Rotten Apples or Systemic Failures? Assessing Risk Factors for Public Corruption

Abstract

L'objectiu principal d'aquesta recerca és ajudar a comprendre com alguns elements del context demogràfic, polític i econòmic, així com el disseny institucional de les entitats públiques, pot explicar la variació en la corrupció pública. L'estudi pretén aportar noves evidències sobre alguns factors que poden afectar els nivells de corrupció més enllà de les mesures anticorrupció o dels aspectes culturals. La tesi se centra en l'estudi d'Espanya, un país que no té un alt nivell de corrupció des d'una perspectiva global però que destaca en relació a altres països europeus, fet pel qual és un cas rellevant per explorar per què nivells relativament alts de corrupció poden persistir fins i tot en països democràtics i desenvolupats. La recerca es basa en l'ús d'una mesura objectiva de corrupció basada en l'anàlisi de sentències judicials fermes per delictes de corrupció. Els casos judicials s'analitzen a fons per construir un conjunt de dades amb informació detallada sobre les activitats corruptes, la persona condemnada, l'administració on es realitzen les actuacions corruptes i la sentència judicial. Posteriorment, aquestes dades s’analitzen mitjançant diverses tècniques estadístiques. Així, la dissertació és un dels primers treballs d'investigació sobre la corrupció a Espanya que utilitza un disseny large-N basat en l'estudi de condemnes judicials. La tesi s'organitza en tres grans capítols centrats en dos tipus d'administracions públiques que destaquen tenint en compte els seus nivells de corrupció: les administracions locals, i les empreses i fundacions públiques. Els resultats no són totalment concloents en relació amb l'impacte potencial en la corrupció local de la mida de la població i la concentració del poder polític en un sol partit. No obstant, tenint en compte la mesura de corrupció utilitzada en la investigació, suggereixen una relació més matisada entre aquestes variables. Els resultats apunten al fet que els municipis més petits i aquells on el mateix partit governa durant llargs períodes tenen més dificultats per fer que la corrupció sigui perseguida judicialment i condemnada. En conseqüència, no podem afirmar definitivament si hi ha més corrupció en aquest tipus de ciutats i pobles, però les dades empíriques semblen mostrar que els controls per a la integritat pública fallen en aquests contextos. L'estudi també aporta algunes evidències que suggereixen que la dependència dels ajuntaments dels ingressos procedents del sector de la construcció i del sector immobiliari, així com la rellevància del turisme en una ciutat, són factors que podrien augmentar el risc de corrupció. Pel que fa a les empreses i fundacions públiques, els resultats indiquen que, efectivament, la corrupció és més prevalent en aquest tipus d'entitats que en la resta del sector públic. Les dades empíriques mostren que aquest fet podria estar, almenys en part, relacionat amb un menor nivell d'efectivitat dels mecanismes de control de l'activitat pública existents en aquestes entitats en relació amb els d'altres organismes públics. Les conclusions d'aquesta tesi impliquen diverses contribucions rellevants per a la recerca sobre la corrupció. Des d'un enfocament metodològic, mostren els avantatges de mesures objectives basades en sentències judicials, les quals mostren algunes tendències de la corrupció que no apareixen en les metodologies basades en percepcions o en experiències pròpies. En l'aspecte substantiu, aquest treball amplia el coneixement sobre com alguns factors contextuals i institucionals poden explicar la variació en la corrupció pública. Aquestes evidències poden tenir implicacions rellevants per a l'elaboració de polítiques d'integritat pública ja que, d'una banda, mostren la necessitat de reformes administratives que superin o mitiguin certs factors que faciliten la corrupció i, d'altra banda, apunten a algunes entitats públiques que haurien de rebre una atenció especial en la implementació de mesures anticorrupció basades en l’avaluació de riscos.

