Estudio sobre la transferibilidad del modelo de patrones de aprendizaje de Jan Vermunt: Exploración en distintos territorios y ámbitos educativos

Abstract

El model de patrons d'aprenentatge (Vermunt, 1998) indaga en la comprensió dels processos d'aprenentatge a partir de la identificació de concepcions, orientació motivacional, estratègies de regulació i de processament. Segons les combinacions resultants entre les diferents categories dels components esmentats, es teoritzen quatre patrons: el dirigit al significat (MD), a l'aplicació (AD), a la reproducció (RD) i el no dirigit (UD). La investigació internacional ha corroborat inicialment el model teòric, tot i que s'han evidenciat una sèrie de patrons diferents dels originals. Aquesta Tesi Doctoral es va proposar la finalitat de contribuir a la reflexió sobre la validesa transcultural del model de patrons d'aprenentatge, així com la seva validesa en àmbits educatius diferents dels que es va plantejar inicialment. Per això, es van dissenyar quatre estudis sota un paradigma interpretatiu: en què s'explora la transferibilitat d'aquesta teoria i del seu instrument de mesura, l'Inventory of Learning patterns of Students (ILS). Al primer estudi, es sintetitza meta-analíticament la fiabilitat de les subescales de l'ILS en 46 aplicacions a Àsia, Europa, Llatinoamèrica i Oceania; als àmbits de l'Educació Superior, cursos superiors de l'Educació Secundària i programes de residències mèdiques. Al segon estudi, s'analitzen dades de 166 participants en formació contínua, al Brasil; recollint evidències de validesa basades en l'estructura interna. Al tercer estudi s'aborda l'Educació Secundària, aplicant l'ILS a 42 participants i relacionant aquestes dades amb experiències inicials del seu desenvolupament (evidències retrospectives). Al quart estudi, s'aplica l'ILS a 218 alumnes d'Educació Primària, i s'hi incorpora una aproximació qualitativa a través de grups de discussió amb una submostra de 25 nens i nenes i les seves 2 figures tutores; es recullen evidències de validesa basades en l'estructura interna, convergents i basades en els processos de resposta. Els resultats indiquen una consistència global adequada de les subescales de l'ILS, sent els constructes més febles: interès personal, absència de regulació i orientació als certificats. El territori no sorgeix com una variable que afecta la fiabilitat de l'instrument; a diferència de l'àmbit educatiu i l'edat de les persones que el responen. Tant l'àmbit de la formació contínua com a l'Educació Primària i Secundària afloren estructures de patrons d'aprenentatge que reflecteixen el plantejament teòric, tot i que s'evidencien diferents relacions entre les estratègies de processament superficial, profund i concret; combinacions d'estratègies d'autoregulació i de regulació externa; i itineraris diferents. Es van trobar connexions entre el patró UD i les experiències problemàtiques viscudes durant el període prenatal o a la primera etapa de criança. Aquest patró sembla ser dels primers a definir-se, diferenciant-se ja un conglomerat UD a la mostra d'Educació Primària, sobretot respecte a la configuració d'un conglomerat MD/AD. Malgrat això, una altra part de l'alumnat encara no expressa, a través de l'ILS, un patró clarament definit. Això pot tenir implicacions teòriques, però també metodològiques: atès que gràcies a les entrevistes amb les figures tutores sí que es va poder definir el patró d'aprenentatge de la quasi totalitat del grup, encara que amb combinacions entre patrons. Els resultats de la investigació conviden a avançar en la revisió del model a la llum de les especificitats trobades en aquests territoris i àmbits educatius: els factors de regulació externa, aprenentatge cooperatiu, estimulació docent, interès personal, i les relacions entre diferents estratègies de processament, semblen configurar-se de maneres diferents depenent de dimensions culturals. Així mateix, emergeix la rellevància de considerar un component emocional. Es deriven implicacions educatives, per a un acompanyament educatiu al llarg de la vida.

