Alexandre a les Vides Paral·leles hel·lenístiques de Plutarc

Abstract

[cat] Aquesta tesi titulada ”Alexandre a les Vides Paral·leles hel·lenístiques de Plutarc” té com objectiu l’anàlisi de la figura històrica, humana i política d’Alexandre segons relata l’autor del s II d C, i a continuació fer el seguiment del seu llegat polític en les set Vides que tenen per protagonistes els “grans homes” grecs pertanyents al període històric hel·lenístic. La distància dels fets històrics estudiats, respecte de Plutarc, i la conseqüent dependència de fonts històriques, la majoria avui desaparegudes, així com l’aposta pel gènere literari biogràfic, determinen que el nostre estudi depengui del relat objectiu i subjectiu de l’autor. Tanmateix, hem contrastat la narració de Plutarc sobre Alexandre amb els altres relats d’altres autors de l’antiguïtat, com els grecs Arrià, Diodor de Sicília, i els romans, Quint Curci I Justí. Pel que fa a la resta de Vides hem tingut en compte també altres autors grecs: Polibi, Pausànias, Dionís d’Halicarnàs, Ateneu, i romans: Titus Livi, Tàcit. Tots aquests autors, contrastats amb el relat de Plutarc, han fornit un corpus amb els retrats polítics i humans dels diferents personatges històrics protagonistes de les set Vides hel·lenístiques cronològicament posteriors a Alexandre: Éumenes, Demetri, Pirros, Agis IV, Cleòmenes III, Aratos i Filopemen. Tal com hem assenyalat abans, aquests protagonistes estan contraposats a un també “gran home” romà que complementa el protagonista grec, tant en l’aspecte de valors cívics comuns com en les qualitats i defectes. Val a dir, que com el mateix Plutarc exposa en el pròleg de la Vida d’Alexandre, en els petits detalls vitals ens on hom pot copsar la veritable personalitat relatada. La tria dels protagonistes grecs, volem indicar el possible interès de Plutarc per dibuixar un mosaic de la història grega post clàssica, un cop perduda l’hegemonia de les ciutats, que desemboca en la intervenció romana i l’actual estat de coses, sota l’imperi. És aquest mosaic el que ofereix al seu públic coetani, tant grec com romà: en el cas grec, cerca un enaltiment del temps passat, i la valoració històrica i ètica dels protagonistes; en el cas romà, mostra l’apropament cultural i polític, i tots els valors comuns, que ja defineixen món greco-romà. L’eix narratiu seria el següent: Alexandre, successor de Filip, aplega tota Grècia sota el seu domini; després venen els seus propis successors: primer els tres diàdocs, encara molt propers a Alexandre, exemplifiquen la impossibilitat històrica de mantenir unit el llegat, i adopten un tipus de govern, més cabdillesc que polític, prenent l’aspecte més negatiu d’Alexandre. Aquests polítics estan emparellats amb romans de semblants característiques: Sertori, Marc Antoni i Mari, respectivament. Des del punt de vista humà, representen passions de difícil control, com l’orgull, la luxúria i la passió per la guerra. Acte seguit, Plutarc passa el relat al món espartà, aïllat respecte del món hel·lenístic, i en plena crisi social i identitària. Els protagonistes ara són els monarques espartans, Agis IV i Cleòmenes III, cadascú des dels seus condicionants personals, la joventut i la imposició, intentaran refer Esparta, tornant al model periclitat de Licurg, mitjançant un procés reformista fallit. Els seus coprotagonistes romans són els germans Gracs, Tiberi i Gai, tots quatre encarnen un nou model polític, el del “conduïdors d’homes”, no gaire ben vist pel biògraf. Finalment, Plutarc pren com a protagonistes els cabdills i dirigents de la Lliga Aquea, última instància grega prèvia a la conquesta romana. Aratos i Filopemen, són ara els protagonistes, que han de sobreviure amb Macedònia i Roma. La presència de Roma, en l’escenari grec, vindrà de la mà del coetani i paral·lel de Filopemen, el polític romà filogrec Titus Flamini, a través del qual s’explica, en Plutarc. el pas de Grècia a l’imperi romà i el pas també del llegat d’Alexandre a Roma. L’ombra d’Alexandre és present en les diferents biografies, i troba el seu punt d’arribada com a model per als propis cabdills romans, concloent així la línia narrativa que, a través de les Vides, condueix des del propi Alexandre fins a l’imperi romà. És cert, com diu ell mateix, Plutarc no escriu història, sinó vides, però també és cert que mitjançant les Vides traça la seva pròpia interpretació de la història, especialment la que justifica el seu propi temps.

[eng] This thesis entitled "Alexander in the Hellenistic Parallel Lives of Plutarch" aims to analyse the historical, human and political figure of Alexander as recounted by the author of the 2nd century AD, and then follow up on his political legacy in the seven Lives whose protagonists are the Greek "great men" belonging to the Hellenistic historical period. However, we have contrasted Plutarch's narrative about Alexander with the other accounts of other authors of antiquity, such as the Greeks Arrian, Diodorus of Sicily, and the Romans, Quintus Curtius and Justin. As for the rest of the Lives, we have also taken into account other Greek authors: Polybius, Pausanias, Dionysus of Halicarnassus, Athenaeus, and Romans: Titus Livy, Tacitus. The narrative axis would be the following: Alexander, Philip's successor, gathers all of Greece under his rule; then come their own successors: first the three diadocs, still very close to Alexander, exemplify the historical impossibility of keeping the legacy together, and they adopt a type of government, more leader-like than political, taking on the most negative aspect of Alexander. These politicians are paired with Romans of similar characteristics: Sertorius, Mark Antony and Marius, respectively. Then, Plutarch moves the story to the Spartan world, isolated from the Hellenistic world, and in the midst of a social and identity crisis. The protagonists are now the Spartan monarchs, Agis IV and Cleomenes III, each from their personal factors, youth and imposition, will try to remake Sparta, returning to the dangerous model of Lycurgus, through a failed reformist process. His Roman co-stars are the brothers Gracchus, Tiberius and Gaius. Finally, Plutarch takes as protagonists the chiefs and leaders of the Achaean League, the Greek last instance prior to the Roman conquest. Aratos and Philopoemen, are now the protagonists, who have to survive with Macedonia and Rome. The presence of Rome, on the Greek stage, will come from the hand of Philopoemen's contemporary and parallel, the Philo-Greek Roman politician Titus Flamininus, through whom it is explained, in Plutarch. the transition from Greece to the Roman Empire and also the transition of Alexander's legacy to Rome. The shadow of Alexander is present in the different biographies, and finds its point of arrival as a model for the Roman leaders themselves, thus concluding the narrative line that, through the Lives, leads from Alexander himself to the Roman Empire.