dc.contributor
Universitat de Barcelona. Departament de Psicologia Clínica i Psicobiologia
dc.contributor.author
Arias Díaz-Faes, Diego
dc.date.accessioned
2024-02-23T15:26:38Z
dc.date.available
2024-02-23T15:26:38Z
dc.date.issued
2023-11-29
dc.identifier.uri
http://hdl.handle.net/10803/690166
dc.description
Programa de Doctorat en Cervell, Cognició i Conducta
ca
dc.description.abstract
[eng] Bias-motivated violence encompasses various types of targeted violence against
underrepresented groups and is considered more potentially harmful than non-based biasmotivated
violence. Research in this area has flourished during the last two decades,
although some gaps and inconsistencies limit current knowledge.
This dissertation aims to synthesize and bridge existing literature on bias-motivated
violence by focusing on ethnic and racial minorities. It also provides empirical insights on
bias-motivated violence regarding two other underrepresented groups: individuals with
intellectual disabilities and sexual minorities. The dissertation consists of four studies, one
integrative narrative review, and three research articles using self-reported primary data.
Study 1 offers a critical reappraisal of theoretical, methodological, and empirical
research from a systemic perspective, bridging existing knowledge by drawing from 134
academic publications across multiple disciplines. It identifies this type of violence as a
distinct phenomenon, distinguished by its roots in prejudice, identity, and attitudes, mainly
influenced by individual, psychosocial, and ecological factors. Psychological consequences
for the victims are heterogeneous and distinctive.
Study 2 investigates adverse experiences and their connection to suicide attempts
among 924 undergraduate students (M = 20.10 years old, SD = 3.34, 71.6% women). The
study compares the participants who self-identify as belonging to a sexual minority (n = 231)
with their heterosexual counterparts using a 1:3 ratio propensity. Sexual minority individuals
reported higher adversity rates, higher ACE scores (2.70 vs. 1.85), and a threefold increase
in suicide attempt risk. Logistic regression reveals a relationship between sexual minority
status and some adverse experiences with suicide attempts.
Study 3 and Study 4 are from a study of 260 adults with a diagnosis of intellectual
disability (59.2% men) aged 20 to 71 years (M = 41.7; SD = 12.0). Study 3 examines the
number of different types of victimization experiences and polyvictimization status,
comparing bias and non-bias attack victims. The results show that bias victims experienced
a wider variety of other types of victimization than non-bias victims (M = 7.74 vs. 4.96) and
were four times more likely to be poly-victims. Most victims encountered multiple bias
incidents and over a quarter sustained injuries.
Study 4 seeks to analyze whether there are differences among victims with
intellectual disabilities regarding the types of victimization experienced. For this purpose, it
uses latent class analysis to identify three unobserved victimization clusters: High
victimization (10.4%), medium victimization but low sexual victimization (37.3%), and low
victimization (52.3%). The results emphasize sexual and physical victimization in the highvictimization
class, physical victimization in the medium-victimization class, and varying
degrees of assault and bias attack experiences in the three classes. Differences in the
sociodemographic characteristics of the class members were identified. While the latent class
analysis and poly-victimization estimation method showed substantial agreement, they also
revealed significant differences in identifying the most victimized individuals.
This dissertation highlights the multifaceted nature of bias-motivated violence, its
relationship with other forms of violence, its overlap with other types of victimization, and
its negative consequences. The studies also advocate for critical and epistemological
thinking, aiming to build bridges between different levels of analysis and challenge narrow
or groundless assumptions about underrepresented groups.
ca
dc.description.abstract
[cat] La violència esbiaixada engloba diversos formes de violència dirigida contra grups
infrarepresentats i es considera més perjudicial que la violència no esbiaixada. La recerca en
aquest àmbit ha prosperat durant les dues últimes dècades, tot hi que encara presenta
mancances i inconsistències que limiten l’abast del coneixement actual.
Aquesta tesi sintetitza i connecta la literatura existent sobre la violència esbiaixada,
centrant-se en les minories ètniques i racials, i també ofereix aportacions empíriques sobre
aquesta forma de violència en relació amb dos altres grups infrarepresentats: les persones
amb discapacitats intel·lectuals i les minories sexuals. La tesi es compon de quatre articles,
una revisió narrativa integradora i tres articles de recerca que utilitzen dades primàries
autoinformades.
