dc.contributor
Universitat de Barcelona. Facultat de Medicina i Ciències de la Salut
dc.contributor.author
Montejo Egido, Laura
dc.date.accessioned
2024-02-23T08:34:55Z
dc.date.available
2024-02-23T08:34:55Z
dc.date.issued
2022-06-23
dc.identifier.uri
http://hdl.handle.net/10803/690148
dc.description
Programa de Doctorat en Medicina i Recerca Translacional
ca
dc.description.abstract
[spa] Introducción: El trastorno bipolar (TB) es una enfermedad mental crónica y recurrente
caracterizada por alteraciones en el estado de ánimo alternándose episodios depresivos con
episodios de (hipo)manía y con periodos de eutimia. También esta frecuentemente
documentado que el TB cursa con dificultades en la función cognitiva y en el funcionamiento
psicosocial. Las alteraciones cognitivas se han reconocido como un aspecto central del
fenotipo de TB y están fuertemente asociadas con un peor curso y pronóstico de la
enfermedad así como con dificultades en el funcionamiento psicosocial. En lo que respecta a
adultos jóvenes, se ha estimado que entre el 30-60% de los pacientes con TB exhiben déficits
cognitivos, principalmente en las capacidades de memoria, atención, velocidad de
procesamiento y funciones ejecutivas. Sin embargo, el estudio de la neurocognición en adultos
mayores es relativamente reciente y, hasta la fecha, la evidencia científica que existe sobre el
rendimiento cognitivo en esta población es significativamente más reducida. A partir de esta
segunda mitad del ciclo vital comienzan a suceder una serie de cambios fisiológicos, salud
física, cognitivos y en el funcionamiento psicosocial que resaltan la necesidad de abordar esta
población como un subtipo especial y de incentivar, por tanto, la investigación al respecto. De
hecho, se ha visto que los pacientes con Trastorno Bipolar en Edad Avanzada (TBEA),
entendido como personas con TB mayores de 50 años, exhiben unas características clínicas
bien diferenciadas respecto a adultos más jóvenes y, debido al propio proceso de
envejecimiento asociado a la edad y a la carga de la enfermedad, se trata de una población con
mayor riesgo a manifestar un deterioro cognitivo. Dado que los pacientes con TBEA
frecuentemente presentan mayor duración de la enfermedad, y por ende, un mayor número
de episodios y de hospitalizaciones, se presupone que puedan presentar mayor carga de la
enfermedad la cual, a su vez, tendría un impacto negativo mayor sobre la función cognitiva. El
estudio de la neurocognición en TBEA nos permite, por un lado, conocer el rendimiento
cognitivo en las últimas etapas del ciclo vital y por otro, supone una aproximación a un mejor
entendimiento del curso evolutivo del perfil cognitivo conforme la enfermedad avanza.
Objetivos: la presente tesis doctoral se ha realizado con la intención de describir en términos
de variables clínicas, sociodemográficas, cognitivas y de funcionamiento psicosocial a un grupo
de pacientes con TB mayores de 50 años en comparación con un grupo control emparejado
por edad (estudios I, II y III). Se pretende también revisar sistemáticamente la literatura sobre
neurocognición en TBEA y caracterizar el perfil cognitivo de este subgrupo de pacientes, en
comparación con un grupo control, a través de una descripción neuropsicológica completa y
exhaustiva que incluye gran número de dominios cognitivos susceptibles de verse alterados en
estos pacientes (estudios I y II). Además, se tratará de identificar la existencia de
heterogeneidad de los perfiles cognitivos en función de la gravedad de los déficits cognitivos
(estudio II) así como de las variables clínicas y sociodemográficas asociadas a la función
cognitiva (estudios I y II). Se intentará también esclarecer el impacto de la interacción de la
edad con el TB sobre la función cognitiva para analizar el curso del rendimiento cognitivo a lo
largo del ciclo vital adulto en función de la edad y comparar este rendimiento con un grupo
control sano (estudio III). Asimismo, se pretenderá analizar el funcionamiento psicosocial en
esta muestra de TBEA en comparación con un grupo control (estudio II) y detectar diferencias
en función de la edad entre los grupos de TB (estudios III). Por último, se pretende adaptar el
programa de Rehabilitación Funcional (FR) para pacientes mayores de 60 años con el objetivo
de obtener mejoras en el funcionamiento psicosocial y cognitivo (estudio IV).
ca
dc.description.abstract
[cat] Introducció: El trastorn bipolar (TB) és una malaltia mental crònica i recurrent caracteritzada
per alteracions de l'estat d'ànim alternant-se episodis depressius amb episodis de (hipo)mania
i amb períodes d'eutimia. Així mateix, s’ha descrit freqüentment que el TB cursa amb
dificultats en la funció cognitiva i en el funcionament psicosocial. Les alteracions cognitives han
estat reconegudes com un aspecte central del fenotip del TB i estan fortament associades amb
un pitjor curs i pronòstic de la malaltia així com amb dificultats en el funcionament psicosocial.
