La simulación clínica como herramienta de aprendizaje en estudiantes de medicina

Author

Martínez Lopez, Fernando

Director

Montmany Vioque, Sandra

Navarro Soto, Salvador

Date of defense

2023-03-20

Pages

131 p.



Doctorate programs

Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Cirurgia i Ciències Morfològiques

Abstract

Introducció Tot i els avenços en l'aprenentatge tradicional, aquest és insuficient per modificar el comportament de l'alumne. Amb l'aparició de la simulació, es produeixen canvis de comportament demostrables. L'avaluació és imprescindible en el procés d'aprenentatge, existint diferents eines per avaluar les competències mèdiques. L'objectiu principal del nostre estudi és conèixer l'efectivitat de la simulació en estudiants de 3r del Grau de Medicina, mitjançant l'avaluació objectiva de les competències clíniques i transversals a través del Mini Clinical Evaluation Exercise (mini-CEX). Material i mètodes Estudi observacional, prospectiu, descriptiu i unicèntric, realitzat entre el 2020 i el 2022 amb estudiants del 3r curs del Grau de Medicina de la Unitat Docent Parc Taulí de la Universitat Autònoma de Barcelona (UDPT-UAB). S'han analitzat les competències clíniques i transversals mitjançant la realització de tres mini-CEX per a cada estudiant: un a l'inici del curs quan els estudiants no han realitzat ni la pràctica clínica ni la simulació (Mini-CEX Etapa 1), un altre al mig del curs després d'haver realitzat o bé simulació o bé pràctica clínica (Mini-CEX Etapa 2 - SIM y Mini-CEX Etapa 2 - PC); i l'últim al final del curs després d'haver fet les dues coses (Mini-CEX Etapa 3). A cada sessió de simulació s'han avaluat l'assoliment dels objectius docents per cada cas clínic per part dels estudiants que han fet la simulació, els que han observat la simulació i el professor. S'ha registrat l'estat emocional dels participants. Finalment, s'ha fet una enquesta per avaluar el grau de satisfacció dels estudiants amb la simulació. Resultats En 81 participants, s'ha objectivat una valoració mitja de 2,7 (DE 2,3-3,1) en el mini-CEX Etapa 1, 6,2 (DE 5,8-6,7) en el mini-CEX Etapa 2 - SIM, 2,5 (DE 2,1-3) en el mini-CEX Etapa 2 - PC i 7,2 (DE 6,8-7,6) en el mini-CEX Etapa 3; amb un percentatge d'alumnes amb avaluació satisfactòria o superior del 29,6%, 96,3%, 25,8% i 97,4% respectivament. Els estudiants que primer han realizat la pràctica clínica al llarg del curs van tenir una valoració mitja de 2,6 (DE 1,3) en el primer mini-CEX, 2,5 (DE 1,2) en el segon i 6,4 (DE 1,9) en l'últim; amb un percentatge d'alumnes amb avaluació satisfactòria o superior del 14,8%, 25,9% i 92,3% respectivament. Els estudiants que primer han realitzat la simulació al llarg del curs van tenir una valoració mitja de 2,8 (DE 1,8) en el mini-CEX inicial, 6,2 (DE1,6) en el segon i 7,6 (DE 1,5) en l'últim; amb un percentatge d'alumnes amb avaluació satisfactòria o superior del 37%, 96,3% i 100% respectivament. La mitja de la valoració dels objectius docents oscil·la entre 6,9 i 8, existint una diferencia de 1,5-2 punts entre el primer cas de la simulació i l'últim. El nerviosisme oscil·la entre 4 i 4,8, i la comoditat entre 6,8 i 6,9. No hi ha diferències entre avaluadors, número de cas, ni relació lineal amb l'assoliments dels objectius. S'han registrat puntuacions màximes en el 98% dels qüestionaris de satisfacció. Conclusions L'aplicació d'un programa de simulació clínica millora notablement l'avaluació de les competències mediques. Tot i que els resultats milloren després de finalitzar la simulació i la pràctica clínica, el resultat final és millor quan primer es realitza simulació i després pràctica clínica, i no al revés. L'assoliment dels objectius docents s'aconsegueix de forma notable, existint una significativa milloria entre el primer i l'últim cas, sense existir relació amb l'estat emocional dels participants. El grau de satisfacció amb la simulació és excel·lent.


