Mercado de trabalho de interpretação e de tradução Libras-português e suas implicações para a formação

Abstract

L’objectiu principal d’aquesta tesi és descriure les característiques del mercat laboral brasiler d’intèrprets i traductors de llengua de signes brasilera (Libras)-portuguès a partir de les consideracions dels propis professionals. Els resultats obtinguts ens han permès suggerir algunes directrius per a la construcció del disseny curricular dels cursos de formació per als futurs professionals. Ens hem basat en la contribució teòrica d’autors, com Rodrigues (2010; 2018; 2022), Pagura (2010), Hurtado Albir (2005, 2011), Segala (2010), grup PACTE (2011; 2017) i Pöchhacker (2009), entre altres. La investigació, que compta amb l’aprovació del Comitè Brasiler d’Ètica en Investigació, adopta una metodologia de tall mixt, ja que combina elements quantitatius i qualitatius. L’instrument utilitzat per a la recopilació de dades ha estat el qüestionari, que s’ha aplicat en línia. S’ha recollit informació sobre el perfil laboral, les característiques dels contextos de treball dels professionals, tals com horaris de treball, remuneració, contextos en què actuen amb més freqüència, gèneres més freqüentment traduïts, etc., així com de la seva formació. Els participants de la investigació són intèrprets i traductors, sords i oients, que treballen intermodalment amb Libras-portuguès i actuen en el mercat professional en tot el territori brasiler, independentment de si tenen formació acadèmica específica en l’àrea o no. L’anàlisi s’ha efectuat mitjançant estadística descriptiva i els resultats s’han contrastat amb altres investigacions del sector; també s’ha utilitzat la tècnica d’anàlisi de contingut de Bardin (2007). Les principals conclusions de l’estudi són: la interpretació és la tasca més realitzada en el mercat, comparada amb la traducció; la direccionalitat més utilitzada és de portuguès a Libras; predomina la interpretació en el context educatiu i en conferències; els textos educatius són els més traduïts; els professionals guanyen entre R $ 2.200 i R $ 3.300; l’horari de treball està entre 20h i 40h setmanals; la pràctica del voluntariat continua sent una realitat, especialment en la interpretació en contextos comunitaris (religiosos, mèdics i familiars) i en la traducció de textos religiosos. Els resultats també apunten que la formació hauria de tenir un enfocament pràctic i que s’haurien de prioritzar les assignatures d’interpretació. Cal destacar que aquesta tesi aporta innovacions, com ara la identificació i l’anàlisi d’articles, dissertacions i tesines que aborden el tema, publicats entre 2000 i 2022; la categorització de les generacions d’intèrprets i traductors de Libras-portuguès; l’estudi de la política nacional amb relació al rendiment professional; la descripció del perfil professional i formatiu dels professionals en exercici i la identificació de les seves característiques principals; la descripció dels principals contexts d’actuació d’intèrprets i traductors; la descripció dels principals contextos d’actuació del voluntariat; la descripció i l’anàlisi de la visió general dels professionals en relació amb el mercat de treball i la formació. L’estudi, a més, ha permès d’extreure orientacions per al disseny curricular de cursos de formació en l’àrea.

