Anàlisi de les reaccions adaptatives del sistema nerviós autònom

Abstract

La consciència corporal i la reactivitat del sistema nerviós alterades són característiques que s’han evidenciat en diferents malalties de salut mental com són els trastorns de l’espectre ansiós. Tot i que les vies neuronals de comunicació entre el cos i el cervell que contribueixen a aquestes experiències impliquen al sistema autònom, es disposen de poques eines per estudiar experiències corporals subjectives originades a través d’aquests circuits neuronals. Un d’aquests instruments és el de Percepció Corporal (The Body Perception Questionnaire; BPQ). Es tracta d’un formulari l’origen del qual es troba a la Teoria Polivagal del Dr. Stephen Porges. Aquest model teòric descriu els circuits que conformen el Complex Vagal Ventral i el Complex Vagal Dorsal dins del sistema nerviós parasimpàtic. Segons aquest model explicatiu el Sistema Nerviós Autònom ens possibilita aquesta organització per poder fer front a les situacions de perill, amenaçants per a la vida o segures. És a dir, ens ajuda a enfrontar els desafiaments de la vida diària. Per altra banda, la percepció dels estímuls innervats pels components del Sistema Nerviós Autònom, tant òrgans com vísceres, determina en part la nostra percepció corporal. En base a aquesta teoria, en 1993 en Dr. Porges va crear el Qüestionari de Percepció Corporal (BPQ) format per 122 ítems i amb l’objectiu de mesurar la percepció corporal i la reactivitat de les estructures innervades pel Sistema Nerviós Autònom. Un dels objectius principals que ens vam proposar a l’inici d’aquesta tesi doctoral va ser avançar en l’anàlisi i optimització d’aquest qüestionari per fer possible en un futur que sigui un instrument útil a la recerca. Per aquest motiu vam avaluar la consistència interna, la fiabilitat i la validació. A més, també ens vam proposar examinar l’estructura factorial fent possible un qüestionari abreujat més fàcil i pràctic d’utilitzar. Per poder portar a terme l’anàlisi factorial els ítems definitius van ser escollits en base a l’evidència prèvia dels estudis realitzats per l’equip de recerca del Dr. Porges i en base a l’anàlisi factorial exploratori i confirmatori. A més, es va procedir a la realització de la validació del qüestionari original com de la versió abreujada en llengua castellana. Per altra banda, per analitzar la fiabilitat d’aquest qüestionari en poblacions clíniques concretes, vam administrar telemàticament el qüestionari de Percepció Corporal (BPQ) juntament amb l’escala hospitalària de depressió i ansietat (HADS) diferenciant entre poblacions amb Síndrome de Hiperlaxitud Articular (SHA) o sense. Els resultats indiquen una percepció augmentada en persones que presenten més elasticitat del col·lagen. En conclusió, s’evidencia el BPQ i la versió abreujada (BPQ-SF) com eines que podrien arribar a ser útils per avaluar la percepció corporal i la reactivitat del SNA tant en població de parla anglesa com en espanyol. Incentivem a futures recerques a explorar més a fons la percepció corporal i reactivitat autònoma en els diferents trastorns psiquiàtrics mitjançant el BPQ-SF, a més de contrastar les associacions evidenciades amb variables fisiològiques objectivables.

