La narrativa catalana de postcrisi. Llengua, gènere i país en el tríptic de Marta Rojals

Abstract

La recerca se centra en les representacions literàries de la narrativa catalana post-2008, especialment en Marta Rojals. S'analitza l'etapa postcrisi (2010-2020), marcada per esdeveniments socials i polítics com els moviments dels indignats, el feminista i el procés independentista català. S'explora la literatura de crisi i narratives precàries, amb un enfocament hispànic. Es destaca la singularitat de la literatura catalana de postcrisi, relacionada amb l'estatus polític i cultural del país. Es construeix un corpus de setanta-cinc obres, identificant les narratives postcrisi com un corrent rellevant en la literatura catalana actual. L'estudi se centra en les novel·les de Rojals: Primavera, estiu, etcètera (2011), L'altra (2014) i El cel no és per a tothom (2018), analitzades des d'una perspectiva sociopolítica, amb conceptes de sociolingüística crítica i la intersecció entre estudis de gènere i nació.

Este estudio examina las representaciones literarias en la narrativa catalana pos-2008, enfocándose en Marta Rojals. Se analiza la etapa poscrisis (2010-2020), marcada por eventos sociales y políticos como el movimiento 15-M, el feminista y el proceso independentista catalán. Se busca contribuir al debate sobre literatura de crisis y narrativas precarias, especialmente en el contexto hispánico. Se explora la singularidad de la literatura catalana de poscrisis, vinculada a su estatus político y cultural. Se crea un corpus de unas setenta y cinco obras, presentando las narrativas poscrisis como una corriente significativa en la literatura catalana actual. Se enfoca en las novelas de Rojals: Primavera, estiu, etcètera (2011), L'altra (2014) y El cel no és per a tothom (2018), analizadas desde una perspectiva sociopolítica. Se utiliza un marco analítico específico, basado en la sociolingüística crítica y la intersección entre estudios de género y nación, resaltando la singularidad de la obra de Rojals.

This research examines the literary representations in Catalan fiction post-2008, focusing on Marta Rojals' work. It covers the post-crisis era from 2010 to 2020, influenced by events like the "movimiento de los indignados," the feminist movement, and the Catalan pro-independence process. The study aims to contribute to the dialogue on crisis literature and precarious narratives, especially within Hispanic studies. It explores the specificities of post-crisis Catalan literature, linked to the country's political and cultural status. A corpus of approximately 75 works is analyzed, identifying post-crisis narratives as a significant trend in contemporary Catalan literature. The study specifically examines Rojals' novels: "Primavera, estiu, etcetera" (2011), "L’altra" (2014), and "El cel no és per a tothom" (2018). Analyzed from a sociopolitical perspective, these works require an analytical framework based on critical sociolinguistics and the intersection of gender and nation studies, underscoring Rojals' unique narrative style.