Extremism and Hate Speech in Arabic-Speaking Media

Abstract

Pot ser cap altre regió del món ha sigut testimoni de tantes transformacions en tant poc període de temps com l’Orient Mig i el nord d’Àfrica. Avui dia, aquesta regió és un cau de conflictes, de fet, mentre s'imprimia la tesi, a finals del 2023 es va renovar un altre conflicte, que és el conflicte araboisraelià. Malgrat la regio árabe es una regió homogenia basada en la connexió històrica i política, combina diferents tipus de govern, així com diferents percepcions de les llibertats personals i punts de vista sobre el rol dels mitjans de comunicació (Richter y Kaufman, 2021).

L’inici de la primavera àrab va portar com conseqüència un nombre considerable de conflictes i tensions regionals en l’Orient Mitj, a quals, des de 2011, han adquirit i incrementat uns trets sectaris (Menshawy y Mabon, 2021). Els mitjans de comunicació àrab han sigut testimonis d’amplis canvis en l’establiment del rol de les comunicacions en el desenvolupament mundial àrab des del 2011, existint diferents punts de vista a tenir en compte per l’expansió i funció de les comunicacions àrabs.

Malgrat tot, han sigut diferents les eines de la guerra sectària i dels conflictes polítics que han arrasat en la regió (Atresi, 2013). Per altre part, l’entrada en funcions del moviment polític islàmic durant els anys 90 han fet que s’interessessin en les comunicacions per exposar les seves ideologies o respondre als seus oponents polítics i regiliosos (Ghanem y Mustafa, 2014). Segons l’entrevista feta pel Centre Siri per les Comunicacions i la Llibertat d’Expressió, va resultar que després del moviment polític del 2011 s’han incrementat els discursos d’odi en els mitjans de comunicació de països àrabs en la regió de l’Orient Mig i del Nord d’Àfrica i, paral·lelament, per l’augment de les xarxes socials que en molts casos es converteixen en una poderosa eina per amplificar discursos perillosos. La intensitat de la repressió que s’ha desplegat com resposta a aquests increments han portat a la creació de conflictes violents i a estructures sectàries i tribals de les societats àrabs sumat als increments de les intervencions regionals i internacionals en la seva complexitat (SCM, 2020).

La nova onada de canvis radicals que van començar en la regió al 2011 va modificar les principals característiques de la premsa àrab, inclosos els mitjans de comunicació oficials (Al-Naji, 2019). Entre les noves característiques hi ha els increments dels mitjans informatius, especialment els religiosos, i auge del poder dels mitjans de comunicació i la seva funció en grans conflictes. No obstant, no hi ha hagut canvis significatius en els progressos en la llibertat de premsa, a més, molts mitjans informatius àrabs internacionals i regionals han sigut sotmesos a subordinar-se i convertir-se en un projecte d’inversió per promoure continguts violents que generen conflictes i odi en la societat (Shilad, et al., 2021).

Aquesta tesi de doctorat investiga les característiques dels mitjans informatius àrabs dins de l’entorn polític i cultural influenciats per conflictes polítics i sectaris, mitjançant l'anàlisi del contingut dels mitjans àrabs durant els conflictes recents que van començar el 2011 amb l'anomenada Primavera Àrab. Aquesta recerca cerca descobrir si els mitjans de comunicació en llengua àrab produeixen continguts i discursos extremistes i carregats d'odi, i si hi ha una relació entre aquest contingut i els conflictes que recentment han pres un gir sectari. Els canals de notícies ofereixen als extremistes una plataforma per difondre les idees? Contribueixen els canals àrabs a produir odi cap a les minories del món àrab? Els influencers a les xarxes socials augmenten la polarització política i religiosa? Els líders d'opinió del món àrab van tenir un paper en el diàleg i el conflicte cultural entre el món àrab islàmic i occidental? Es va fer una anàlisi del contingut i el discurs per als comptes de xarxes socials de 120 publicacions de Facebook de 3 influents, 90 articles d'opinió de tres llocs web de notícies diferents, 45 informes de notícies del canal Al-Jazeera i 15 episodis de programes entrevistes de 5 canals diferents. S'espera que això condueixi a una comprensió més objectiva i precisa del contingut periodístic, el discurs polític i religiós i en quina mesura són a prop o lluny de l'extremisme, la moderació, el discurs d'odi i la incitació.

El resultat de l'estudi va trobar que les transformacions de la Primavera Àrab van representar temps difícils per als mitjans àrabs, a causa de la gran polarització política, però alguns mitjans van aprofitar per construir agendes al voltant dels esdeveniments. Els mitjans de comunicació poden tenir un paper actiu en la promoció de les ideologies religioses de grups específics, com ara els grups islàmics armats extremistes.

Aquesta investigació també va trobar que els líders d'opinió a les xarxes socials han augmentat la polarització política i religiosa, fet que reflecteix un estat de divisió social. A més, el volum de comentaris i la divisió entre suport i oposició van debilitar l'espai neutral o intermedi en postures o opinions.