Introducción A pesar de los avances en el aprendizaje tradicional, éste es insuficiente para modificar el comportamiento del alumno. Con la aparición de la simulación, se producen cambios de comportamiento demostrables. La evaluación es imprescindible en el proceso de aprendizaje, existiendo varias herramientas para evaluar las competencias médicas. El objetivo principal de nuestro estudio es conocer la efectividad de la simulación en estudiantes de 3r del Grado de Medicina, mediante la evaluación objetiva de las competencias clínicas y transversales a través del Mini Clinical Evaluation Exercise (mini-CEX). Material y métodos Estudio observacional, prospectivo, descriptivo y unicéntrico, realizado entre el 2020 y 2022 con estudiantes del 3r curso del Grado de Medicina de la Unidad Docente Parc Taulí de la Universitat Autònoma de Barcelona (UDPT-UAB). Se han analizado las competencias clínicas y transversales mediante la realización de tres mini-CEX para cada estudiante: uno al inicio del curso cuando los estudiantes no han realizado ni la práctica clínica ni la simulación (mini-CEX Etapa 1), otro en mitad del curso tras haber realizado o bien simulación o bien práctica clínica (mini-CEX Etapa 2 - SIM y mini-CEX Etapa 2 - PC); y el último al final del curso tras haber realizado ambas cosas (mini-CEX Etapa 3). En cada sesión de simulación se han evaluado el logro de los objetivos docentes de cada caso clínico por parte de los estudiantes que han realizado la simulación, los que la han observado y el profesor. Se ha registrado el estado emocional de los participantes. Finalmente, se ha realizado una encuesta para evaluar el grado de satisfacción de los estudiantes con la simulación. Resultados En 81 participantes, se ha objetivado una valoración media de 2,7 (DE 2,3-3,1) en el mini-CEX Etapa 1, 6,2 (DE 5,8-6,7) en el mini-CEX Etapa 2 - SIM, 2,5 (DE 2,1-3) en el mini-CEX Etapa 2 - PC y 7,2 (DE 6,8-7,6) en el mini-CEX Etapa 3; con un porcentaje de alumnos con evaluación satisfactoria o superior del 29,6%, 96,3%, 25,8% y 97,4% respectivamente. Los estudiantes que primero han realizado la práctica clínica a lo largo del curso tuvieron una valoración media de 2,6 (DE 1,3) en el primer mini-CEX, 2,5 (DE 1,2) en el segundo y 6,4 (DE 1,9) en el último; con un porcentaje de alumnos con evaluación satisfactoria o superior del 14,8%, 25,9% y 92,3% respectivamente. Los estudiantes que primero han realizado la simulación a lo largo del curso tuvieron una valoración media de 2,8 (DE 1,8) en el mini-CEX inicial, 6,2 (DE1,6) en el segundo y 7,6 (DE 1,5) en el último; con un porcentaje de alumnos con evaluación satisfactoria o superior del 37%, 96,3% y 100% respectivamente. La media de la valoración de los objetivos docentes oscila entre 6,9 y 8, existiendo una diferencia de 1,5-2 puntos entre el primer caso de la sesión de simulación y el último. El nerviosismo oscila entre 4 y 4,8, y la comodidad entre 6,8 y 6,9. No hay diferencias entre evaluadores, número de caso, ni relación lineal con el logro de los objetivos. Se han registrado puntuaciones máximas en el 98% de los cuestionarios de satisfacción. Conclusiones La aplicación de un programa de simulación clínica mejora notablemente la evaluación de las competencias médicas. A pesar de que los resultados mejoran tras finalizar simulación y práctica clínica, el resultado final es mejor cuando primero se realiza simulación y después práctica clínica, y no al revés. El logro de los objetivos docentes se consigue de forma notable, existiendo una significativa mejoría entre el primer y el último caso, sin hallar relación con el estado emocional de los participantes. El grado de satisfacción con la simulación es excelente.


