La cooperació entre estudiants de Didàctica de les Ciències Socials en la formació de mestres. Una comparació entre l'aprenentatge cooperatiu i les

Abstract

La tesi doctoral estudia la cooperació entre estudiants de Didàctica de les Ciències Socials (DCS) en la formació de mestres a partir d’una anàlisi teòrica i una d’empírica. El tema central és una comparació entre l'aprenentatge cooperatiu (AC), provinent del "cooperative learning" anglosaxó i adoptat al nostre àmbit docent i de recerca, i les "pédagogies coopératives" (PC), francòfones, pràcticament desconegudes al nostre context. L’anàlisi teòrica aprofundeix en les bases de la interacció cooperativa i mostra perspectives col·lectives a tenir més presents, crea una fonamentació teòrica i crítica de l’AC, adoptada des de la DCS, i analitza les PC per introduir-les al nostre país. Així, per primer cop s’estableix un marc teòric incloent els dos mons cooperatius sota el paraigua “cooperació entre estudiants”. Planteja línies de confluència amb els valors cooperatius, qüestiona la relació entre AC i cooperativisme, i formula possibles vincles entre les 2 concepcions i la DCS i l’educació democràtica. En la 2a part de la tesi, en base a les 5 fases ADDIE, es presenten 2 estudis de cas i 2 de paral·lels, majoritàriament virtuals per la pandèmia, i s’usen mètodes d’investigació qualitatius i quantitatius, amb l’estudi de cas múltiple com a eix central. La mostra són els estudiants dels cursos 2019-2020 i 2020-2021 (n=166 participants) de 4t del Grau d’Educació Primària de la URV de Tarragona. El 2019-2020 s’aplica l’AC (estudi de cas 1); i el 2020-2021, les PC (estudi de cas 2). Quant als estudis paral·lels, el 1r introdueix les "Discussions à Visées Démocratiques et Philosophiques" (DVDP) per debatre Problemes Socials Rellevants (PSR), i el 2n vehicula el mètode Puzle (Jigsaw) amb l’aprenentatge dels períodes històrics. Les PC obtenen millors resultats que l’AC en habilitats socials, processament grupal, responsabilitat individual i interdependència positiva. Les PC amplien el radi d’acció de l’AC amb les formes “cooperar per aprendre” i “cooperar per construir col·lectiu”. Els equips heterogenis de l’AC obtenen resultats superiors als homogenis. Les DVDP promouen treballar els PSR mitjançant el pensament reflexiu i l’educació democràtica. Al Puzle (presencial i virtual) sorgeixen 3 tipologies d’interacció entre iguals (cooperació alta i baixa, i col·laboració), i en el presencial es detecta pensament col·lectiu

La tesis doctoral estudia la cooperación entre estudiantes de Didáctica de las Ciencias Sociales (DCS) en la formación de maestros con un análisis teórico y uno empírico. El tema central es una comparación entre el aprendizaje cooperativo (AC), proveniente del "cooperative learning" anglosajón y adoptado en nuestro ámbito docente y de investigación, y las "pédagogies coopératives" (PC), francófonas, casi desconocidas en nuestro contexto. El análisis teórico ahonda en las bases de la interacción cooperativa y muestra perspectivas colectivas a tener más presentes, crea una fundamentación teórica y crítica del AC, adoptada desde la DCS, y analiza las PC para introducirlas en nuestro país. Por primera vez se establece un marco teórico que abraza los 2 mundos cooperativos bajo el paraguas “cooperación entre estudiantes”. Plantea líneas de confluencia con valores cooperativos, cuestiona la relación entre AC y cooperativismo, y formula posibles vínculos entre ambas concepciones y la DCS y la educación democrática. En la 2ª parte, en base a las 5 fases ADDIE, se presentan 2 estudios de caso y 2 paralelos, mayoritariamente virtuales por la pandemia, y se usan métodos de investigación cualitativos y cuantitativos, con el estudio de caso múltiplo como eje central. La muestra son estudiantes de los cursos 2019-2020 y 2020-2021 (n=166 participantes) de 4º Grado de Ed. Primaria de la URV de Tarragona. En 2019-2020 se aplica el AC (estudio de caso 1); y en 2020-2021, las PC (estudio de caso 2). En los estudios paralelos: el 1º introduce las Discussions à Visées Démocratiques et Philosophiques (DVDP) para debatir Problemas Sociales Relevantes (PSR), y el 2º vehicula el método Puzzle (Jigsaw) con el aprendizaje de los períodos históricos. Las PC obtienen mejores resultados que el AC en habilidades sociales, procesamiento grupal, responsabilidad individual e interdependencia positiva. Las PC amplían el radio de acción del AC con las formas “cooperar para aprender” y “cooperar para construir colectivo”. Los equipos heterogéneos del AC logran resultados superiores a los homogéneos. Las DVDP promueven trabajar los PSR con el pensamiento reflexivo y la educación democrática. En el Puzzle surgen 3 tipologías de interacción entre iguales (cooperación alta y baja, y colaboración), y en el presencial se detecta pensamiento colectivo.

The doctoral thesis studies the cooperation between Social Sciences Education (DCS) students in the training of teachers based on a theoretical and an empirical analysis. The central theme is a comparison between “aprenentatge cooperatiu” (AC), originating from Anglo-Saxon “cooperative learning” and adopted in our teaching and research field, and francophone concept “pédagogies coopératives” (PC), practically unknown in our context. The theoretical analysis deepens the bases of cooperative interaction and shows collective perspectives to be more present, creates a theoretical and critical foundation of the AC, adopted from the DCS, and analyzes the PC to introduce them to our country. Thus, for the 1st time a theoretical framework is established including the 2 cooperative worlds under the umbrella “cooperation between students”. It raises lines of convergence with cooperative values, questions the relationship between AC and cooperativism, and formulates possible links between the 2 conceptions and DCS and democratic education. In the 2nd part, based on the 5 ADDIE phases, 2 case studies and 2 parallel ones are presented, applied -mostly- in a virtual format due to the pandemic, and qualitative research methods are used and quantitative, with the multiple case study as the central axis. The sample is the students of the 2019-2020 and 2020-2021 courses (n=166 participants) of the 4th year of the Primary Education Degree at the URV of Tarragona. In 19-20 the AC applies (case study 1); and in 20-21, PC (case study 2). As for the parallel studies, the first introduces the "Discussions à Visées Démocratiques et Philosophiques" (DVDP) to debate Relevant Social Problems (PSR), and the 2nd uses the Jigsaw method with the learning of historical periods. PC scores better than AC in social skills, group processing, individual responsibility and positive interdependence. PC expand the radius of action of the AC with the forms “cooperate to learn” and “cooperate to build collective”. Heterogeneous AC teams achieve better results than homogeneous ones. DVDP promote PSR work through reflective thinking and democràtic education. In the Jigsaw (face-to-face and virtual), 3 types of interaction between peer interaction (high and low cooperation, and collaboration), and collective thinking is detected in the face-to-face.