La premsa de Catalunya a la fi de l’Antic Règim: el naixement de la premsa

Abstract

[cat] La vella premsa de la Il·lustració s’esvaeix empesa pels tràngols de la història, i sorgeix una de nova, de caire modern i eclèctica. La premsa fou una eina de propaganda política, però també una via de propagació cultural, d’entreteniment i d’informació diversa que conté les claus per a entendre el període i, alhora, el transforma. Entre els anys 1792 i 1814, aparegueren a Catalunya fins a 57 publicacions periòdiques, amb diversitat de formes i de continguts ideològics, cinc diaris abans del 1808, dos d’ells a Barcelona: la Gazeta de Barcelona, des del 1695; i el Diario de Barcelona, des del 1792, aquest darrer de continuïtat durant tot el període; a Girona, dos, i a Vic, un. Al llarg de la Guerra del Francès, 1808-1814, es publicaren la resta de periòdics. Al final del període estudiat, la premsa esdevingué un fenomen de masses i la seva influència transformadora arribà a tot arreu, essent, de facto, una premsa moderna. A partir d’una altra classificació ja acceptada per la historiografia anterior: premsa Patriòtica i premsa Napoleònica, hem ordenat la premsa tenint en compte tres criteris: l’històric, l’ideològic i el formal. Hem dividit el treball en quatre parts: els protagonistes, redactors, llibreters i impressors, la compilació de la premsa entre els anys 1792-1814, les dinàmiques socials de la premsa i la relació de textos literaris en llengua catalana publicats a la premsa. La primera part: els protagonistes. Ens han servit per a parlar sobre el Col·legi de Llibreters i Impressors Unificat de Barcelona, sobre els protagonistes i llurs relacions socials, sobre el comerç de llibres i, en conseqüència, fer-ne una aproximació als béns materials i, també, arrodonir el tema amb tres casos concrets: les dones, llibreteres i impressores, els Piferrer, impressors reials, i un cas de llibreter i impressor del Nou Règim: Antoni Brusi. La segona part: pensem que, després de la classificació històrica ja coneguda -premsa Patriòtica i premsa Napoleònica-, nosaltres hem temptat una nova classificació, la qual

tindria tres períodes, en el bàndol Patriòtic: de Guerra, de Transició i Ideològica, i dos en el bàndol Napoleònic: de Conquesta i de la Integració. També, parlem d’algunes publicacions Singulars, les quals hem diferenciat de la resta per raons diverses: la Gazeta Militar y Política del Principado de Cataluña (tota la Guerra del Francès); el Diario de Barcelona (durant tot el període); el Bulletin des Arrêtes/Actes de Gouvernément Général de la Catalogne; el Journal de l’Empire Français, i el Diario del Imperio Francés, i també, el Diario de Igualada, premsa de la qual només teníem referències i hem estat capaços de trobar-ne dos exemplars, i, finalment, el Diario del Castillo de Hostalrich, exemplar manuscrit. Són 57 diaris apareguts entre el 1792 i el 1814, 53 dels quals durant la Guerra del Francès, alguns d’ells inèdits, que els fem avinent amb la fitxa i els comentaris oportuns del fons i de la forma. La tercera part: se centra en les dinàmiques socials de la premsa, i intentem demostrar la tesi de modernitat que aquest estudi sosté. Parlem de les relacions entre premsa i literatura. Sobre autoria i anonímia. Fem una descripció de les prohibicions i la censura, des del 1752 fins a la llibertat d’impremta del 1810. Parlem sobre l’ofici de periodista a la fi de l’Antic Règim: dins d’aquest ofici s’encabien els llibreters, impressors, editors, redactors i directors, els quals, sovint, eren executats per la mateixa persona. El perquè no va aparèixer premsa a determinats llocs. Parlem de les vies i els llocs de distribució. Hem tractat la qüestió de les llengües emprades als periòdics. L’oralitat: les relacions entre la premsa escrita i la premsa “oral”. També, parlem del paper de l’església a la contesa bèl·lica i a l’ensenyament, imprescindible també en l’àmbit de la premsa, per la quantitat de redactors clergues que hi hagueren. Hi adjuntem un mapa de la localització de la premsa estudiada, imatges il·lustratives i alguns diagrames sobre la premsa i sobre les impremtes a Catalunya. Tot plegat, és l’intent de saber les circumstàncies que van propiciar l’aparició d’aquesta premsa i quin és el seu significat històric i literari. La modernitat que aquesta premsa de la Pre-industrialització conté suposa el primer graó, un avançament del que serà la premsa de la segona part del segle XIX. A la quarta part, hi ha els textos literaris en llengua catalana publicats a la premsa. Fem l’estudi dels textos apareguts en llengua catalana a la premsa a Catalunya, entre els anys

