Factibilitat i efectivitat del mesurament de la conductància electroquímica dèrmica per al cribratge de la neuropatia diabètica en Atenció Primària. Estudi DECODING

Abstract

[cat] La Diabetis Mellitus (DM) és la primera causa de neuropatia (NP) al món occidental, i la NP és una de les complicacions més freqüents i menys coneguda de la DM. La forma més freqüent de NP diabètica és la polineuropatia distal (PND), amb una prevalença molt variable segons els mètodes diagnòstics usats i la població estudiada. L'alteració més precoç de la PND seria a nivell de fibres C amielíniques que controlen la sudoració, i per tant, la disfunció sudomotora seria una de les primeres alteracions que es podrien detectar als pacients amb diabetis. Les noves tecnologies, com la Conductància Electroquímica Dèrmica (CED) (Sudoscan®), haurien de servir per a la detecció precoç de les primeres alteracions de la NP, per instaurar programes de cribratge amb tècniques fàcils, ràpides i incruentes. La nostra hipòtesi va ser que la mesura de la CED és un mètode factible, sensible, específic i amb efectivitat igual o superior a altres tècniques que s'utilitzen habitualment en atenció primària per al cribratge de la neuropatia diabètica (monofilament de 5.07 Semmes- Weinstein), a contrast amb les dues proves diagnòstiques més comunes per confirmar el diagnòstic davant la positivitat del cribratge (EMG i puntuació a l'escala NDS). L'objectiu principal va ser avaluar la factibilitat, l'efectivitat i la validesa d'una nova tecnologia- la CED (reflex sudomotor), durant la pràctica clínica en atenció primària per al cribratge de NP en pacients que utilitzen els serveis públics de salut. Plantegem un estudi de comparació prospectiva ia cegues de la CED (reflex sudomotor) (Sudoscan ®, Impeto Medical, França) amb l'EMG; amb el monofilament 5.07 (10 g) de Semmes-Weinstein per a mesura de la sensibilitat tàctil; amb diapasó de 128 Hz per a mesura de la sensibilitat vibratoia; i amb l'escala NDS, una sèrie consecutiva de pacients atesos a les consultes d'AP situades al Vallès Occidental i a Reus, amb els seus hospitals de referència. Es van avaluar 3 grups de pacients, les persones afectades de DM i dos grups control, un amb prediabetis i un altre sense alteracions del metabolisme dels hidrats de carboni. Es van recollir dades sociodemogràfiques, antropomètriques, exploració física per acomplir l'escala NDS, i es feia la CED. L'EMG es programava posteriorment als hospitals de referència, en un temps màxim d'1 mes respecte a la CED. Els principals resultats que vam obtenir van ser: 1.- La CED té una elevada especificitat però una baixa sensibilitat, per tant, seria útil per descartar la malaltia en persones sanes. 2.- Podria ser una bona prova de cribratge de NP en persones amb diabetis i prediabetis.

[spa] La Diabetis Mellitus (DM) es la primera causa de neuropatia (NP) en el mundo occidental, y la NP es una de las complicaciones más frecuentes y menos conocida de la DM. La forma más frecuente de NP diabética es la polineuropatia distal (PND), con una prevalencia muy variable según los métodos diagnósticos usados y la población estudiada. La alteración más precoz de la PND seria a nivell de fibras C amielínicas que controlan la sudoración, y por tanto, la disfunción sudomotora seria una de las primeras alteraciones que se podrían detectar en los pacientes con diabetes. Las nuevas tecnologias, como la Conductancia Electroquímica Dérmica (CED) (Sudoscan®), deberían servir para la detección precoz de las primeras alteraciones de la NP, para instaurar programas de cribado con técnicas fáciles, rápidas e incruentas. Nuestra hipótesis fue que la medida de la CED es un método factible, sensible, específico y con efectividad igual o superior a otras técnicas que se utilitzan habitualmente en atención primaria para el cribado de la neuropatia diabética (monofilamento de 5.07 Semmes- Weinstein), en contraste con las dos pruebas diagnósticas más comunes para confirmar el diagnóstico ante la positividad del cribado (EMG y puntuación en la escala NDS). El objetivo principal fue evaluar la factibilidad, efectividad y validez de una nueva tecnologia- la CED (reflejo sudomotor), durante la práctica clínica en atención primária para el cribado de NP en pacientes que utilizan los servicios públicos de salud. Planteamox un estudio de comparación prospectiva y a ciegas de la CED (reflejo sudomotor) (Sudoscan ®, Impeto Medical, Francia) con el EMG; con el monofilamento 5.07 (10 g) de Semmes- Weinstein para medida de la sensibilidad táctil; con diapasón de 128 Hz para medida de la sensibilidad vibratoia; y con la escala NDS, a una serie consecutiva de pacientes atendidos en las consultes de AP situadas en el Vallès Occidental y en Reus, con sus hospitales de referencia. Se evaluaron 3 grupos de pacientes, las personas afectadas de DM y dos grupos control, uno con prediabetes y otro sin alteraciones del metabolismo de los hidratos de carbono. Se recogieron datos sociodemográficos, antropométricos, exploración física para complimentar la escala NDS, y se realizaba la CED. El EMG se programaba posteriorment en los hospitales de referéncia, en un tiempo máximo de 1 mes respecto a la CED. Los principales resultados que obtuvimos fueron: 1.- La CED tiene una elevada especificidad pero una baja sensibilidad, por tanto seria útil para descartar la enfermedad en personas sanas. 2.- Podria ser una buena prueba de cribado de NP en personas con diabetes y prediabetes.