Atendre i cuidar les famílies amb trastorn mental parental. Estudi fenomenològic de les infermeres de salut mental

Abstract

Diferents autors destaquen la importància d’una pràctica assistencial sense prejudicis al atendre a pares amb trastorn mental i a les seves famílies. L’objectiu de la recerca és conèixer les perspectives i les pràctiques de les infermeres de salut mental en la seva atenció i cura, centrant-nos en les infermeres de dispositius d’atenció especialitzada a la salut mental d’adults de Catalunya (hospitalaris i comunitaris). L’enfocament metodològic és qualitatiu i de tipus fenomenològic. Les tècniques de recollida de dades foren: l’entrevista en profunditat semi-estructurada, el diari de camp i un qüestionari. Es va seguir el model de Colaizzi per a l’anàlisi de dades. A més, d’aplicar la definició de cuidar de Tronto per analitzar les seves experiències. Els estereotips socials respecte a les persones amb trastorn mental es poden traslladar al seu “rol de pares” produint patiment. “L’acompanyament” emergeix com a element clau per definir les pràctiques de cuidar de les infermeres: conèixer i registrar la “història de la persona”, informar i realitzar psicoeducació a la persona i a les famílies, empoderar el rol de pare, i treballar la culpa i altres emocions. La confiança s’identifica no només com a element clau de la relació terapèutica, sinó necessària per poder parlar sobre la paternitat, valorar les necessitats relacionades i poder intervenir. Durant els ingressos hospitalaris, es considera d’importància fomentar el contacte entre pares-fills-família, es suggereixen canvis pel que fa als espais destinats a tal fi. Tot i que diferents professionals van valorar de forma positiva poder disposar de protocols d’intervenció per unificar criteris en l’atenció, es va considerar que poden conduir a formes d’actuació rígides. La formació dels professionals i unes guies d’actuació que contemplin la individualitat de cada cas, es destaquen com a elements clau a treballar a futur, aportant recomanacions al respecte.

Diferentes autores destacan la importancia de una práctica asistencial sin prejuicios al atender a padres con trastorno mental y a sus familias. El objetivo de la investigación es conocer las perspectivas y las prácticas de las enfermeras de salud mental en su atención y cuidado, centrándonos en las enfermeras de dispositivos de atención especializada a la salud mental de adultos de Cataluña (hospitalarios y comunitarios). El enfoque metodológico es cualitativo y de tipo fenomenológico. Las técnicas de recogida de datos fueron: la entrevista en profundidad semi-estructurada, el diario de campo y un cuestionario. Se siguió el modelo de Colaizzi para el análisis. Además, de aplicar la definición de cuidado de Tronto para analizar sus experiencias. Los estereotipos sociales respecto a las personas con trastorno mental se pueden trasladar a su “rol de padres” produciendo sufrimiento. “El acompañamiento” emerge como el elemento para definir las prácticas de cuidado de las enfermeras: conocer y registrar la “historia de la persona”, informar y realizar psicoeducació a la persona y a las familias, empoderar el rol de padre, y trabajar la culpa y otras emociones. La confianza se identifica no solo como elemento clave de la relación terapéutica, sino necesaria para poder hablar sobre la paternidad, valorar las necesidades relacionadas y poder intervenir. Durante los ingresos hospitalarios, se considera de importancia fomentar el contacto entre padres-hijos-familia, se sugieren cambios en cuanto a los espacios destinados a tal fin. A pesar de que diferentes profesionales valoraron de forma positiva disponer de protocolos de intervención para unificar criterios en la atención, se consideró que pueden conducir a formas de actuación rígidas. La formación de los profesionales y unas guías de actuación que contemplen la individualidad de cada caso, se destacan como elementos clave a trabajar en un futuro, aportando recomendaciones al respecto.

Different authors highlight the importance of a non-judgmental approach when caring for parents with mental illness. The objective of this research is to understand the perspectives and practices of mental health nursing professionals in the care of people with mental illness who are parents. It focuses on nurses who work in specialised mental health care facilities in Catalonia (hospital and community settings) and who care for adults who are parents. This is a qualitative and phenomenological methodology study. The data collection technique were the in-depth and semi-structured interview, the field diary and a questionnaire. To carry out the analysis process, the Colaizzi model was followed. In addition, Tronto's definition of care was applied to analyse their experiences. Mental health nurses consider that social stereotypes regarding people with mental illness can be transferred to their parenting role and can cause suffering. “Support” is the key element from which their care practices are defined: knowing and registering the "person's history", informing and providing psychoeducation to the person and the family, empowering the role of parent, and addressing guilt and other emotions. Trust is identified not only as a key element of the therapeutic relationship, but also as necessary to be able to talk about parenthood, assess related needs and be able to intervene in this regard. Although different professionals valued having intervention protocols positively, since they can unify criteria in the care of families, the majority considered that they could lead to forms of practice that were too rigid. During hospital admissions, it is considered important to encourage contact between parents-children-family, suggesting changes within the spaces intended for this purpose. Training and guidelines that take into account the individuality of each case stand out as key elements to work on in the future, providing recommendations in this regard.