Las estereotipias motoras en autismo y su relación con la alteración del procesamiento sensorial y la desregulación emocional

Abstract

Les Estereotípies Motores (EM) son molt freqüents en nens amb Trastorn de l’Espectre Autista (TEA), però tenen tendència a reduir-se amb l’edat. S’ha descrit la presència de EM, Desregulació Emocional (DE) i Alteració de la Reactivitat Sensorial (SENS) ja durant el primer any de vida. Diversos estudis han descrit per separat l’associació de DE i SENS amb les EM. El nostre objectiu principal fou investigar la relació de la DE amb les EM en diferents edats i estudiar la influència conjunta de la DE i els 3 patrons de SENS sobre la freqüència i la gravetat de les EM. Els objectius secundaris foren estudiar l’associació d’altres Comportaments i Interessos Repetitius i Restringits (CIRR) amb la DE en nens amb TEA, descriure els tipus d’EM, la seva evolució en el temps, la seva associació amb DE i SENS en adults i adolescents amb TEA i estudiar l’associació entre DE i SENS. Es realitzaren 2 estudis, utilitzant per l’anàlisi estadístic els models de regressió múltiple. Al primer estudi (N= 151) es van comparar dos grups de nens amb TEA infantil amb/sense EM freqüents (EMF i EMA respectivament), mesurades amb l’Entrevista de Diagnòstic de Autisme-Revisada (ADI-R), i es va determinar l’associació significativa de DE i ansietat/depressió amb la presència d’EMF, mesurades amb la Child Behavior Checklist (CBCL). No es va observar la influència de l’edat, el gènere i la discapacitat intel·lectual. Cap altra CIRR va mostrar associació amb EM en este estudio. El segon estudi es va realitzar amb una mostra d’adolescents i adults amb TEA (N=97) i es va determinar la associació de la freqüència i gravetat de EM (SBS-EM-F-A i SBS-EM-G-A respectivament), mesurada amb l’escala de conductes estereotipades (SBS), amb el DE, utilitzant l’Inventari de Desregulació Emocional (EDI); i amb Hiporreactivitat (AASP-HOS), Hiperreactivitat (AASP-HRS) i Cerca sensorial (AASP-BS), mesurada amb el Perfil Sensorial de l’Adolescent i Adult (AASP). La DE va deixar de ser una variable explicativa de l’EM quan s’introduïren al model de les covariable de la Comorbiditat Psiquiàtrica (TOTASEBA) i els patrons SENS. HOS, HRS i BS mostraren una associació diferent amb SBS-EM-F-A i SBS- EM-G-A, sent AASP-HOS la que presenta una associació més consistent. L’edat s’associà SBS-EM-F-A, i TOTASEBA fou l’única variable explicativa en el model d’associació de AASP-BS i SBS-EM-G-A. Es va descriure a més, el manteniment d’algunes de les EM més específiques de TEA (EM mans i dits i passejar-se). AASP-HOS s’associà a quasi tots els tipus d’EM. Aquestes troballes dispars recolzen la conveniència d’analitzar els subtipus de CIRR i els patrons de SENS per separat, per a l’estudi de les bases neurobiològiques subjacents. D’altra banda, queda per determinar si la tipologia de les ME, la seva freqüència i gravetat, la seva associació amb altres variables i contextos, poden ajudar a dissenyar tractaments més específics per les EM (si calen) i classificar subgrups fenotípics que facilitin la identificació de gens de risc.

