Divas of the Night: Queer activism in Lebanese performing arts

Abstract

La meva recerca aborda l'activisme *queer a través de les arts escèniques contemporànies al Líban. Segueixo la definició de Karl *Schoonover i *Rosalind *Galt de l'art *queer com a art que convida als “problemes” (*Schoonover i *Galt 2016). Traço aquestes problemàtiques a través de l'anàlisi del "desordre *queer" que els artistes creen per a transgredir les normes socials i el poder heteronormatiu, mentre obren espais perquè comenci el treball transformacional *queer. El *queer s'utilitza aquí més com a tàctica política i menys com a política d'identitat. A través de mètodes d'anàlisi multimodal, i inspirant-me en teories *queer, masculinitats, arts escèniques, estudis postcolonials, crítica feminista, i crítica de *queer de color, estudi tres formes diferents d'arts escèniques: comptes d'il·lustració d'Instagram, espectacles de *drag *queens i pel·lícules *queer. La qüestió central d'aquest estudi *xiii és: com actuen les arts escèniques *queer com a lloc de subversió del poder heteronormatiu? Sostinc que les produccions artístiques projecten una política antiassimilació i antirespectabilitat que subverteix els pilars del poder patriarcal normatiu, principalment el sectarisme, la masculinitat hegemònica, la comprensió binària del gènere, les relacions familiars i la moral de l'espai públic.

Mi investigación aborda el activismo queer a través de las artes escénicas contemporáneas en el Líbano. Sigo la definición de Karl Schoonover y Rosalind Galt del arte queer como arte que invita a los “problemas” (Schoonover y Galt 2016). Trazo estas problemáticas a través del análisis del "desorden queer" que los artistas crean para transgredir las normas sociales y el poder heteronormativo, mientras abren espacios para que comience el trabajo transformacional queer. Lo queer se utiliza aquí más como táctica política y menos como política de identidad. A través de métodos de análisis multimodal, e inspirándome en teorías queer, masculinidades, artes escénicas, estudios poscoloniales, crítica feminista, y crítica de queer de color, estudio tres formas diferentes de artes escénicas: cuentas de ilustración de Instagram, espectáculos de drag queens y películas queer. La cuestión central de este estudio xiii es: ¿cómo actúan las artes escénicas queer como lugar de subversión del poder heteronormativo? Sostengo que las producciones artísticas proyectan una política antiasimilación y antirrespetabilidad que subvierte los pilares del poder patriarcal normativo, principalmente el sectarismo, la masculinidad hegemónica, la comprensión binaria del género, las relaciones familiares y la moral del espacio público.

My research addresses queer activism through contemporary performing arts in Lebanon. I follow the definition of Karl Schoonover and Rosalind Galt of queer art as art that invites troubles (Schoonover and Galt, 2016). I trace the troubles or the “queer mess” that the artists create subvert the social norms and the heteronormative power, while opening spaces for queer transformational work to begin. Queer here is used more as a political tactic and less as an identity politics. Through the methods of multimodal analysis, and inspired by theories from queer, masculinities, performing arts, and post-colonial studies, and black feminists and queers of color critiques, I study three different forms of performing arts; Instagram illustration accounts, drag queen shows, and queer movies. The central question of this study is: how does queer performing arts act as a site of subversion for hetero-normative power? I argue that the artistic productions project an anti-assimilation and anti-respectability politics that subverts the pillars of normative patriarchal power, mainly sectarianism, hegemonic masculinity, the binary understanding of gender, family relations, and public morals.