Eficacia de las técnicas psicocorporales de la sofrología en síntomas de ansiedad en muestras clínicas y no clínicas

Abstract

Pròleg Aquesta tesi presenta cinc estudis científics sobre l’efectivitat de la sofrologia (ciència de la consciència i mètode d’activació psicocorporal) en el tractament de l’ansietat i de l’insomni. Primer explica conceptes bàsics de l’ansietat: manifestacions, diagnòstic, possibles etiologies i intervencions terapèutiques. Després, les línies de recerca desenvolupades, els resultats obtinguts, les seves discussions, limitacions i conclusions. I, finalment, una proposta de projectes futurs. L’estructura de la tesi és la següent. El primer capítol introdueix l’ansietat i justifica la tesi, els seus objectius i hipòtesis. El segon tracta sobre l’ansietat: els seus símptomes i trastorns, la seva clínica heterogènia, la dificultat per a realitzar diagnòstic ben delimitat i les conseqüències d’aquesta dificultat. El tercer introdueix les principals intervencions terapèutiques per a l’ansietat. El quart explica la sofrologia. El cinquè detalla els cinc estudis realitzats. I el sisè resumeix els seus resultats: el mètode utilitzat, les estadístiques obtingudes, la seva discussió i conclusió. Al final s’inclou la bibliografia utilitzada. Els annexos recullen articles de l’autor de la tesis publicats en revistes científiques. Introducció La sofrologia neix en 1960 de la mà del doctor Alfonso Caycedo, mèdic psiquiatre. El terme sofrologia prové de les arrels gregues: SOS (equilibri), PHREN (psique) i LOGOS (estudi). El seu significat etimològic és “estudi de la consciència en equilibri”. La sofrologia és una ciència basada en la investigació qualitativa i inspirada en la fenomenologia existencial. Consta d’un mètode psicocorporal i d’entrenament vivencial per al desenvolupament d’una consciència serena i positiva que afavoreix en l’individu major consciència personal i benestar psicocorporal. És àmpliament reconeguda a Europa, en concret, en països francòfons, tant en l’àmbit mèdic, paramèdic, educatiu, empresarial i social. Resultats Es presenten cinc estudis. Tres són estudis experimentals prospectius i controlats realitzats en l’àmbit clínic: dos avaluen l’eficàcia de la sofrologia en pacients amb nivells elevats d’ansietat i un, en pacients diagnosticats d’insomni. Els altres dos es van realitzar en l’àmbit no clínic amb participants que, per motius personals o professionals, tenien riscos de patir nivells elevats d’ansietat i/o depressió. Els resultats de l’efectivitat de la intervenció sofrològica van ser congruents entre els cinc estudis. Al final, estadísticament, tots van mostrar una millora significativa a nivell intragrup. En concret, en els grups de simptomatologia ansiosa (en els estudis clínics i no clínics), s’ha pogut mostrar que l’eficàcia de la intervenció sofrològica en la reducció de l’ansietat és major en els grups que, a l’inici de l’estudi, pateixen un nivell d’ansietat més elevat i en els grups que realitzen major nombre de sessions setmanals de sofrologia. En la reducció de la simptomatologia depressiva també va mostrar que, quantes més sessions de sofrologia, major l’eficàcia de la intervenció. Quant a la simptomatologia de l’insomni, l’efectivitat de la intervenció sofrològica va augmentar (de mitjà a alt) en les mesures posteriors a la finalització de l’estudi, mostrant així la permanència de la seva eficàcia. Conclusió La intervenció sofrològica ha mostrat ser estadísticament significativa i efectiva en el tractament de l’insomni i en la reducció de la simptomatologia ansiògena i depressiva en l’àmbit clínic i no clínic.

Prólogo Esta tesis presenta cinco estudios científicos sobre la efectividad de la sofrología (ciencia de la consciencia y método de activación psicocorporal) en el tratamiento de la ansiedad y del insomnio. Primero explica conceptos básicos de la ansiedad: manifestaciones, diagnóstico, posibles etiologías e intervenciones terapéuticas. Después, las líneas de investigación desarrolladas, los resultados obtenidos, sus discusiones, limitaciones y conclusiones. Y, por último, una propuesta de proyectos futuros. La estructura de la tesis es la siguiente. El primer capítulo introduce la ansiedad y justifica la tesis, sus objetivos e hipótesis. El segundo trata sobre la ansiedad: sus síntomas y trastornos, su clínica heterogénea, la dificultad para realizar diagnóstico bien delimitado y las consecuencias de esta dificultad. El tercero introduce las principales intervenciones terapéuticas para la ansiedad. El cuarto explica la sofrología. El quinto detalla los cinco estudios realizados. Y el sexto resume sus resultados: el método utilizado, las estadísticas obtenidas, su discusión y conclusión. Al final se incluye la bibliografía utilizada. Los anexos recogen artículos del autor de la tesis publicados en revistas científicas. Introducción La sofrología nace en 1960 de la mano del doctor Alfonso Caycedo, médico psiquiatra. El término sofrología proviene de las raíces griegas: SOS (equilibrio), PHREN (psique) y LOGOS (estudio). Su significado etimológico es “estudio de la consciencia en equilibrio”. La sofrología es una ciencia que estudia la consciencia en equilibrio, inspirada en la fenomenología existencial. Consta de un método de autoinvestigación psicocorporal y de entrenamiento vivencial para el desarrollo de una consciencia serena y positiva que favorece en el individuo mayor consciencia personal y bienestar psicocorporal. Es ampliamente reconocida en Europa, en concreto, en países francófonos, tanto en el ámbito médico, paramédico, educativo, empresarial y social. Resultados Se presentan cinco estudios. Tres son estudios experimentales prospectivos y controlados realizados en el ámbito clínico: dos evalúan la eficacia de la sofrología en pacientes con niveles elevados de ansiedad y uno, en pacientes diagnosticados de insomnio. Los otros dos se realizaron en el ámbito no clínico con participantes que, por motivos personales o profesionales, tenían riesgos de sufrir niveles elevados de ansiedad y/o depresión.

