La derivació en llengua de signes catalana (LSC): per una morfologia de l'LSC

Abstract

Aquesta tesi estudia la morfologia de la llengua de signes catalana (LSC) des d’un punt de vista lexicalista i morfofonològic a través del procés de la derivació. Les anàlisis es basen en un model integrat a partir de diferents aproximacions sobre morfologia i gramaticalització de les llengües orals i signades i en un corpus constituït a partir de diversos recursos de l’LSC, amb un total de 456 signes anotats de forma manual. Segons el nivell d’anàlisi, un paràmetre formatiu exerceix la funció de fonema o de morfema. Defensem que l’LSC, com a llengua natural i completa, compta amb morfemes lliures i travats, signes derivats i unitats morfològicament complexes. A partir d’aquesta assumpció, formulem operacions de construcció morfològica genèriques i orientades, tenint en compte que els trets simultanis i seqüencials d’un signe s’han de tractar en el mateix nivell de rellevància. Descrivim morfemes que s’adjunten a una base simultàniament, com ara el d’oposició <contra>, i seqüencialment, com l’agentiu personaag, i derivats formats per reduplicació. Finalment, agrupem les construccions tractades en famílies lèxiques i estudiem com es relacionen internament els signes. Aquest estudi ens permet comprendre d’una forma més concisa i acurada el funcionament de la gramàtica i el component lèxic de l’LSC, així com la forma d’estructurar el significat a l’hora de formar un signe nou.

This thesis aims to study the morphology of Catalan Sign Language (LSC) from a lexicalist and morphophonological approach, specifically through the process of derivation. The analyses are based on an integrated model featuring different approaches on morphology and grammaticalization of spoken and signed languages. With this goal, a corpus of various LSC resources was built, with 456 signs annotated manually. We argue that depending on the level of analysis, a basic parameter may have the function of a phoneme or a morpheme. Likewise, we consider that LSC, as a natural and complete language, has free and bound morphemes, derived words and morphologically complex units. Based on this assumption, we formulate generic and oriented morphological construction operations, considering that the simultaneous and sequential features of a sign must be treated at the same level of relevance. We describe morphemes that are attached to a base simultaneously, such as the opposition affix <contra>, and sequentially, such as the agentive affix personag, and derived signs formed by reduplication. Finally, we group the analyzed constructions into word families and study how the signs are internally related. This study proposes a novel understanding in a more concise and accurate way the functioning of the grammar and the lexical component of LSC, as well as the way of structuring the meaning while forming a new sign.