L’Article 1 ofereix una avaluació crítica de la recerca teòrica, metodològica i
empírica des d'una perspectiva sistèmica, establint connexions amb el coneixement existent
a partir de 134 publicacions acadèmiques de diverses disciplines. La revisió identifica aquest
forma de violència com un fenomen distintiu, diferenciat per les seves arrels en el prejudici,
la identitat i les actituds; el qual està principalment influïdes per factors individuals,
psicosocials i ecològics. Les conseqüències psicològiques per a les víctimes són heterogènies
i distintives.
L'Article 2 investiga les experiències adverses i la seva relació amb els intents de
suïcidi entre 924 estudiants universitaris (M = 20,10 anys, SD = 3,34, 71,6% dones). L'article
compara els participants que s'autoidentifiquen com a minoria sexual (n = 231) amb els seus
iguals heterosexuals mitjançant una puntuació de propensió en una ràtio d'1:3. Les persones
pertanyents a minories sexuals van reportar de taxes més altes d'adversitat, d'una major
puntuació ACE (2,70 vs. 1,85) i un risc de suïcidi tres vegades major. Les anàlisis de
regressió logística revelen l’existència d’una relació entre la pertinença al grup de minoria
sexual i algunes de les experiències adverses amb els intents de suïcidi.
Els Articles 3 i 4 s’han dut a terme amb una mostra de 260 adults amb un diagnòstic
de discapacitat intel·lectual (59,2% homes), d'edats compreses entre els 20 i els 71 anys (M
= 41,7; SD = 12,0). L’Article 3 examina els diferents tipus d'experiències de victimització i la polivictimització, comparant les víctimes d'agressions per discriminació amb els
participants que no han experimentat d’aquest tipus de victimització. Els resultats mostren
que les víctimes d’agressions per discriminació van experimentar una major varietat d’altres
tipus de victimització en comparació als seus iguals que no han estat víctimes d'agressions
per discriminació (M = 7,74 vs. 4,96), i també que tenen quatre vegades més probabilitats de
ser polivíctimes. La majoria de les víctimes van experimentar diversos incidents d’aquesta
mena i com a conseqüència, més d'un quart en van resultar ferits.
L'article 4 cerca analitzar si hi ha diferencies entre les víctimes amb discapacitat
intel·lectual pel que fa als tipus de victimitzacions que han experimentat. Per tal d’esbrinarho
s’utilitza l'anàlisi de classes latents per identificar grups de victimització no observats,
trobant-ne tres de diferenciats: victimització elevada (10,4%), victimització moderada, però
baixa en la victimització sexual (37,3%), i victimització baixa (52,3%). Als resultats en
destaquen la victimització sexual i física en la classe d'elevada victimització, la victimització
física en la classe de moderada victimització, i diferents graus d'agressió i agressió per
discriminació en les tres classes. També es van observar diferències sociodemogràfiques
entre els membres de les classes. Tot i que l'anàlisi de classes latents i el mètode d’estimació
de la polivictimització mostren una concordança substancial, també van revelar diferències
significatives en la identificació de les persones més victimitzades.
Aquesta tesi posa en relleu la naturalesa multifacètica de la violència esbiaixada, la
seva relació amb altres formes de violència, la seva superposició amb altres tipus de
victimització i les seves conseqüències negatives. Els articles presentats també advoquen pel pensament crític i epistemològic, amb l'objectiu de construir ponts entre diferents nivells
d'anàlisi i qüestionar les suposicions estretes o infundades sobre els grups poc representats.
ca
dc.format.extent
171 p.
ca
dc.publisher
Universitat de Barcelona
dc.rights.license
L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/
ca
dc.rights.uri
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/
*
dc.source
TDX (Tesis Doctorals en Xarxa)
dc.subject
Salut mental
ca
dc.subject
Salud mental
ca
dc.subject
Mental health
ca
dc.subject
Discurs de l'odi
ca
dc.subject
Discurso del odio
ca
dc.subject
Hate speech
ca
dc.subject
Relacions entre grups
ca
dc.subject
Relaciones entre grupos
ca
dc.subject
Intergroup relations
ca
dc.subject.other
Ciències de la Salut
ca
dc.title
Integrative understanding of bias-motivated violence targeting underrepresented populations
ca
dc.type
info:eu-repo/semantics/doctoralThesis
dc.type
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
dc.contributor.director
Pereda Beltran, Noemí
dc.contributor.tutor
Pereda Beltran, Noemí
dc.rights.accessLevel
info:eu-repo/semantics/openAccess