Los resultados de la efectividad de la intervención sofrológica fueron congruentes entre los cinco estudios. Al final, estadísticamente, todos mostraron una mejora significativa a nivel intragrupo. En concreto, en los grupos de sintomatología ansiosa (en los estudios clínicos y no clínicos), se ha podido mostrar que la eficacia de la intervención sofrológica es mayor en los grupos que, al inicio del estudio, sufren un nivel de ansiedad más elevado y en los grupos que realizan mayor número de sesiones semanales de sofrología. El estudio de la sintomatología depresiva también mostró que, cuantas más sesiones de sofrología, mayor la eficacia de la intervención. En cuanto a la sintomatología del insomnio, la efectividad de la intervención sofrológica aumentó (de medio a alto) en las mediciones posteriores a la finalización del estudio, mostrando así la permanencia de su eficacia. Conclusión La intervención sofrológica ha mostrado ser estadísticamente significativa y efectiva en el tratamiento del insomnio y en la reducción de la sintomatología ansiógena y depresiva en el ámbito clínico y no clínico.

Foreword This doctoral thesis presents five scientific studies on the effectiveness of sophrology (science of consciousness) in the treatment of anxiety symptoms and insomnia. First, it explains the basic concepts of anxiety, notably its: manifestations, diagnosis, possible etiologies, and therapeutic interventions. Then, it presents the lines of research developed; the results obtained; a discussion of the results; the study’s limitations; its conclusions; and finally, a proposal for future research projects. The structure of this thesis is as follows. The first chapter comprises an introduction of anxiety and justifies the thesis, its objectives and hypotheses. The second deals with anxiety: its symptoms and disorders; the heterogeneity of its symptoms; the difficulty in making a well-defined diagnosis; and the consequences of this difficulty. The third chapter introduces the main therapeutic interventions for anxiety. The fourth explains sophrology. The fifth details the five studies carried out. And the sixth summarizes the results: the method used; the statistics obtained; a discussion; and a conclusion. The bibliography used is included at the end. The annexes include articles by the author of the thesis that have been published in scientific journals. Introduction Sophrology was created in 1960 by Dr. Alfonso Caycedo, a psychiatrist. The term sophrology comes from the Greek roots: SOS (balance), PHREN (psyche) and LOGOS (study). Its etymological meaning is “study of consciousness in balance”. Sophrology is a science that is based on qualitive research and inspired by existential phenomenology. It consists of a mind-body method for the development of a serene and positive consciousness that increases greater personal awareness and well-being. It is widely recognized in Europe, specifically in French-speaking countries, in the medical, paramedical, educational, business and social fields. Results Five studies are presented. Three are prospective and controlled experimental studies that were carried out in clinical settings: two of them evaluate the efficacy of sophrology in patients with moderate to high levels of anxiety and one, in patients diagnosed with insomnia. The other two were conducted in non-clinical settings with participants who were at risk of suffering from high levels of anxiety and/or depression due to personal or professional reasons. Results of the effectiveness of the sophrology intervention were consistent across the five studies. In the end, all studies showed statistically significant improvement on their within groups comparisons. Specifically, in the groups with moderate to high anxiety levels (in clinical and non-clinical studies), it was possible to show that the efficacy of the sophrology intervention in anxiety reduction was larger in those that suffered from higher levels of anxiety symptoms at the beginning of the study and in those that received more sophrology sessions weekly. In the same line, the subjects with depressive symptoms also showed that the more sophrology sessions they received, the larger the effectiveness of the intervention was on depressive symptoms reduction. Regarding the symptoms of insomnia, the effectiveness of the sophrological intervention increased (from medium to large) following the completion of the intervention, thus showing the permanence of its efficacy over time. Conclusion The Sophrology intervention has shown statistically significant changes and is effective in the treatment of insomnia and in the reduction of anxiety and depressive symptoms in clinical and non-clinical settings.