En conclusió, aquest estudi ha trobat que els mitjans àrabs encara no tenen una premsa capaç de proporcionar un ambient apropiat per al pluralisme religiós o brindar garanties professionals per protegir la llibertat de creença. En general, els mitjans de comunicació, que atrauen una àmplia audiència al món àrab, utilitzen objectius polítics que serveixen als segments polítics i religiosos tradicionals que dominen les institucions polítiques i religioses.

Quizás ninguna otra región en el mundo ha sido testigo de tantas transformaciones en tan corto periodo de tiempo, así como Oriente Medio y el norte de África. Hoy en día dicha región es un semillero de conflictos. De hecho, mientras se imprimía la tesis, a finales de 2023 se renovó otro conflicto, que es el conflicto árabe-israelí. A pesar de que la región árabe es una región homogénea basada en la conexión histórica y política, la misma combina diferentes tipos de gobierno, así como diferentes percepciones de las libertades personales y puntos de vista sobre el rol de los medios de comunicación (Richter y Kaufman, 2021). El inicio de la primavera árabe trajo como consecuencia un número considerable de conflictos y tensiones regionales en el Oriente Medio, las cuales desde 2011 han adquirido e incrementado un tinte sectario (Menshawy y Mabon, 2021). Los medios de comunicación árabe han sido testigo de amplios cambios en el establecimiento del rol de las comunicaciones en el desarrollo mundial árabe desde 2011, existen diferentes puntos de vista para tener en cuenta para la expansión y función de los medios árabes.

Sin embargo, varios han sido herramientas de la guerra sectaria y de los conflictos políticos arrasadores en la región (Atresi, 2013). Por otra parte, la entrada en funciones del movimiento político islámico durante los 90 's han hecho que se interesen en los medios de comunicación para exponer sus ideologías o responder a sus oponentes políticos y religiosos (Ghanem y Mustafa, 2014). Según una entrevista hecha por el Centro Sirio para las Comunicaciones y la Libertad de Expresión resultó que después del movimiento político en 2011 se han incrementado los discursos de odio en los medios de comunicaciones de países árabes en la región del Oriente Medio y del Norte de África, y paralelamente con el aumento de las redes sociales que en muchos casos se convierte en una poderosa herramienta para amplificar discursos peligrosos. La intensidad de la represión que se ha desplegado como respuesta a dichos incrementos ha conducido a la creación de conflictos violentos, y a estructuras sectarias y tribales de las sociedades árabes sumado a los incrementos de las intervenciones regionales e internacionales en su complejidad (SCM, 2020).

La nueva oleada de cambios radicales que empezaron en la región en 2011 modificó las principales características de la prensa árabe, incluyendo los medios de comunicación oficiales (Al-Naji, 2019). Entre las nuevas características están los incrementos de los medios informativos, especialmente los religiosos y el auge del poder de los medios de comunicación y su función en grandes conflictos. Sin embargo, no ha habido significativos avances en la libertad de prensa, además muchos medios informativos árabes internacionales y regionales han sido sometidos a subordinarse y convertirse en un proyecto de inversión para promover contenidos violentos que generen conflictos y odio en la sociedad (Shilad, et al.,2021).

Esta tesis doctoral investiga las características de los medios informativos árabe dentro del entorno político y cultural influenciados por conflictos políticos y sectarios, mediante el análisis del contenido de los medios árabes durante los recientes conflictos que comenzaron en 2011 con la llamada Primavera Árabe. Esta investigación busca descubrir si los medios de comunicación en lengua árabe producen contenidos y discursos extremistas y cargados de odio, y si existe una relación entre este contenido y los conflictos que recientemente han tomado un giro sectario. ¿Los canales de noticias ofrecen a los extremistas una plataforma para difundir sus ideas? ¿Contribuyen los canales árabes a producir odio hacia las minorías del mundo árabe? ¿Los influencers en las redes sociales aumentan la polarización política y religiosa? ¿Tuvieron los líderes de opinión del mundo árabe un papel en el diálogo y el conflicto cultural entre el mundo árabe islámico y occidental? Se realizó un análisis del contenido y el discurso para las cuentas de redes sociales de 120 publicaciones de Facebook de 3 influyentes, 90 artículos de opinión de tres sitios web de noticias diferentes, 45 informes de noticias del canal Al-Jazeera y 15 episodios de programas de entrevistas de 5 canales diferentes. Se espera que esto conduzca a una comprensión más objetiva y precisa de su contenido periodístico, su discurso político y religioso y en qué medida están cerca o lejos del extremismo, la moderación, el discurso de odio y la incitación.