La conciencia corporal y la reactividad del sistema nervioso alteradas son características que se han evidenciado en distintas enfermedades de salud mental como son los trastornos del espectro ansioso. Aunque las vías neuronales de comunicación entre el cuerpo y el cerebro que contribuyen a estas experiencias implican al sistema autónomo, se dispone de pocas herramientas para estudiar experiencias corporales subjetivas originadas a través de estos circuitos neuronales. Uno de estos instrumentos es el de Percepción Corporal (The Body Perception Questionnaire; BPQ). Se trata de un formulario cuyo origen se encuentra en la Teoría Polivagal del Dr. Stephen Porges. Este modelo teórico describe los circuitos que conforman el Complejo Vagal Ventral y el Complejo Vagal Dorsal dentro del sistema nervioso parasimpático. Según este modelo explicativo, el Sistema Nervioso Autónomo nos posibilita esta organización para poder hacer frente a las situaciones de peligro, amenazantes para la vida o seguras. Es decir, nos ayuda a enfrentarnos a los desafíos de la vida diaria. Por otra parte, la percepción de los estímulos inervados por los componentes del Sistema Nervioso Autónomo, tanto órganos como vísceras, determina en parte nuestra percepción corporal. En base a esta teoría, en 1993 el Dr. Porges creó el Cuestionario de Percepción Corporal (BPQ) formado por 122 ítems y con el objetivo de medir la percepción corporal y la reactividad de las estructuras inervadas por el Sistema Nervioso Autónomo. Uno de los principales objetivos que nos propusimos al inicio de esta tesis doctoral fue avanzar en el análisis y optimización de este cuestionario para hacer posible en un futuro que sea un instrumento útil en investigación. Por este motivo, evaluamos la consistencia interna, la fiabilidad y la validación. Además, nos propusimos examinar la estructura factorial haciendo posible un cuestionario abreviado más fácil y práctico de utilizar. Para poder llevar a cabo el análisis factorial, los ítems definitivos fueron escogidos en base a la evidencia previa de los estudios realizados por el equipo de investigación del Dr. Porges y en base al análisis factorial exploratorio y confirmatorio. Además, se procedió a la realización de la validación del cuestionario original como la versión abreviada en lengua castellana. Por otra parte, para analizar la fiabilidad de este cuestionario en poblaciones clínicas concretas, administramos telemáticamente el cuestionario de Percepción Corporal (BPQ) junto con la escala hospitalaria de depresión y ansiedad (HADS) diferenciando entre poblaciones con Síndrome de Hiperlaxitud Articular (SHA) o sin ella. Los resultados indican una percepción aumentada en personas que presentan más elasticidad del colágeno. En conclusión, se evidencia el BPQ y la versión abreviada (BPQ-SF) como herramientas que podrían llegar a ser útiles para evaluar la percepción corporal y la reactividad del SNA tanto en población de habla inglesa como en español. Incentivamos a futuras investigaciones a explorar más a fondo la percepción corporal y reactividad autónoma en los diferentes trastornos psiquiátricos mediante el BPQ-SF, además de contrastar las asociaciones evidenciadas con variables fisiológicas objetivables.

Body awareness and altered nervous system reactivity are characteristics that have been evidenced in different mental health illnesses such as anxiety spectrum disorders. Although the neural pathways of communication between the body and the brain that contribute to these experiences involve the autonomic system, few tools are available to study subjective bodily experiences originating through these neural circuits. One of these instruments is the Body Perception Questionnaire (BPQ). It is a form whose origin is found in the Polyvagal Theory of Dr. Stephen Porges. This theoretical model describes the circuits that make up the Ventral Vagal Complex and the Dorsal Vagal Complex within the parasympathetic nervous system. According to this explanatory model, the Autonomic Nervous System enables this organization to deal with dangerous, life-threatening or safe situations. In other words, it helps us face the challenges of daily life. On the other hand, the perception of the stimuli innervated by the components of the Autonomic Nervous System, both organs and viscera, partly determines our bodily perception. Based on this theory, in 1993 Dr. Porges created the Body Perception Questionnaire (BPQ) consisting of 122 items with the aim of measuring body perception and the reactivity of the structures innervated by the Autonomic Nervous System. One of the main objectives we set ourselves at the beginning of this doctoral thesis was to advance the analysis and optimization of this questionnaire to make it possible as a useful research instrument in the future. For this reason we assessed internal consistency, reliability and validation. In addition, we also set out to examine the factorial structure making possible an abbreviated questionnaire that is easier and more practical to use. In order to carry out the factor analysis, the definitive items were chosen based on the previous evidence of the studies done by the research team of Dr. Porges and based on exploratory and confirmatory factor analysis. In addition, the validation of the original questionnaire and the abbreviated version in Spanish was carried out. On the other hand, to analyze the reliability of this questionnaire in specific clinical populations, we administered telematically the Body Perception Questionnaire (BPQ) together with the Hospital Depression and Anxiety Scale (HADS) differentiating between populations with Joint Hyperlaxity Syndrome ( SHA) or without. The results indicate increased perception in people with more collagen elasticity In conclusion, the BPQ and the abbreviated version (BPQSF) are evidenced as tools that could become useful for evaluating body perception and ANS reactivity in both English- and Spanish-speaking populations. We encourage future research to explore more the body perception and autonomic reactivity in the different psychiatric disorders using the BPQ-SF and contrasting the evidenced associations with objective physiological variables.