Intervenció multimodal per optimitzar els factors de risc i el risc cardiovascular en persones amb esquizofrènia

dc.contributor
Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya. Departament de Ciències Experimentals i Metodològiques
ca
dc.contributor.author
Riera Molist, Núria
dc.date.accessioned
2024-03-25T09:03:39Z
dc.date.available
2024-03-25T09:03:39Z
dc.date.issued
2024-02-16
dc.identifier.uri
http://hdl.handle.net/10803/690408
dc.description.abstract
Antecedents Les persones amb esquizofrènia presenten una esperança de vida menor (15-20 anys menys) que la població general, essent la malaltia cardiovascular una de les causes principals de mortalitat. En aquest grup de població, s’observa una prevalença més elevada de factors de risc cardiovasculars (FRCV) modificables com ara l’obesitat, el tabaquisme, la dislipèmia, la diabetis mellitus i la hipertensió arterial. Diversos factors, com l’estil de vida poc saludable, els efectes adversos derivats dels psicofàrmacs i l'accés limitat a l’atenció física, poden contribuir a aquesta situació. La reducció de la morbimortalitat prematura és una prioritat per a institucions com l’Organització Mundial de la Salut que prediquen la cobertura sanitària universal per millorar la salut física i el control dels FRCV en persones amb trastorn mental sever (TMS). Això requereix adaptar les intervencions al nivell funcional, cognitiu, emocional i sociocultural de cada individu i grup poblacional. A la pràctica clínica, implica la integració d’equips multidisciplinaris, més enllà del binomi infermera-metge que prioritzin un enfoc holístic i centrat més en el pacient que en el problema de salut. A més, és important intensificar, el cribratge i les activitats preventives a fi de retardar el desenvolupament de la MCV i les conseqüències que se’n deriven. L’evidencia publicada d’intervencions conductuals i/o farmacològiques relacionades amb la millora de FRCV en persones amb esquizofrènia, o TMS en el seu defecte, és àmplia però amb resultats dispars i modestos i l’efecte sobre el risc cardiovascular (RCV) habitualment és desconegut. La incertesa s’agreuja per la manca d’eines específiques d’estratificació del RCV i de directrius consensuades d’implementació sistemàtica en la prevenció de la MCV en persones amb esquizofrènia que viuen en el nostre territori. Objectiu L’objectiu principal de l’estudi va ser determinar l’eficàcia d’una intervenció multimodal de sis mesos de durada, que es va realitzar sobre els FRCV, per la millora del RCV en persones amb esquizofrènia. Metodologia Es va dur a terme un assaig clínic aleatoritzat amb dos grups paral·lels en el Centre de Salut Mental d’Adults de la comarca d’Osona. Els participants amb esquizofrènia i almenys un FRCV mal controlat (dislipèmia, diabetis mellitus, hipertensió arterial, consum de tabac), es van assignar aleatòriament al grup intervenció o al grup control. Els subjectes del grup intervenció van rebre un enfocament centrat en la persona que va incloure: la promoció d’un estil de vida saludable, la intervenció farmacològica dels FRCV, l’optimització dels psicofàrmacs i la intervenció motivacional. Un grup de professionals de diferents disciplines i nivells assistencials van participar en l’elaboració del pla terapèutic individualitzat per a cada subjecte del grup intervenció. Els participants del grup control van rebre el maneig habitual per part de l’equip d’atenció primària de referència. La variable principal d’eficàcia va ser la diferència en la puntuació del RCV estimat mitjançant l’algorisme REGICOR, als sis mesos respecte al basal, per a cada grup de participants. Resultats Quaranta-sis participants, 23 en cada grup, d’edat mitjana 52,6 anys (desviació estàndard 11,1) i 56,5% homes es van incloure en l’estudi. El colesterol LDL (84,8%) i el tabaquisme (39,1%) van ser els dos FRCV més prevalents en el total de la mostra. Després de sis mesos, el RCV es va reduir de manera estadísticament significativa en el grup intervenció (-0,96% interval de confiança (IC) 95% -1,60 a -0,32, p = 0,011), però no en el grup control (0,21% IC 95% -0,47 a 0,89, p = 0,706). El colesterol LDL també es va reduir significativament en el grup intervenció (-27,14 mg/dl IC 95% -46,28 a -8,00, p = 0,008). Conclusions La intervenció multimodal, multidisciplinari i centrada en el pacient va permetre reduir el RCV en persones amb esquizofrènia després de sis mesos, que es va atribuir, principalment, a la millora en el perfil lipídic.
ca
dc.format.extent
162 p.
ca
dc.language.iso
cat
ca
dc.publisher
Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya
ca
dc.rights.license
L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/
ca
dc.rights.uri
http://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/
*
dc.source
TDX (Tesis Doctorals en Xarxa)
dc.subject
Esquizofrènia
ca
dc.subject
Malalties mentals
ca
dc.subject
Sistema cardiovascular--Malalties
ca
dc.subject
Intervenció multimodal
ca
dc.subject.other
Salut
ca
dc.title
Intervenció multimodal per optimitzar els factors de risc i el risc cardiovascular en persones amb esquizofrènia
ca
dc.type
info:eu-repo/semantics/doctoralThesis
dc.type
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
dc.subject.udc
616.89
ca
dc.contributor.director
Foguet Boreu, Quintí
dc.embargo.terms
cap
ca
dc.rights.accessLevel
info:eu-repo/semantics/openAccess
dc.description.degree
Medicina i Ciències Biomèdiques
CA


Documentos

tesdoc_a2024_riera_nuria_intervencio_multimodal.pdf

6.817Mb PDF

Este ítem aparece en la(s) siguiente(s) colección(ones)