La col·laboració público-privada en la utilització de l’espai públic per a la pràctica esportiva a la ciutat de Barcelona

Abstract

La pràctica esportiva s’ha convertit en les darreres dècades en un fenomen en constant evolució, creixement i aquest fet ha portat a les administracions públiques en general i a les administracions públiques locals en particular a dedicar recursos a un servei de pràctica fisicoesportiva a la ciutadania. Aquest servei esportiu, en el cas de la ciutat de Barcelona, s’ha concebut sempre des d’una òptica de col·laboració entre l’administració pública i el sector privat, amb i sense ànim de lucre.

L’evolució de la pràctica esportiva no només s’ha produït en increment de practicants, de segments de població practicant o de tipus de pràctica sinó que també en els espais on portar a terme aquesta pràctica. Així, l’espai públic esdevé avui la principal ‘instal·lació esportiva’ de la ciutat. Més de la meitat de les persones de més de 16 anys que practiquen esport a la ciutat de Barcelona ho fan a l’espai públic. És en aquest context que cal establir mecanismes de relació público-privada per garantir una optimització en l’ús d’aquest espai públic per a la polivalència d’usos i activitats que s’hi realitzen.

La ciutat de Barcelona compta amb recerques sobre l’ús de l’espai públic per a la pràctica esportiva però sempre des d’una òptica del practicant i les activitats que hi realitza. Aquesta investigació intenta aportar llum a l’espai públic en si mateix, com a l’element físic catalitzador i generador d’atracció cap a la pràctica per part de la ciutadania. En aquest sentit, s’observa que per poder establir mecanismes útils de relació entre sector públic i privat, així com els propis practicants, cal identificar canals de participació que permetin donar contingut i credibilitat a aquests instruments de relació entre ambdós sectors.

La práctica deportiva se ha convertido en las últimas décadas en un fenómeno en constante evolución, crecimiento y este hecho ha llevado a las administraciones públicas en general, y a las administraciones públicas locales en particular, a dedicar recursos a un servicio de actividad física y deporte la ciudadanía. Este servicio deportivo, en el caso de la ciudad de Barcelona, siempre se ha concebido desde una óptica de colaboración entre la administración pública y el sector privado, con y sin ánimo de lucro.

La evolución de la práctica deportiva no sólo se ha producido en incremento de practicantes, de segmentos de población practicante o de tipos de práctica, sino que también en los espacios donde llevar a cabo esta práctica. Así, el espacio público se convierte hoy en la principal 'instalación deportiva' de la ciudad. Más de la mitad de las personas de más de 16 años que practican deporte en la ciudad de Barcelona lo hacen en el espacio público. En este contexto es necesario establecer mecanismos de relación público-privada para garantizar una optimización en el uso de este espacio público para la polivalencia de usos y actividades que se realizan.

La ciudad de Barcelona cuenta con investigaciones sobre el uso del espacio público para la práctica deportiva pero siempre desde una óptica del practicante y las actividades que realiza. Esta investigación intenta arrojar luz al espacio público en sí mismo, como al elemento físico catalizador y generador de atracción hacia la práctica por parte de la ciudadanía. En este sentido, se observa que para poder establecer mecanismos útiles de relación entre sector público y privado, así como los propios practicantes, es necesario identificar canales de participación que permitan dar contenido y credibilidad a estos instrumentos de relación entre ambos sectores.

In recent decades, sports practice has become a phenomenon in constant evolution and growth, and this fact has led public administrations in general, and local authorities in particular, to dedicate resources to physical activity and sport services. This sports service, in the case of the city of Barcelona, has always been conceived from the perspective of collaboration between the public administration and the private sector, both for-profit and non-profit.

The evolution of sports practice has not only occurred in an increase in practitioners, segments of the practicing population or types of practice, but also in the spaces where this practice is carried out. Thus, public space today becomes the main 'sports facility' in the city. More than half of the people over the age of 16 who practice sports in the city of Barcelona do so in public spaces. In this context, it is necessary to establish public-private relationship mechanisms to guarantee an optimization in the use of this public space for the polyvalence of uses and activities that are carried out.

The city of Barcelona has research on the use of public space for sports practice, but always from the perspective of the practitioner and the activities they carry out. This research tries to shed light on the public space itself, as the physical element that catalyses and generates attraction towards the practice on the part of citizens. In this sense, it is observed that to establish useful relationship mechanisms between the public and private sectors, as well as the practitioners themselves, it is necessary to identify channels of participation that allow giving content and credibility to these relationship instruments between both sectors.