Las Estereotipias Motoras (EM) son muy frecuentes en niños con Trastornos del Espectro Autista (TEA), pero tienden a disminuir con la edad. Se ha descrito la presencia de EM, Desregulación Emocional (DE) y Alteración de la Reactividad Sensorial (SENS) ya durante el primer año de vida. Diversos estudios han descrito por separado la asociación de DE y SENS con las EM. Nuestro objetivo principal ha sido investigar la relación de la DE con las EM en diferentes edades y estudiar la influencia conjunta de DE y los 3 patrones de SENS sobre la frecuencia y gravedad de las EM. Los objetivos secundarios han sido estudiar la asociación de otros Comportamientos e Intereses Repetitivos y Restringidos (CIRR) con la DE en niños con TEA, describir los tipos de EM, su evolución en el tiempo, su asociación con DE y SENS en adultos y adolescentes con TEA y estudiar la asociación entre DE y SENS. Se llevaron a cabo 2 estudios, utilizando para su análisis estadístico modelos de regresión múltiple. En el primer estudio (N= 151) se compararon dos grupos de niños TEA con/sin EM frecuentes (EMF y EMA respectivamente), medidas con la Entrevista de Diagnóstico de Autismo-revisada (ADI-R), y se determinó una asociación significativa de DE y ansiedad/depresión con la presencia de EMF, medidas con la Child Behavior Checklist (CBCL). No se observó la influencia de la edad, el género y la discapacidad intelectual. Ninguna otra CIRR mostró asociación con EM en este estudio. El segundo estudio se realizó con una muestra de adolescentes y adultos con TEA (N=97) y se determinó la asociación de la frecuencia y gravedad de EM (SBS-EM-F-A y SBS-EM-G-A respectivamente), medida con la Escala de Conductas Estereotipadas (SBS), con la DE, utilizando el Inventario de Desregulación Emocional (EDI); y con la Hiporreactividad (AASP-HOS), Hiperreactividad (AASP-HRS) y Búsqueda sensorial (AASP-BS), medida con el Perfil Sensorial del Adolescente y Adulto (AASP). La DE dejó de ser una variable explicativa de EM cuando se introdujeron en el modelo la covariable de Comorbilidad Psiquiátrica (TOTASEBA) y los patrones SENS. AASP-HOS, AASP-HRS y AASP-BS mostraron diferente asociación con las SBS-EM-F-A y SBS-EM-G-A, siendo la AASP-HOS la que presentó una asociación más consistente. La edad se asoció a la SBS-EM-F-A, y TOTASEBA fue la única variable explicativa en el modelo de asociación de AASP-BS y SBS-EM-G-A. Se describió además el mantenimiento de algunas de las EM más específicas de TEA (EM manos y dedos y pasearse). La AASP-HOS se asociaba a casi todos los tipos de EM. Estos hallazgos dispares apoyan la conveniencia de analizar los subtipos de CIRR y los patrones de SENS por separado, para el estudio de las bases neurobiológicas subyacentes. Por otro lado, falta determinar si la tipología de EM, su frecuencia y gravedad, y su asociación con otras variables y contextos, pueden ayudar al diseño de tratamientos más específicos para las EM (si se requiere) y a la clasificación de subgrupos fenotípicos que faciliten la identificación de genes de riesgo.

Motor stereotypies (EM) are very frequent in children with Autism Spectrum Disorders (TEA), but tend to decrease with age. The presence of EM, Emotional Dysregulation (DE) and Altered Sensory Reactivity (SENS) has been described as early as the first year of life. Several studies have separately described the association of DE and SENS with EM. Our primary objective was to investigate the relationship of DE with EM at different ages and to study the joint influence of DE and the 3 patterns of SENS on the frequency and severity of EM. The secondary objectives were to study the association of other Repetitive and Restricted Behaviors and Interests (RRBI) with DE in children with TEA, to describe the types of EM, their evolution over time, their association with DE and SENS in adults and adolescents with TEA, and to study the association between DE and SENS. Two studies were conducted, using multiple regression models for statistical analysis. In the first study (N= 151), two groups of TEA children with/without frequent EM (EMF and EMA, respectively), measured by the Autism Diagnostic Interview-Revised (ADI-R), were compared. A significant association of DE and anxiety/depression with the presence of EMF, measured by the Child Behavior Checklist (CBCL), was determined. Non influence of age, gender and intellectual disability was observed. No other CIRR showed association with EM in this study. The second study was conducted with a sample of adolescents and adults with TEA (N=97) . A EM frequency and severity (SBS-EM-F-A and SBS-EM-G-A respectively), measured with the Stereotypic Behavior Scale (SBS), association with DE, using the Emotional Dysregulation Inventory (EDI); and with Sensory Hyporreactivity (AASP-HOS), Hyperreactivity (AASP-HRS) and Seeking (AASP-BS), measured with the Adolescent and Adult Sensory Profile (AASP) was found. DE ceased to be an explanatory variable for EM when the covariate of Psychiatric Comorbidity (TOTASEBA) and SENS patterns were introduced into the model. AASP-HOS, AASP-HRS and AASP-BS showed different association with SBS-EM-F-A and SBS-EM-G-A, with AASP-HOS presenting the most consistent association. Age was associated with SBS- EM-F-A, and TOTASEBA was the only explanatory variable in the AASP-BS and BPS-EM-G-A association model. Maintenance of some of the more specific EM of TEA (EM with hands and fingers and pacing) was also described. AASP-HOS was associated with almost all types of EM. These mixed findings support the need for separate analysis of CIRRI subtypes and SENS patterns, to the study of the underlying neurobiological basis. On the other hand, it remains to be determined whether EM typology, its frequency and severity, and its association with other variables and contexts, can aid in the design of more specific EM treatments (if required) and in the classification of phenotypic subgroups that facilitate the identification of risk genes.