El uso público en los espacios naturales protegidos. Gestión sostenible de la práctica del montañismo en las cimas emblemáticas de España

Abstract

En les darreres dècades, el turisme de natura ha mostrat una tendència a l’alça a escala mundial, acompanyat d'un augment de les activitats fisicoesportives en el medi natural, entre les quals destaca la pràctica del muntanyisme. Entre els entorns preferits per a la pràctica d'aquestes activitats, ressalten, independentment de les seves característiques, com a destí de primer ordre els Espais Naturals Protegits (ENP), sent capaços d'atraure un gran nombre de visitants i convertint-se en motors clau del desenvolupament rural i local de les seves respectives zones d'influència. L'increment de la pressió de visitants als ENP, així com en enclavaments tan vulnerables com els cims de muntanya, ha evidenciat problemàtiques específiques tant a nivell social com ambiental, entre les quals destaca la massificació d'alguns dels cims més emblemàtics del territori nacional. Aquesta situació ha posat de manifest la necessitat d'una major atenció en el desplegament d'estratègies que contribueixin a la compatibilització entre l'ús públic i la conservació d'aquests tipus d'entorns. Una correcta gestió de l'ús públic als ENP necessita, entre altres aspectes, d'informació objectiva sobre el nombre de visitants i del perfil d'aquests, la qual cosa pot ser especialment complicada d'obtenir si ens referim a la pràctica del muntanyisme. En aquest sentit, diversos estudis han abordat de manera superficial i/o genèrica aquesta matèria sense aprofundir o avançar en aspectes clau, com el sistema de seguiment dels visitants als ENP o el perfil dels practicants de muntanyisme i els seus patrons de comportament. Com a resposta a aquesta complexitat, la present investigació es va proposar com a objectiu general caracteritzar la situació actual del muntanyisme als ENP d'Espanya, amb la finalitat de contribuir al desenvolupament d'una gestió més sostenible de la pràctica del muntanyisme a escala nacional. Quatre han estat els objectius específics que articulen aquesta tesi doctoral, desenvolupada a partir de la implementació de quatre estudis, dels quals, a excepció del primer, que es va basar en una prova de concepte, tots van prendre com a referència la consideració de cinc cims emblemàtics representatius del territori espanyol: Mulhacén, Monte Perdido, Aneto, Pica d'Estats i Pedraforca. La principal metodologia d'estudi considerada en aquesta tesi doctoral va ser la tècnica de l'enquesta, la qual es va basar en el disseny i implementació de dos qüestionaris clarament diferenciats, els quals es van realitzar en ubicacions properes o en les cimeres dels cims seleccionats. Els resultats d'aquesta investigació, a més de posar en evidència el dèficit o absència tant en la implementació d'un sistema de seguiment fiable de visitants als diversos ENP estudiats, com en la capacitat d'avaluar objectivament la massificació dels cims de muntanya, ha possibilitat la identificació d'un perfil genèric dels practicants de muntanyisme caracteritzat per presentar uns patrons de comportament i motivacions entre els cims estudiats bastant similars, destacant la presència d'un alt grau de sensibilitat ambiental. Addicionalment, entre els múltiples aspectes estudiats, i pel que fa als principals determinants de la despesa es va identificar per primer vegada la variable de "massificació" com a predictora de la despesa, estimant-se una despesa mitjana directa per persona de 10,62€. Tots aquests resultats han estat discutits en termes de gestió des d'una perspectiva sostenible amb la finalitat de minimitzar els impactes negatius i maximitzar els positius de la pràctica del muntanyisme.