1792-1814: parlem de textos apareguts al Diario de Barcelona, al Diario de Vich, al Diario de Manresa, al Diario de Gerona, al Noticiero de Vich, al Diario de Tarragona i a El Patriota Ausonense, amb l’edició de tots aquests textos, algun d’ells encara inèdits. Aquesta tesi sosté l’apel·latiu de premsa moderna, o premsa de la Pre-industrialització per a alguns diaris del període, explica les dinàmiques socials, classifica i elabora unes fitxes de totes les publicacions, aporta textos publicats a la premsa i, en definitiva, conclou que les aportacions literàries i les funcions socials d’aquesta premsa, apareguda entre la Il·lustració i el Romanticisme, ens ajuda a entendre el període i ens proporciona algunes claus per a conèixer les estètiques del segle XIX, algunes d’elles ja avançades des de les planes dels diaris. Clou aquest estudi les conclusions, la bibliografia sobre premsa, la bibliografia en xarxa i la bibliografia general. Hi ha un annex que inclou cinc apartats: Graella de regularització dels noms i cognoms que hem adaptat a la normativa ortogràfica. Les fitxes hemerogràfiques i les portades dels diaris que hem localitzat. Els textos literaris en d’altres llengües publicats a la premsa. Els protocols notarials dels protagonistes. El teatre representat a Barcelona, Girona, Tarragona, Vic, Reus i Vilanova i la Geltrú, publicat als periòdics.

[eng] The old writings of the Enlightenment wane, and a new way of press is born and rises. This is a modern press, eclectic in its ways, political in its means. It aims to inform the public while fulfilling the purposes of entertainment and cultural dissemination. It is both a map to understand the historical period, and a transformative force of the time, shaping its changes. This work is a study of the press in Catalonia centred around the times of the collapse of the Ancien Régime following the French Revolution (1792-1807), and the subsequent French invasion of Spain during the Peninsular War (1807-1814). During the study period, 57 periodic publications are present in Catalonia, of diverse form, content, and ideology. These publications, along with their sociohistorical context, are thoroughly analysed in a study of four parts: first, the protagonists; printers, publishers, and editors; their characteristics, social relationships, and the commerce of books of the time. Second, an inventory and characterization of the listed publications, including descriptions of form and content, newfound unpublished manuscripts, and a proposed expanded classification system: Patriot Press of War, of Transition, and of Ideology; Napoleonic Press of Conquest, and of Integration; and a sidelines compilation of Singular Publications due to a variety of reasons. Third, the dynamics of the listed press and its relationships with the historical and social context of the time. This is approached by a series of analysis: press-literature interactions, authorship and autonomy, prohibition and censorship, freedom of press and the office of journalism, distribution means, choice of languages, and the role of the church on war and education, among others. These fundamentally support the thesis of a modern press that this dissertation defends; its historical and literary value, the circumstances that propitiated its emergence, and how it represents a first step towards the industrialization press of the second half of the 19th century. The study finalizes with a fourth part compiling the Catalan literate texts of the analysed press, overall conclusions, and a detailed bibliographic compilation with all the resources and supporting documents available.