El objetivo principal de esta tesis es describir las características del mercado laboral brasileño de intérpretes y traductores de lengua de signos brasileña (Libras)-portugués a partir de las consideraciones de los propios profesionales. Los resultados obtenidos nos han permitido sugerir algunas directrices para la construcción del diseño curricular de los cursos de formación para los futuros profesionales. Nos hemos basado en la contribución teórica de autores, como Rodrigues (2010; 2018; 2022), Pagura (2010), Hurtado Albir (2005, 2011), Segala (2010), grupo PACTE (2011; 2017) y Pöchhacker (2009), entre otros. La investigación, que cuenta con la aprobación del Comité Brasileño de Ética en Investigación, adopta una metodología de corte mixto, ya que combina elementos cuantitativos y cualitativos. El instrumento utilizado para la recopilación de datos ha sido el cuestionario, que se ha aplicado en línea. Se ha recogido información sobre el perfil laboral, las características de los contextos de trabajo de los profesionales, tales como horarios de trabajo, remuneración, contextos en que actúan con mayor frecuencia, géneros más frecuentemente traducidos, etc., así como de su formación. Los participantes de la investigación son intérpretes y traductores, sordos y oyentes, que trabajan intermodalmente con Libras-portugués y actúan en el mercado profesional en todo el territorio brasileño, independientemente de si tienen formación académica específica en el área o no. El análisis se ha efectuado mediante estadística descriptiva y los resultados se han contrastado con otras investigaciones del ámbito; también se ha utilizado la técnica de análisis de contenido de Bardin (2007). Las principales conclusiones del estudio son: la interpretación es la tarea más realizada en el mercado, comparada con la traducción; la direccionalidad más utilizada es de portugués a Libras; predomina la interpretación en contextos educativo y en conferencias; los textos educativos son los más traducidos; el salario medio de los profesionales está entre R$2.200 y R$3.300; el horario de trabajo está entre 20h y 40h semanales; la práctica del voluntariado sigue siendo una realidad, especialmente en la interpretación en contextos comunitarios (religiosos, médicos y familiares) y en la traducción de textos religiosos. Los resultados también apuntan que la formación debería tener un enfoque práctico y que se deberían priorizar las asignaturas de interpretación. Cabe destacar que esta tesis aporta innovaciones, tales como la identificación y el análisis de artículos, disertaciones y tesis que abordan el tema, publicados entre 2000 y 2022; la categorización de las generaciones de intérpretes y traductores de Libras-portugués; el estudio de la política nacional con relación al desempeño profesional; la descripción del perfil profesional y formativo de los profesionales en ejercicio y la identificación de sus principales características; la descripción de los principales contextos de actuación de intérpretes y traductores; la descripción de los principales contextos de actuación del voluntariado; la descripción y el análisis de la visión general de los profesionales en relación con el mercado de trabajo y la formación. El estudio permitió, asimismo, extraer orientaciones para el diseño curricular de cursos de formación en el área.

The main objective of this thesis is to describe the characteristics of the Brazilian labor market of interpreters and translators of Brazilian Sign Language (Libras)-Portuguese based on the considerations of the professionals themselves. The results obtained have enabled us to suggest some guidelines for the elaboration of the curricular design of courses for future professionals. We have relied on the theoretical contribution of authors such as Rodrigues (2010; 2018; 2022), Pagura (2010), Hurtado Albir (2005, 2011), Segala (2010), PACTE group (2011; 2017) and Pöchhacker (2009), among others. The research, which has the approval of the Brazilian Research Ethics Committee, adopted a mixed methodology, combining quantitative and qualitative elements. The instrument used for data collection was the questionnaire, which was administered online. Data was collected on the job profile, the characteristics of the professionals’ work contexts, such as their working hours, income, contexts in which they most frequently work, genres most frequently translated, etc., as well as their training. The research participants are interpreters and translators, deaf and hearing, who work intermodally with Libras-Portuguese and operate in the professional market throughout Brazil, regardless of whether they have specific academic education in the field or not. The analysis was carried out using descriptive statistics and the results were compared with other research in the field; Bardin’s (2007) content analysis technique was also used. The main conclusions of the study are: interpreting is the most performed task in the market, compared to translation; the directionality most used is from Portuguese to Libras; interpreting predominates in educational contexts and at conferences; educational texts are the most translated; the average salary of professionals is between R$2,200 and R$3,300; they work between 20 and 40 hours per week; volunteering is still a reality, especially in interpreting in community contexts (religious, medical and family) and in the translation of religious texts. The results also suggest that training should favor a practical approach and that priority should be given to interpreting courses. It should be noted that this thesis brings innovations, such as the identification and analysis of articles, dissertations and theses on the subject, published between 2000 and 2022; the categorization of the generations of interpreters and translators of Libras-Portuguese; the study of national policy in relation to professional performance; the description of the professional and training profile of practicing professionals and the identification of their main characteristics; the description of the principles of professional training in the field of interpreting and translation; the description of the main characteristics of interpreters and translators of Libras-Portuguese and the analysis of their professional and training profile; description of the main contexts in which interpreters and translators work; description of the main contexts in which volunteers work; description and analysis of the general vision of professionals in relation to the labor market and training. The study also allowed to extract guidelines for curricular design of training courses in the field.