El resultado del estudio encontró que las transformaciones de la Primavera Árabe representaron tiempos difíciles para los medios árabes, debido a la gran polarización política, pero algunos medios aprovecharon para construir agendas en torno a los eventos. Los medios de comunicación pueden desempeñar un papel activo en la promoción de las ideologías religiosas de grupos específicos, como los grupos islámicos armados extremistas.

Esta investigación también encontró que los líderes de opinión en las redes sociales han aumentado la polarización política y religiosa, lo que refleja un estado de división social. Además, el volumen de comentarios y su división entre apoyo y oposición debilitaron el espacio neutral o intermedio en posturas u opiniones.

En conclusión, este estudio ha encontrado que los medios árabes todavía carecen de una unos medios capaces de proporcionar un ambiente apropiado para el pluralismo religioso o brindar garantías profesionales para proteger la libertad de creencia. En general, los medios de comunicación, que atraen a una amplia audiencia en el mundo árabe, emplean objetivos políticos que sirven a los segmentos políticos y religiosos tradicionales que dominan las instituciones políticas y religiosas.

Perhaps no region in the world has witnessed as many transformative changes in such a short period of time as the Middle East and North Africa. Today, the MENA stands as a hotbed of conflicts. In fact, while printing the thesis, end of 2023 another conflict was renewed, which is the Arab-Israeli conflict. Despite that the Arab region is a homogeneous region based on the historical and political connection, it combines different styles of governance as well as different perceptions of personal freedoms and views on media roles (Richter and Kozman, 2021). The outbreak of the Arab Spring triggered a number of conflicts and regional tensions in the Middle East, which since 2011, have acquired an increasingly sectarian tinge (Menshawy and Mabon, 2021).

Arabic media has witnessed wide shifts in assessing the role of the media in the Arab world development since 2011, there are different views to account for the expansion role of those media outlets in the region. Nevertheless, several have been tools of the sectarian war and raging political conflicts in the region (Atresi, 2013). On the other hand, the political Islamic movements’ takeover during the 1990s have made them interested in media, to publicize their ideologies or respond to their political and religious opponents (Ghanem and Mustafa, 2014).

According to the survey made by the Syrian Center for Media and Freedom of Expression (SCM) in 2020, about the hate speech in Syrian media after the political movement in 2011, it was found out that hate speech in media is on the rise since 2011 after the uprising that started in Tunis then Egypt, Libya, Yemen, and Syria, and in parallel with the rise of social media which in many cases become a powerful tool for amplifying dangerous speech. The intensity of the repression which was deployed in response to these uprisings led to the creation of violent conflicts, and the sectarian and tribal structures of Arab societies in addition to regional and international interventions increased in complexity (SCM, 2020).

The new wave of sweeping developments which started in the region in 2011 changed the main features of the Arab press, including official media (Al-Naji, 2019). Among the new characteristics are the rising of media outlets, especially religious ones, and the media’s increasing power and role in flaming conflicts. However, there was no significant advancement in the freedom of the press, although the wars in the Middle East have become less deadly in 2020 but it had the largest number of journalists’ deaths and arrests (RSF, 2020). Additionally, many international and regional Arab media outlets have been subjected to subordination and turned into an investment project, to be used to promote violent content that ignited conflicts, sectarian, and hatred in the society (Shilad, et al., 2021).

This doctoral thesis investigates the properties of Arabic speaking media within a political, cultural environment marred by political and sectarian conflicts, by analyzing Arab media content during the recent conflicts that began in 2011 with the so-called Arab Spring. This research seeks to discover whether Arabic-language media produce extremist and hate-laden content and discourse, and whether there is a relationship between this content and conflicts that have recently taken a sectarian turn. Do news channels give extremists a platform to spread their ideas? Do Arab channels contribute to producing hatred towards minorities in the Arab world? Do influencers on social media increase political and religious polarization? Did opinion leaders in the Arab world have a role in the dialogue and cultural conflict between the Arab Islamic and Western worlds? An analysis of the content and discourse was conducted for social media accounts of 120 Facebook post of 3 influencers, 90 opinion articles from three different news websites, 45 news reports from Al-Jazeera channel, and 15 talk show episodes from 5 different channels. That is expected to lead to more objective and accurate understanding of their journalistic content, their political and religious speech and to what extent they are close or far from extremism, moderation, hate speech and incitement.

The result of the study found that the transformations of the Arab Spring represented difficult times for Arab media, due to the great political polarization, but some media took advantage to build agendas around the events. The media can play an active role in promoting the religious ideologies of specific groups such as extremist armed Islamic groups.

This research also found that opinion leaders on social media have increased political and religious polarization, which reflects a state of societal division. Moreover, the volume of comments and their split between support and opposition weakened the neutral or middle space in stances or opinions.

In conclusion, this study has found that Arab media still lacks a press capable of providing an appropriate environment for religious pluralism or providing professional guarantees to protect freedom of religion and belief (ForB). In general, the media, which attracts a wide audience in the Arab world, employs political goals that serve the traditional political and religious segments that dominate political and religious institutions.