Universitat de Barcelona. Facultat de Filologia
[eng] The Book of the rational conclusions, written perhaps somewhen in the 10th c. by a physician from Ilbīrah (Andalus), is a multi-section medical pandect. The author brings together, from a diversity of sources, materials dealing with matters related to drug-handling, natural philosophy, therapeutics, medical applications of the specific properties of things, a regimen, and a dispensatory. This dissertation includes three different parts. First the transmission of the text, its contents, and its possible context are discussed. Then a critical edition of the Arabic text is offered. Last, but certainly not least, the subject of the specific properties is approached from several points of view. The analysis of Section III of the original book leads to an exploration of the early Andalusī assimilation of this epistemic tradition and to the establishment of a well-defined textual family in which our text must be inscribed. On the other hand, the concept itself of ‘specific property’ is often misconstrued and it is usually made synonymous to magic and superstition. Upon closer inspection, however, the alleged irrationality of the knowledge of these properties appears to be largely the result of anachronistic interpretation. As a complement of this particular research and as an illustration of the genre, a sample from an ongoing integral commentary on this section of the book is presented.
[cat] El Llibre de les conclusions racionals d’un desconegut metge d’Ilbīrah (l’Àndalus) va ser compilat probablement durant la segona meitat del s. X. Es tracta d’un rudimentari però notablement complet kunnaix (un gènere epistèmic que és definit sovint com a ‘enciclopèdia mèdica’) en què l’autor aplega materials manllevats (sovint de manera literal i no-explícita) de diversos gèneres. El llibre obre amb una secció sobre apoteconomia (una mena de manual d’apotecaris) però se centra després en les diferents branques de la medicina. A continuació d’uns prolegòmens filosòfics l’autor copia, amb mínima adaptació lingüística, un tractat sencer de terapèutica, després un altre sobre les aplicacions mèdiques de les propietats específiques de les coses, una sèrie de fragments relacionats amb la dietètica (un règim en termes tradicionals) i, finalment, una col·lecció de receptes mèdiques. Cadascuna d’aquestes seccions mostren evidents lligams d’intertextualitat que apunten cap a una intensa activitat sintetitzadora de diverses tradicions aliades a la medicina a l’Àndalus califal. El text és, de fet, un magnífic objecte sobre el qual aplicar la metodologia de la crítica textual i de fonts. L’edició crítica del text incorpora la dimensió cronològica dins l’aparat, que esdevé així un element contextualitzador. Quant l’estudi de les fonts, si tot al llarg de la primera part d’aquesta tesi és només secundari, aquesta disciplina pren un protagonisme gairebé absolut en la tercera part, especialment en el capítol dedicat a l’anàlisi individual de cada passatge recollit en la secció sobre les propietats específiques de les coses.
Història de la ciència; Historia de la ciencia; History of sciences; Civilització islàmica; Civilización musulmana; Islamic civilization; Medicina antiga; Medicina antigua; Ancient medicine; Al-Andalus
93 - Història. Ciències auxiliars de la història. Història local
Ciències Humanes i Socials
Programa de Doctorat en Història de la Ciència
Facultat de Filologia [143]