Universitat Rovira i Virgili. Departament d'Estudis de Comunicació
Aquesta investigació se centra en la problemàtica de la gestió de la comunicació de risc a Argentina i Brasil, analitzant la governança del risc de desastre des de l'enfocament de l'exposició a amenaces i la vulnerabilitat social. Es tracta d'endinsar-nos en el canvi de paradigma que suposa afrontar els desastres com a oportunitat. Sota aquest canvi de paradigma, es pretén aprofundir en la comprensió de les diverses maneres d'abordar la gestió de risc de desastres en relació amb la irrupció de dos fenòmens recents de gran transcendència: la pandèmia global produïda pel virus COVID-19 i la seva gestió a Brasil i Argentina, d'una banda; i de l'altra, les conseqüències i els impactes mediambientals, produïts pel canvi climàtic. Específicament per a aquesta comesa es prenen com a exemples aplicats, la cobertura mediàtica dels diferents moments claus de la pandèmia i, per altra banda, les inundacions esdevingudes en els contextos urbans de la ciutat de Santa Fe, a Argentina i de Blumenau, al Brasil. Atès el caràcter central de la comunicació en la circulació dels discursos, ens ocupem de rellevar i sistematitzar en tres moments diferents els modes de representació de la governança i la cobertura mediàtica en relació amb tots dos fenòmens. Des de la gestió de la comunicació de risc de desastres recuperem la dimensió comunicativa per la rellevància que té i ha de tenir en aquests processos, per la transversalitat consubstancial. L'interès per la comunicació en la gestió de risc del COVID-19 i el canvi climàtic es deu tant a la importància global dels dos fenòmens com a la centralitat que té la seva anàlisi en la configuració de la problemàtica de risc, així com en les polítiques públiques vinculades a gestionar les crisis, emergències i desastres concatenats.
Esta investigación está centrada en la problemática de la gestión de la comunicación de riesgo en Argentina y Brasil, analizando la gobernanza del riesgo de desastre desde el enfoque de la exposición a amenazas y la vulnerabilidad social. Se trata de adentrarnos en el cambio de paradigma que supone afrontar los desastres como oportunidad. Bajo este cambio de paradigma, se pretende profundizar en la comprensión de las diversas formas de abordar la gestión de riesgo de desastres en relación con la irrupción de dos fenómenos recientes de gran trascendencia: la pandemia global producida por el virus COVID-19 y su gestión en Brasil y Argentina, por un lado; y por otro, las consecuencias, e impactos medioambientales, producidos por el cambio climático. Específicamente para este cometido se toman como ejemplos aplicados, la cobertura mediática de los distintos momentos claves de la pandemia y, por otro lado, las inundaciones acaecidas en los contextos urbanos de la ciudad de Santa Fe, en Argentina y de Blumenau, en Brasil. Dado el carácter central de la comunicación en la circulación de los discursos, nos ocupamos de relevar y sistematizar en tres momentos distintos los modos de representación de la gobernanza y la cobertura mediática en relación con ambos fenómenos. Desde la gestión de la comunicación de riesgo de desastres recuperamos la dimensión comunicativa por la relevancia que tiene y debe tener en tales procesos, por su consubstancial transversalidad. El interés por la comunicación en la gestión de riesgo del COVID-19 y el cambio climático se debe tanto a la importancia global de ambos fenómenos como a la centralidad que su análisis tiene en la configuración de la problemática de riesgo, así como en las políticas públicas vinculadas a gestionar las crisis, emergencias y desastres concatenados.
This research is focused on the problem of risk communication management in Argentina and Brazil, analyzing disaster risk governance from the perspective of exposure to threats and social vulnerability. It is about entering into the paradigm shift that involves facing disasters as an opportunity. Under this paradigm shift, the aim is to deepen the understanding of the various ways of approaching disaster risk management in relation to the emergence of two recent phenomena of great significance: the global pandemic produced by the COVID-19 virus and its management. in Brazil and Argentina, on the one hand; and on the other, the consequences and environmental impacts produced by climate change. Specifically for this task, the media coverage of the different key moments of the pandemic and, on the other hand, the floods that occurred in the urban contexts of the city of Santa Fe, in Argentina and Blumenau, in Brazil, are taken as applied examples. Given the central nature of communication in the circulation of discourses, we are concerned with surveying and systematizing in three different moments the modes of representation of governance and media coverage in relation to both phenomena. From the management of disaster risk communication we recover the communicative dimension due to the relevance it has and should have in such processes, due to its inherent transversality. The interest in communication in the risk management of COVID-19 and climate change is due both to the global importance of both phenomena and to the centrality that their analysis has in the configuration of the risk problem, as well as in policies. public entities linked to managing crises, emergencies and concatenated disasters.
risc; comunicació; vulnerabilitat social; riesgo; comunicación; vulnerabilidad social; risk; communication; social vulnerability
00 - Ciencia y conocimiento. Investigación. Cultura. Humanidades; 3 - Ciencias sociales; 316 - Sociología. Comunicación; 572 - Antropología
Ciències socials i jurídiques
ADVERTIMENT. Tots els drets reservats. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.