El modelo de patrones de aprendizaje (Vermunt, 1998) indaga en la comprensión de los procesos de aprendizaje a partir de la identificación de concepciones, orientación motivacional, estrategias de regulación y de procesamiento. Según las combinaciones resultantes entre las diferentes categorías de los citados componentes, se teorizan cuatro patrones: el dirigido al significado (MD), a la aplicación (AD), a la reproducción (RD) y el no dirigido (UD). La investigación internacional ha corroborado inicialmente el modelo teórico, aunque se han evidenciado una serie de patrones distintos a los originales. La presente Tesis Doctoral se propuso la finalidad de contribuir a la reflexión acerca de la validez transcultural del modelo de patrones de aprendizaje, así como a su validez en ámbitos educativos diferentes a los que se planteó inicialmente. Para ello, se diseñaron cuatro estudios bajo un paradigma interpretativo: en los que se explora la transferibilidad de esta teoría y de su instrumento de medición, el Inventory of Learning patterns of Students (ILS). En el primer estudio, se sintetiza meta-analíticamente la fiabilidad de las subescalas del ILS en 46 aplicaciones en Asia, Europa, Latinoamérica y Oceanía; en los ámbitos de la Educación Superior, cursos superiores de la Educación Secundaria y programas de residencias médicas. En el segundo estudio, se analizan datos de 166 participantes en formación continua, en Brasil; recogiendo evidencias de validez basadas en la estructura interna. En el tercer estudio, se aborda la Educación Secundaria, aplicando el ILS a 42 participantes y relacionando estos datos con experiencias iniciales de su desarrollo (evidencias retrospectivas). En el cuarto estudio, se aplica el ILS a 218 alumnos/as de Educación Primaria, y se incorpora una aproximación cualitativa a través de grupos de discusión con una submuestra de 25 niños/as y sus 2 figuras tutoras; se recogen evidencias de validez basadas en la estructura interna, convergentes y basadas en los procesos de respuesta. Los resultados indican una adecuada consistencia global de las subescalas del ILS, siendo los constructos más débiles: interés personal, ausencia de regulación y orientación a los certificados. El territorio no emerge como una variable que afecta a la fiabilidad del instrumento; a diferencia del ámbito educativo y la edad de las personas que lo responden. Tanto el ámbito de la formación continua como en la Educación Primaria y Secundaria afloran estructuras de patrones de aprendizaje que reflejan el planteamiento teórico, aunque se evidencian diferentes relaciones entre las estrategias de procesamiento superficial, profundo y concreto; combinaciones de estrategias de autorregulación y regulación externa; e itinerarios diferentes. Se hallaron conexiones entre el patrón UD y las experiencias problemáticas vividas durante el período prenatal o en la primera etapa de crianza. Este patrón parece ser de los primeros en definirse, diferenciándose ya un conglomerado UD en la muestra de Educación Primaria, sobre todo con respecto a la configuración de un conglomerado MD/AD. Sin embargo, otra parte del alumnado todavía no expresa, a través del ILS, un patrón claramente definido. Esto puede tener implicaciones teóricas, pero también metodológicas: dado que gracias a las entrevistas con las figuras tutoras sí se pudo definir el patrón de aprendizaje de la casi totalidad del grupo, aunque con combinaciones entre patrones. Los resultados de la investigación invitan a avanzar en la revisión del modelo a la luz de las especificidades encontradas en estos territorios y ámbitos educativos: los factores de regulación externa, aprendizaje cooperativo, estimulación docente, interés personal, y las relaciones entre diferentes estrategias de procesamiento, parecen configurarse de maneras distintas dependiendo de dimensiones culturales. Asimismo, emerge la relevancia de considerar un componente emocional. Se derivan implicaciones educativas, para un acompañamiento educativo a lo largo de la vida.

The model of learning patterns (Vermunt, 1998) seeks to understand learning processes through an identification of conceptions, motivations, regulation and processing strategies. According to the combinations of the categories of the aforementioned components, four patterns are theorised: meaning-directed (MD), application-directed (AD), reproduction-directed (RD) and undirected (UD). International research has initially corroborated the theoretical model, although a series of patterns that are different from the original ones have been evidenced. This Doctoral Thesis pursued the goal to contribute to the reflection on the cross-cultural validity of the model of learning patterns, as well as its validity in educational fields other than those initially proposed. To this end, under an interpretive paradigm, four studies were designed: in which the transferability of this theory and its measurement instrument, the Inventory of Learning patterns of Students (ILS), are explored. In the first study, the reliability of the ILS subscales is meta-analytically synthesised, with data from 46 applications in Asia, Europe, Latin America, and Oceania; in the fields of Higher Education, higher courses of Secondary Education and medical residency programmes. In the second study the model is analysed from data of 166 participants in continuous training in Brazil, collecting validity evidence based on its internal structure. In the third study Secondary Education is addressed, applying the ILS to 42 participants and relating these data with initial experiences of pupils' development (retrospective evidence). In the fourth study the ILS is applied to 218 students of Primary Education, and a qualitative approach is incorporated through focus groups with a subsample of 25 children and their 2 tutors; validity evidence based on the internal structure, convergent evidence and based on the response processes is collected. Results indicate an adequate global consistency of the ILS subscales, the weakest constructs being: personal interest, lack of regulation, and orientation towards certificates. The territory does not seem a variable that affects the reliability of the instrument; unlike the educational field and the age of the people who answer it. In the fields of continuous training, as well as in Primary and Secondary education, structures of learning patterns that reflect the theoretical approach arise, although different relationships between superficial, deep, and concrete processing strategies emerge; combinations of self- and external regulation strategies; as well as different itineraries. Links were found between the UD pattern and problematic experiences lived during the prenatal period or in the first stage of upbringing. This pattern seems to be one of the first to be defined, since it is possible to distinguish a UD cluster in the Primary Education sample, especially with respect to the MD/AD cluster. However, a portion of children still does not express, through the ILS, a clearly defined pattern. This may have theoretical implications, but also methodological ones: through the interviews with their tutors it was possible to define the learning pattern of almost the entire group, although with combinations between patterns. The results of the research invite to advance in the revision of the model, in light of the specificities found in these territories and educational fields. The following factors seem to configure different ways depending on cultural dimensions: external regulation, cooperative learning, stimulating education, personally interested, as well as the relationships between different processing strategies. Likewise, the relevance of considering an emotional component emerges. Educational implications are derived, for an educational accompaniment throughout the lifespan.