etnia o del nivel educativo.

This thesis focuses on explaining the health status of the Ecuadorian population from the analysis of disability and net nutritional status. The approach aims to go beyond a mere description of the phenomenon, addressing its heterogeneity and the significant inequalities presented by some vulnerable populations, all in the context of the health transition process. The scientific production often shows sociodemographic reports and their results through general metrics that summarize the population situation where internal heterogeneity is not perceptible. In this regard, the aim of this research is to provide a vision of inequalities and contrasts in terms of Ecuador’s health between the different population subgroups.

This research has been structured in six chapters. The first two chapters introduce the theoretical frameworks, sources and methodologies used. The third chapter characterizes Ecuador within the Demographic Transition framework, including basic metrics related to the work objectives and hypotheses. The fourth chapter is focused on disability as an emerging problem in the country, analyzing it by age, sex, and ethnic group, among other socio-demographic variables. The fifth chapter discusses the Ecuadorian adult population's nutritional status by using two classic anthropometric metrics such as weight and height. Other complementary indicators are the average age at menarche in women, and one more related to general food insecurity. Finally, in the sixth chapter, the conclusions are presented, which answer some of the opening questions, raise new ones and suggest future lines of research.

The sources used were mainly the 2010 Population and Housing Census and the 2012-2013 Health and Nutrition Survey (ENSANUT-ECU), using methodologies like classical demographic indicators and multivariate regression models. The results show a gradual change in the Ecuadorian's epidemiological and health profile, and complex transitional processes with overlapping phases and differential rhythms within society. On one hand, the persistence of certain infectious diseases along with the emergence of chronic and degenerative diseases implies a double burden of morbidity that is projected onto a social and healthcare system with the shortcomings and weaknesses typical of a medium-developed country. On the other hand, this double burden also occurs at the nutritional level, as food insecurity coexists with an overweight population. Overweight affects all ethnic groups, but is particularly prevalent among blacks and whites, and especially among women, where education is a protection factor. Analyses by population subgroups and sociodemographic characteristics have shown, for example, that although nutritional improvement has led to increment in the average height of the population, there is still a disadvantage and vulnerability in the indigenous population group, as they are the ethnic group that suffers the greatest food insecurity and the lowest socioeconomic status. Finally, the prevalence of disability shows clear gradients according to ethnicity and educational level.