Expectativas y experiencias laborales de estudiantes y egresados/as del Grado de Enfermería

Abstract

La crisi financera que va tenir lloc a Espanya el 2008, va provocar una reducció dels recursos humans i materials en el sistema sanitari, sent el col·lectiu infermer un dels més castigats. Això va comportar un augment de la migració d'egressats/es infermers/es a altres països, accentuant la falta d'infermers/es a Espanya. La pandèmia de la COVID-19 va agreujar aquesta situació, sent necessària la incorporació prematura d'estudiants d'Infermeria a l'activitat assistencial. Objectius: L'objectiu principal va ser conèixer les expectatives laborals dels estudiants del Grau d'Infermeria de tres universitats espanyoles (A Corunya, Lleida i Múrcia) pre-COVID i les experiències laborals de diverses regions espanyoles pre-COVID (Lleida, Galícia i Múrcia) i post-COVID (Madrid, Lleida i País Basc). Metodologia: Es van realitzar tres estudis multicèntrics, dos de mètodes mixtes i un estudi transversal. Es van calcular estadístiques descriptives mitjançant el programa SPSS. Es van realitzar proves de comparació (ANOVA, chi-quadrat). Les dades qualitatives es van codificar i organitzar mitjançant el suport del programes informàtics d´anàlisi qualitativa. Resultats: La majoria dels/des estudiants d'Infermeria estaven preocupats/des pel seu futur laboral, la incertesa d'aconseguir un treball com a infermer/a i les condicions d'ocupació precàries previstes eren les dues causes més citades, Article 1. La majoria dels/es infermers/es egresats/es tenien contracte temporal i mostraven una alta taxa de burnout, alts nivells de fatiga emocional, despersonalització i manca de realització personal, Article 2. La situació de la COVID-19 va provocar la incorporació laboral dels/es estudiants d'Infermeria, mostrant nivells elevats d'ansietat i reaccions d'estrès agut, Article 3. Però, malgrat la crisi sanitària, els/es estudiants d'Infermeria van valorar aspectes positius d'aquesta situació, com adquirir experiència i coneixements, Article 4. Conclusions: Els/es estudiants d'Infermeria espanyols/es es troben en una situació de gran incertesa quan acaben el grau, visualitzant un futur amb gran estrès i frustració, a causa de la precarietat laboral i la manca d'ocupació. A aquest col·lectiu s'hi sumen els/es infermers/es egresats/es espanyols/es, els quals presenten alts nivells de fatiga emocional, despersonalització i manca de realització personal, sent la contractació temporal i la dificultat de realització professional els principals motius. La pandèmia de la COVID-19 va agreujar aquesta situació, posant de manifest l'escassetat d'infermers/es als hospitals espanyols i la necessitat d'incorporar estudiants d'Infermeria a l'assistència sanitària.

La crisis financiera que tuvo lugar en España en 2008, provocó una reducción de los recursos humanos y materiales en el sistema sanitario, siendo el colectivo enfermero uno de los más castigados. Esto conllevó un aumento de la migración de egresados/as enfermeros/as a otros países, acentuando la falta de enfermeros/as en España. La pandemia del COVID-19 agravó dicha situación, siendo necesaria la incorporación prematura de estudiantes de Enfermería a la actividad asistencial. Objetivos: El objetivo principal fue conocer las expectativas laborales de estudiantes del Grado de Enfermería de tres Universidades españolas (A Coruña, Lleida y Murcia) pre-COVID y las experiencias laborales de varias regiones españolas pre-COVID (Lleida, Galicia y Murcia) y post-COVID (Madrid, Lleida y País Vasco). Metodología: Se realizaron tres estudios multicéntricos, dos de métodos mixtos y un estudio trasversal. Se calcularon estadísticas descriptivas mediante el programa SPSS. Se realizaron pruebas de comparación (ANOVA, Chi-cuadrado). Los datos cualitativos se codificaron y organizaron mediante el apoyo del softwares informáticos de análisis cualitativo. Resultados: La mayoría de los/as estudiantes de Enfermería estaban preocupados/as por su futuro laboral, la incertidumbre de llegar a encontrar un trabajo como enfermero/a y las condiciones de empleo precarias previstas, eran las dos causas más citadas, Artículo 1. La mayoría de enfermeros/as egresados/as tenían contrato temporal y mostraban una alta tasa de burnout, altos niveles de fatiga emocional, despersonalización y falta de realización personal, Artículo 2. La situación del COVID-19 provocó la incorporación laboral de los/as estudiantes de Enfermería, mostrando niveles elevados de ansiedad y reacciones de estrés agudo, Artículo 3. Pero, a pesar de la crisis sanitaria, los/as estudiantes de Enfermería valoraron aspectos positivos de dicha situación, como adquirir experiencia y conocimientos, Artículo 4. Conclusiones: Los/as estudiantes de Enfermería españoles/as se encuentran en una situación de gran incertidumbre cuando terminan el grado, visualizando un futuro con gran estrés y frustración, debido a la precariedad laboral y la falta de empleo. A este colectivo se suman los/as enfermeros/as egresados/as españoles/as, quienes presentan altos niveles de fatiga emocional, despersonalización y falta de realización personal, siendo la contratación temporal y la dificultad de realización profesional los principales motivos. La pandemia del COVID-19 agravó esta situación, poniendo de manifiesto la escasez de enfermeros/as en los hospitales españoles y la necesidad de incorporar estudiantes de Enfermería a la asistencia sanitaria.

The financial crisis that took place in Spain in 2008 resulted in a reduction of human and material resources in the healthcare system, with the nursing profession being one of the most affected. This led to an increase in the migration of graduate nurses to other countries, exacerbating the shortage of nurses in Spain. The COVID-19 pandemic worsened this situation, requiring the premature incorporation of nursing students into healthcare activities. Objectives: The main objective was to understand the employment expectations of nursing students from three Spanish universities (A Coruña, Lleida, and Murcia) pre-COVID, as well as the work experiences in several Spanish regions pre-COVID (Lleida, Galicia, and Murcia) and post-COVID (Madrid, Lleida, and the Basque Country). Methodology: Three multicenter studies were conducted, two of which were mixed-methods studies, and one was a cross-sectional study. Descriptive statistics were calculated using the SPSS software. Comparative tests were performed (ANOVA, Chi-square). Qualitative data were coded and organised using qualitative analysis softwares. Results: The majority of nursing students were concerned about their future employment prospects. The two most cited causes were the uncertainty of finding a nursing job and the anticipated precarious employment conditions, Article 1. Most graduate nurses had temporary contracts and showed high rates of burnout, emotional fatigue, depersonalization, and lack of personal fulfillment, Article 2. The COVID-19 situation led to the employment of nursing students, who exhibited high levels of anxiety and acute stress reactions, Article 3. However, despite the health crisis, nursing students valued positive aspects of the situation, such as gaining experience and knowledge, Article 4. Conclusions: Spanish nursing students find themselves in a situation of great uncertainty upon graduation, envisioning a future with high stress and frustration due to job insecurity and lack of employment. This group is joined by Spanish graduate nurses, who experience high levels of emotional fatigue, depersonalization, and lack of personal fulfillment, with temporary contracts and professional fulfillment difficulties being the main reasons. The COVID-19 pandemic aggravated this situation, highlighting the shortage of nurses in Spanish hospitals and the need to incorporate nursing students into healthcare.