En las últimas décadas, el turismo de naturaleza ha mostrado una tendencia ascendente a nivel mundial, acompañado de un aumento de las actividades físico deportivas en el medio natural, entre las que destaca la práctica del montañismo. Entre los entornos preferentes para la práctica de estas actividades resaltan, independientemente de sus características, como destino de primer orden los Espacios Naturales Protegidos (ENP), siendo capaces de atraer a un gran número de visitantes y convirtiéndose en motores clave del desarrollo rural y local de sus respectivas zonas de influencia. El incremento de la presión de visitantes en los ENP, así como en enclaves tan vulnerables como las cimas de montaña, ha evidenciado problemáticas específicas tanto a nivel social como ambiental, entre las cuales destaca la masificación de algunas de las cumbres más emblemáticas del territorio nacional. Esta situación h apuesto de manifiesto la necesidad de una mayor atención sobre el despliegue de estrategias que contribuyan en la compatibilización entre el uso público y la conservación de este tipo entornos. Una correcta gestión del uso público en los ENP precisa, entre otros aspectos, de información objetiva sobre el número de visitantes y del perfil de los mismos, lo cual puede ser especialmente complicado de obtener si nos referimos a la práctica del montañismo. En este sentido, varios estudios han abordado de manera superficial y/o genérica en esta materia sin profundizar o avanzar en aspectos clave, como el sistema de seguimiento de los visitantes en los ENP o el perfil de los practicantes de montañismo y sus patrones de comportamiento. En respuesta a esta complejidad, la presente investigación se propuso como objetivo general caracterizar la situación actual del montañismo en los ENP de España, en vistas a contribuir en el desarrollo de una gestión más sostenible de la práctica del montañismo a nivel nacional. Cuatro han sido los objetivos específicos que articulan esta tesis doctoral, desarrollada a partir de la implementación de cuatro estudios, de los cuales, a excepción del primero, que se basó en una prueba de concepto, todos tomaron como referencia la consideración de cinco cimas emblemáticas representativas del territorio español: Mulhacén, Monte Perdido, Aneto, Pica d’Estats y Pedraforca. La principal metodología de estudio considerada en esta tesis doctoral fue la técnica de la encuesta, la cual se basó en el diseño e implementación de dos cuestionarios claramente diferenciados, los cuales se realizaron en ubicaciones próximas o en las cumbres de las cimas seleccionadas. Los resultados de esta investigación, además de poner en evidencia el déficit o ausencia tanto en la implementación de un sistema de seguimiento fiable de visitantes en los diversos ENP estudiados, así como en la capacidad de evaluar objetivamente la masificación de las cumbres de montaña, ha posibilitado la identificación de un perfil genérico de los practicantes de montañismo caracterizado por presentar unos patrones de comportamiento y motivaciones entre las cimas estudiadas bastante similares, destacando la presencia de un alto grado de sensibilidad ambiental. Adicionalmente, entre los múltiples aspectos estudiados, y en lo que respecta a los principales determinantes del gasto se identificó por primera vez la variable de “masificación” como predictora del gasto, estimándose un gasto medio directo por persona de 10,62€. Todos estos resultados, han sido discutidos en términos de gestión desde una perspectiva sostenible con el fin de minimizar los impactos negativos y maximizar los positivos de la práctica del montañismo.

In the last few decades, nature tourism has shown an increasing worldwide trend, accompanied by increased physical sports activities in the natural environment, particularly mountaineering. Among the most popular environments to practice these activities, Protected Natural Areas (PNA) stand out, regardless of their characteristics, as a prime destination, attracting many visitors and becoming key drivers of rural and local development in their respective areas of influence. The increase in visitor pressure in PNA and such vulnerable areas as mountain peaks has brought to light specific social and environmental problems, including the overcrowding of some of the most emblematic peaks in Spain. This situation has highlighted the need to focus more on deploying strategies that contribute to the compatibility between public use and the conservation of this environment. Correct management of public use in PNA requires, among other aspects, objective information on the number of visitors and their profiles, which can be particularly difficult to obtain in the case of mountaineering. In this sense, several studies have dealt superficially and generally with this subject without going deeper or advancing in critical aspects, such as the visitor monitoring system in the PNA or the profile of mountaineering visitors and their behavioural patterns. In response to this complexity, the general objective of this research was to characterise the current situation of mountaineering in the PNA of Spain to contribute to developing a more sustainable management of mountaineering at a national level. Four specific objectives have been articulated in this doctoral thesis, developed from the implementation of four studies, of which, apart from the first one, which was based on a concept test, all of them took as reference the consideration of five emblematic peaks that are representative of the Spanish territory: Mulhacén, Monte Perdido, Aneto, Pica d'Estats and Pedraforca. The main methodology of study considered in this doctoral thesis was the survey technique, which was based on the design and implementation of two differentiated surveys in nearby locations or on the tops of the selected mountain peaks. The results of this research, in addition to highlighting the lack or absence of a reliable visitor monitoring system in the various PNAs studied, as well as the ability to objectively evaluate the massification of mountain peaks, have made it possible to identify a generic profile of mountaineering practitioners characterised by quite similar patterns of behaviour and motivations among the peaks studied, highlighting the presence of a high degree of environmental sensitivity. In addition, among the many aspects studied and concerning the main determinants of expenditure, the variable of " overcrowding " was identified for the first time as a predictor in spending, estimating an average direct spending per person of €10.62. All these results have been discussed regarding management from a sustainable perspective to minimise the negative and maximise the positive impacts of mountaineering.