Relación entre estratificación socioeconómica y exposición al material particulado (PM10 y PM2.5) en el área urbana de Botogá (Colombia)

Abstract

(English) Environmental inequality metrics require complex analyses between social, economic and environmental variables at different scales. The current research develops metrics within this framework to determine correlations between socio-environmental position and air quality in highly densified areas, focusing on the urban environment of the city of Bogota, Colombia (South America). In addition to the variables related to public health, there are other variables that have also been proposed to measure environmental inequality, such as population density by UPZ, population of working age, health institutions, active pensioners, per capita income, companies created, demography of the victim population by locality, food voucher, total enrollment in official schools and finally, rate of school dropout in official schools, increasing the contributions to the concept of environmental justice framework. . During the research, tools were provided to build a methodological proposal that promotes the well-being and life quality of Bogota residents, integrating socio-environmental factors to the current socioeconomic status, among them, exposure to particulate matter.

(Català) Les mètriques de desigualtat ambiental requereixen anàlisis complexes entre variables socials, econòmiques i ambientals a diferents escales. La investigació actual desenvolupa mètriques en aquest marc per determinar correlacions entre la posició socioambiental i la qualitat de l'aire en zones altament densificades, centrant-se en l'entorn urbà de la ciutat de Bogotà, Colòmbia (Amèrica del Sud). A més de les variables relacionades amb la salut pública, hi ha altres variables que també s'han proposat per mesurar la desigualtat ambiental, com ara la densitat de població per UPZ, població en edat de treballar, institucions sanitàries, pensionistes actius, renda per càpita, empreses creades, demografia. de la població víctime per localitat, val d'aliments, matriculació total als centres oficials i, finalment, taxa d'abandonament escolar als centres oficials, augmentant les aportacions al concepte de marc de justícia ambiental. . Durant la investigació es van oferir eines per construir una proposta metodològica que afavoreixi el benestar i la qualitat de vida dels residents de Bogotà, integrant factors socioambientals a l'estat socioeconòmic actual, entre ells, l'exposició a les partícules.

(Español) Desarrollar métricas en desigualdad ambiental requiere el estudio de sistemas complejos de naturaleza social, económica y ambiental a diferentes escalas territoriales. La presente investigación desarrolla métricas en ese marco para determinar correlaciones entre la posición socioambiental y la calidad del aire de zonas altamente densificados, ahondando en el entorno urbano de la ciudad Bogotá, Colombia (Suramérica). Además de las variables en la salud pública, se integraron al análisis otras variables como la densidad de la población por UPZ , población en edad de trabajar, instituciones prestadoras de salud, pensionados activos, ingreso per cápita, empresas creadas, demografía de la población víctima por localidad, bono de alimentación, matrícula total en colegios oficiales y finalmente, tasa de deserción escolar en colegios oficiales, aportando contribuciones al concepto de justicia ambiental. Durante el transcurso de la investigación se consiguieron herramientas para construir una propuesta metodológica que propenda por el bienestar y la calidad de vida de los bogotanos integrando variables socioambientales a la actual estatificación socioeconómica urbana, entre ellas, la exposición al material particulado.