Hijos de su tiempo. Los sacerdotes obreros de Tarragona. Mundo obrero, antifranquismo y represión (1951-1977)

Abstract

Aquesta tesi doctoral analitza el fenomen dels sacerdots i religiosos obrers a Reus i Tarragona entre els anys 1951 i 1977, destacant la seva gènesi, trajectòria, inquietuds i aspiracions en el marc de la dictadura franquista, aliada formalment amb l’Església catòlica espanyola. Per a la reconstrucció d’aquest fet històric s’ha examinat el contrast que els futurs sacerdots obrers van viure entre l’educació rebuda als seminaris i centres eclesiàstics als quals es van formar, i l’experiència que van tenir posteriorment a les seves parròquies, als barris obrers on van residir, a les fàbriques o tallers on van treballar o a les relacions humanes sorgides dels diferents ambients als quals van ser-hi. Les esperances de renovació que va generar el Concili Vaticà II (1962-1965) a nivell universal i el context europeu de gran ebullició i aires de canvi amb el Maig del 68, l’auge del moviment juvenil i estudiantil i el propi context espanyol, van marcar una generació de seminaristes que van començar a mostrar inquietuds socials.

Per a contextualitzar l’experiència vital dels sacerdots i religiosos obrers als barris perifèrics de Reus i Tarragona, s’han estudiat els col•lectius, grups i persones individuals amb qui van compartir la seva vocació de proximitat al món obrer i van teixir xarxes de relació humana, solidaritat, pensament, denúncia i acció contra el règim franquista: altres sacerdots amb diversos compromisos, les missioneres de l’Institut de Missioneres Seculars i els militants de l’apostolat seglar. Finalment, s’examinen els diferents tipus i graus de repressió de l’Estat franquista que van patir els sacerdots obrers i conciliars a causa de la seva tasca de protecció i cobertura a la militància política i sindical durant la clandestinitat, a més de la seva participació com a ciutadans comuns a les protestes antifranquistes i les reivindicacions de serveis bàsics als barris obrers de Reus i Tarragona.

Esta tesis doctoral analiza el fenómeno de los sacerdotes y religiosos obreros en Reus y Tarragona entre los años 1951 y 1977, destacando su génesis, trayectoria, inquietudes y aspiraciones en el marco de la dictadura franquista, aliada formalmente con la Iglesia católica española. Para la reconstrucción de este hecho histórico se ha examinado el contraste que los futuros sacerdotes obreros vivieron entre la educación recibida en los seminarios y centros eclesiásticos en los que se formaron, y la experiencia que tuvieron posteriormente en sus respectivas parroquias, en los barrios obreros en los que residieron, en las fábricas o talleres en los que trabajaron o en las relaciones humanas surgidas de los distintos ambientes en los que se desenvolvieron. Las esperanzas de renovación que generó el Concilio Vaticano II (1962-1965) a nivel universal y el contexto europeo de gran ebullición y aires de cambio con el Mayo del 68, el auge del movimiento juvenil y estudiantil y el propio contexto español, marcaron una generación de seminaristas que empezaron a mostrar inquietudes sociales.

Para contextualizar la experiencia vital de los sacerdotes y religiosos obreros en los barrios periféricos de Reus y Tarragona, se han estudiado los colectivos, grupos y personas individuales con quienes compartieron su vocación de proximidad al mundo obrero y tejieron redes de relación humana, solidaridad, pensamiento, denuncia y acción contra el régimen franquista: otros sacerdotes con distintos compromisos, las misioneras del Instituto de Misioneras Seculares y los militantes del apostolado seglar. Finalmente, se examinan los distintos tipos y grados de represión del Estado franquista que sufrieron los sacerdotes obreros y conciliares, debido a su labor de protección y cobertura a la militancia política y sindical durante la clandestinidad, además de su participación como ciudadanos comunes en las protestas antifranquistas y las reivindicaciones de servicios básicos en los barrios obreros de Reus y Tarragona.

This doctoral thesis analyses the phenomenon of worker-priests and worker members of religious orders in Reus and Tarragona from 1951 to 1977. It highlights their genesis, path, concerns and aspirations within the framework of Franco’s dictatorship, which was formally allied with the Spanish Catholic Church. In order to reconstruct this historical fact, we examine the contrast between the education they received at the seminaries and ecclesiastical centres where they were trained and the experience they subsequently had in their respective parishes, the working-class neighbourhoods in which they lived, the factories or workshops in which they worked, and the human relationships that arose in the different environments they lived in. The hopes for renewal sparked universally by the Second Vatican Council (1962-1965) within a European context of great ferment and with change in the air in May ‘68, the rise of the youth and student movement, and the Spanish context itself left their mark on a generation of seminarians who began to display social concerns.

In order to contextualise the life experience of the worker-priests and worker members of religious workers in the peripheral neighbourhoods of Reus and Tarragona, we studied the collectives, groups and individuals with whom they shared their vocation to be close to the working class world, where they wove networks of human relationships, solidarity, thought, denunciation and action against Franco’s regime: other priests with different commitments, the female missionaries from the Institute of Secular Missionaries and the militants of the secular apostolate. Finally, we examine the different types and degrees of repression by the Francoist state suffered by worker-priests and council members, due to their work to protect and disguise political and trade union militancy during the underground period, as well as their participation as ordinary citizens in anti-Francoist protests and demands for basic services in the working-class neighbourhoods of Reus and Tarragona.