Pel que fa als adults joves, s'ha estimat que entre el 30-60% dels pacients amb TB exhibeixen
dèficits cognitius, principalment a les capacitats de memòria, atenció, velocitat de
processament i funcions executives. Tanmateix, l'estudi de la neurocognició en adults grans és
relativament recent i, fins ara, l'evidència científica que hi ha sobre el rendiment cognitiu en
aquesta població és significativament molt més reduïda. A partir de la segona meitat del cicle
vital comencen a aparèixer una sèrie de canvis fisiològics, de salut física, cognitius i en el
funcionament psicosocial que ressalten la necessitat d'abordar aquesta població com un
subtipus especial i d'incentivar, per tant, la investigació al respecte. De fet, s'ha vist que els
pacients amb Trastorn Bipolar en Edat Avançada (TBEA), entès com a persones amb TB majors
de 50 anys d’edat, exhibeixen unes característiques clíniques ben diferenciades respecte als
adults més joves i, a causa del mateix procés d'envelliment associat a l'edat i a la càrrega de la
malaltia, es tracta d'una població amb més risc de manifestar un deteriorament cognitiu. Atès
que els pacients amb TBEA freqüentment presenten major durada de la malaltia, i per tant, un
possible major nombre d'episodis i d'hospitalitzacions, es pressuposa que puguin presentar
més càrrega de la malaltia la qual, alhora, tindria un impacte negatiu major sobre la funció
cognitiva. L'estudi de la neurocognició a TBEA ens permet, per una banda, conèixer el
rendiment cognitiu en les darreres etapes del cicle vital i, per l'altra, suposa una aproximació a
una millor comprensió del curs evolutiu del perfil cognitiu a mesura que avança la malaltia.
Objectius: aquesta tesi doctoral s'ha realitzat amb la intenció de descriure en termes de
variables clíniques, sociodemogràfiques, cognitives i de funcionament psicosocial un grup de
pacients amb TB majors de 50 anys en comparació amb un grup control aparellat per l’edat
(estudis I , II i III). Es pretén també revisar sistemàticament la literatura sobre neurocognició
en TBEA i caracteritzar el perfil cognitiu d'aquest subgrup de pacients, en comparació amb un
grup control, a través d'una descripció neuropsicològica completa i exhaustiva que inclou un
gran nombre de dominis cognitius susceptibles de trobar-se alterats en aquests pacients
(estudis I i II). A més, es tractarà d’identificar l’existència d’heterogeneïtat de perfils cognitius
en funció de la gravetat dels dèficits cognitius (estudi II) així com de les variables clíniques i
sociodemogràfiques associades a la funció cognitiva (estudis I i II). També s'intentarà aclarir
l'impacte de la interacció de l'edat amb el TB sobre la funció cognitiva per tal d’analitzar el curs
del rendiment cognitiu al llarg del cicle vital adult en funció de l'edat i comparar aquest
rendiment amb un grup control sa (estudi III ). Així mateix, es vol analitzar el funcionament
psicosocial en aquesta mostra de TBEA en comparació amb un grup control (estudi II) i
detectar diferències en funció de l'edat entre els grups de TB (estudis III). Finalment, es pretén
adaptar el programa de Rehabilitació Funcional (FR) per a pacients majors de 60 anys amb
l'objectiu d'obtenir millores en el funcionament psicosocial i cognitiu (estudi IV).
ca
dc.format.extent
168 p.
ca
dc.publisher
Universitat de Barcelona
dc.rights.license
ADVERTIMENT. Tots els drets reservats. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.
ca
dc.source
TDX (Tesis Doctorals en Xarxa)
dc.subject
Neuropsicologia
ca
dc.subject
Neuropsicología
ca
dc.subject
Neuropsychology
ca
dc.subject
Trastorn bipolar
ca
dc.subject
Trastornos bipolares
ca
dc.subject
Manic-depressive illness
ca
dc.subject
Persones grans
ca
dc.subject
Older people
ca
dc.subject.other
Ciències de la Salut
ca
dc.title
El Trastorno Bipolar en Edad Avanzada: un análisis neuropsicológico, clínico y de funcionamiento psicosocial
ca
dc.type
info:eu-repo/semantics/doctoralThesis
dc.type
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
dc.contributor.director
Torrent Font, Carla
dc.contributor.director
Bonnín Roig, Caterina del Mar
dc.contributor.tutor
Vieta i Pascual, Eduard, 1963-
dc.rights.accessLevel
info:eu-repo/semantics/openAccess