Introduction Despite the advances in traditional learning, it is insufficient to modify student behaviour. With the advent of malingering, demonstrable behavioural changes occur. The evaluation is essential in the learning process, there are several tools to evaluate medical competencies. The main objective of our study is to determine the effectiveness of simulation in 3rd year medical students, through the objective evaluation of clinical and transversal competencies through the Mini Clinical Evaluation Exercise (mini-CEX). Material and methods Observational, prospective, descriptive and single-center study, carried out between 2020 and 2022 with students of the 3rd year of the Degree in Medicine of the Parc Taulí Teaching Unit of the Autonomous University of Barcelona (UDPT-UAB). The clinical and transversal competences have been analyzed by carrying out three mini-CEX for each student: one at the beginning of the course when the students have not carried out the clinical practice or the simulation (mini-CEX Stage 1), another in the middle of the course after having carried out either simulation or clinical practice (mini-CEX Stage 2 - SIM and mini-CEX Stage 2 - PC); and the last one at the end of the course after having done both (mini-CEX Stage 3). In each simulation session, the students who have carried out the simulation, those who have observed it and the teacher evaluated the achievement of the teaching objectives of each clinical case. Participants recorded the emotional state. Finally, students responded a questionnaire to assess the degree of satisfaction with the simulation. Results In 81 participants, an average score of 2.7 (SD 2.3-3.1) was observed in the mini-CEX Stage 1, 6.2 (SD 5.8-6.7) in the mini-CEX Stage 2 - SIM, 2.5 (DE 2.1-3) in the mini-CEX Stage 2 - PC and 7.2 (DE 6.8-7.6) in the mini-CEX Stage 3; with a percentage of students with a satisfactory or higher evaluation of 29.6%, 96.3%, 25.8% and 97.4% respectively. The students who first carried out clinical practice throughout the course had an average score of 2.6 (SD 1.3) in the first mini-CEX, 2.5 (SD 1.2) in the second and 6.4 (SD 1.9) in the last one; with a percentage of students with a satisfactory or higher evaluation of 14.8%, 25.9% and 92.3% respectively. The students who carried out the simulation first throughout the course had an average score of 2.8 (SD 1.8) in the initial mini-CEX, 6.2 (SD 1.6) in the second and 7.6 (SD 1.5) in the last one; with a percentage of students with a satisfactory or higher evaluation of 37%, 96.3% and 100% respectively. The average assessment of the teaching objectives ranges from 6.9 to 8, with a difference of 1.5-2 points between the first case of the simulation session and the last. Nervousness oscillates between 4 and 4.8, and comfort between 6.8 and 6.9. There are no differences between evaluators, case number, or linear relationship with the achievement of the objectives. Questionnaires had maximum scores in 98% of the participants. Conclusions The application of a clinical simulation program significantly improves the evaluation of medical competencies. Despite the fact that the results improve after completing simulation and clinical practice, the final result is better when simulation is carried out first and then clinical practice, and not the other way around. The achievement of the teaching objectives is achieved in a remarkable way, there being a significant improvement between the first and the last case, without finding a relationship with the emotional state of the participants. The degree of satisfaction with the simulation is excellent.

Keywords

Simulació; Simulación; Simulation; Competències mèdiques; Competencias médicas; Medical skills; Aprenentatge; Aprendizaje; Learning tools

Subjects

61 - Medical sciences

Knowledge Area

Ciències de la Salut

Documents

fml1de1.pdf

2.488Mb

 

Rights

L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-sa/4.0/
L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-sa/4.0/

This item appears in the following Collection(s)