Variables biològiques i metabòliques preoperatories, tècniques, i d´evolució postoperatòria relacionades amb el buidament gàstric lent després de la duodenopancreatectomia cefàlica

Abstract

[cat] La duodenopancreatectomia cefàlica és la tècnica d’elecció pel tractament dels tumors de cap de pàncrees i àrea periampul·lar. Una de les complicacions més freqüents és el buidament gàstric lent, que comporta una major estada hospitalària amb el conseqüent augment del cost i l’endarreriment de l’inici del tractament adjuvant. S’han descrit diverses modificacions en la tècnica quirúrgica per tal de disminuir l’aparició d’aquesta complicació. A més, s’han realitzat diversos estudis per poder establir altres factors que podrien predisposar a l’aparició de buidament gàstric lent.

Les hipòtesis del treball han estat:

✔ La tècnica de Whipple clàssica amb antrectomia té menor incidència de buidament gàstric lent que la duodenopancreatectomia amb preservació pilòrica. ✔ La reconstrucció del trànsit intestinal amb gastroenteroanastomosi en dues nanses en Y de Roux té una menor incidència de buidament gàstric lent que la reconstrucció clàssica amb una nansa en Billroth II. L’objectiu principal de la tesi doctoral ha estat actualitzar l’evidència sobre la incidència de buidament gàstric lent relacionada amb les diferents modificacions de la tècnica quirúrgica i estudiar els factors implicats en l’aparició de la complicació.

La realització de dos assaigs clínics aleatoritzats ha permès comparar tècniques quirúrgiques en relació a la incidència d’aquesta complicació i els resultats globals postoperatoris a més d’ampliar els coneixements sobre altres factors implicats en l’aparició de la complicació.

Per últim, l’àmplia revisió bibliogràfica ens ha permès publicar una revisió actualitzada de les diferents variacions en la tècnica quirúrgica i la seva implicació en l’aparició de buidament gàstric lent.

El primer assaig clínic aleatoritzat unicèntric inclou 84 pacients comparant els resultats postoperatoris de la intervenció clàssica de Whipple amb antrectomia amb la duodenopancreatectomia amb preservació pilòrica. En aquest estudi no es van evidenciar diferències entre els dos grups estudiats en relació a la incidència de buidament gàstric lent. Respecte a les complicacions globals, en el grup en que es va realitzar la duodenopancreatectomia amb preservació pilòrica van sorgir diversos problemes en relació a la realització de la tècnica, el maneig de tumors de gran tamany, isquèmia duodenal i afectació de marges.

El segon assaig clínic aleatoritzat unicèntric no enmascarat inclou 80 pacients i compara la reconstrucció gastroentèrica en Y de Roux amb la reconstrucció gastroentèrica en Billroth II després de la duodenopancreatectomia cefàlica. Els resultats aporten evidència de que no hi ha diferències en relació a la incidència de buidament gàstric lent en comparar la reconstrucció amb nansa única en Billorth II amb la reconstrucció amb doble nansa en Y de Roux.

Respecte a les complicacions globals, tampoc es van trobar diferències entre ambdós grups d’estudi. Respecte als factors relacionats amb el buidament gàstric lent es va evidenciar que la hipoalbuminemia i la hiperbilirrubinèmia preoperatòria es van associar a l’aparició de la complicació. Les conclusions de la tesi doctoral son:

La incidència de buidament gàstric lent es similar entre la tècnica de Whipple clàssica i la duodenopancreatectomia amb preservació pilòrica. ✔ La tècnica de Whipple clàssica amb antrectomia no comporta diferències en la incidència de complicacions postoperatòries, estada hospitalària ni mortalitat postoperatòria respecte a la duodenopancreatectomia amb preservació pilòrica.

✔ La incidència de buidament gàstric lent es similar entre la reconstrucció en Y de Roux respecte a la reconstrucció en Billroth II de la gastroenteroanastomosi a la duodenopancreatectomia cefàlica. ✔ La reconstrucció en Y de Roux de la gastroenteroanastomosi a la duodenopancreatectomia cefàlica amb antrectomia no comporta diferències en la incidència de complicacions postoperatòries, estada hospitalària ni mortalitat postoperatòria respecte a la reconstrucció en Billroth II. ✔ La hipoalbuminèmia i la hiperbilirrubinèmia s’associen a buidament buidament gàstric lent en els pacients sotmesos a duodenopancreatectomia cefàlica.

[eng] Pancreatoduodenectomy is the technique of choice for the treatment of tumors of the head of the pancreas and periampullary area. One of the most frequent complications is delayed gastric emptying, which leads to a longer hospital stay with the consequent increase in cost and delay in the start of adjuvant treatment. Over the years, different modifications in the surgical technique have been described to reduce the incidence of this complication, both in the resection phase and in the reconstruction phase. In addition, several studies have been carried out to establish other factors that could predispose to the appearance of delayed gastric emptying, including preoperative biological and metabolic factors or postoperative evolution. The main objective of this thesis has been to update the evidence on the incidence of slow gastric emptying related to the different modifications of the surgical technique and to study the factors involved in the appearance of delayed gastric emptying after pancreatoduodenectomy. The performance of two studies (randomized clinical trials) allowed to compare surgical techniques in relation to the incidence of this complication and the overall postoperative results. These two clinical trials, which include a large number of patients, have allowed us to expand our knowledge about other factors involved in the appearance of the complication (articles 1 and 2 of the thesis). Finally, the extensive review of the literature related to this specific complication has allowed us to publish an updated review of the different variations in the surgical technique and its implication in the appearance of delayed gastric emptying. In addition, a study of risk factors for delayed gastric emptying after pancreatoduodenectomy has been carried out (publications supporting the doctoral thesis).