El objetivo principal de esta investigación es ayudar a comprender cómo algunos elementos del contexto demográfico, político y económico, así como el diseño institucional de las entidades públicas, pueden explicar la variación en la corrupción pública. El estudio pretende aportar nuevas evidencias sobre algunos factores que pueden afectar a los niveles de corrupción más allá de las medidas anticorrupción o de los aspectos culturales. La tesis se centra en el estudio de España, un país que no tiene un alto nivel de corrupción en perspectiva global pero que destaca respecto a otros países europeos, por lo que es un caso relevante para explorar por qué niveles relativamente altos de corrupción pueden persistir incluso en países democráticos y desarrollados. La investigación se basa en el uso de una medida objetiva de corrupción basada en el análisis de sentencias judiciales firmes. Los casos judiciales se analizan a fondo para construir un conjunto de datos con información detallada sobre las actividades corruptas, la persona condenada, la administración afectada y la sentencia judicial. Posteriormente, se analizan dichos datos mediante diferentes técnicas estadísticas. Así, la disertación es uno de los primeros trabajos de investigación sobre la corrupción en España que utiliza un diseño large-N basado en el estudio de condenas judiciales. La tesis se organiza en tres grandes capítulos centrados en dos tipos de administraciones públicas que destacan por sus niveles de corrupción: las administraciones locales, y las empresas y fundaciones públicas. Los resultados no son totalmente concluyentes en relación con el impacto en la corrupción local del tamaño de la población y la concentración del poder político en un solo partido. No obstante, teniendo en cuenta la medida de corrupción utilizada, sugieren una relación más matizada entre estas variables. Los resultados apuntan a que los municipios más pequeños y aquellos donde el mismo partido gobierna durante largos periodos tienen más dificultades para que la corrupción sea perseguida judicialmente y condenada. En consecuencia, no podemos afirmar definitivamente si hay más corrupción en este tipo de ciudades y pueblos, pero los datos empíricos parecen mostrar que los controles para la integridad pública fallan en dichos contextos. El estudio también aporta algunas evidencias que sugieren que la dependencia de los ayuntamientos de los ingresos procedentes del sector de la construcción y del sector inmobiliario, así como la relevancia del turismo en una ciudad, son factores que podrían aumentar el riesgo de corrupción. En cuanto a las empresas y fundaciones públicas, los resultados indican que, efectivamente, la corrupción es más prevalente en este tipo de entidades que en el resto del sector público. Los datos empíricos muestran que este hecho podría estar, al menos en parte, relacionado con un menor nivel de efectividad de los mecanismos de control de la actividad pública existentes en estas entidades en relación con los de otros organismos públicos. Las conclusiones de esta tesis implican varias contribuciones relevantes para la investigación sobre la corrupción. A nivel metodológico, muestran las ventajas de medidas objetivas basadas en sentencias judiciales, las cuales muestran algunas tendencias de la corrupción que no aparecen en metodologías basadas en percepciones o en experiencias propias. En el aspecto sustantivo, este trabajo amplía el conocimiento sobre cómo algunos factores contextuales e institucionales pueden explicar la variación en la corrupción pública. Estas evidencias pueden tener implicaciones relevantes para la elaboración de políticas de integridad pública ya que, por un lado, muestran la necesidad de reformas administrativas que superen o mitiguen ciertos factores que facilitan la corrupción y, por otro lado, apuntan a algunas entidades públicas que deberían recibir una atención especial en la implementación de medidas anticorrupción basadas en la evaluación de riesgos.

The main purpose of this research is to develop an understanding of how some elements of the demographic, political, and economic context, as well as the institutional design of public entities, can explain variation in public corruption. In other words, the study intends to give new evidence on some factors that can affect the levels of corruption besides anti-corruption mechanisms or cultural aspects. The dissertation is focused on the study of Spain, a country that does not have a high level of corruption from a global perspective but that stands out in this matter in relation to other European countries, which makes it a relevant case to explore why relatively high levels of corruption can persist even in democratic and developed countries. The thesis is centred on the use of an objective measure of corruption based on the analysis of final judgements for corruption felonies. The court cases are thoroughly analysed to build a dataset with detailed information on the corrupt activities, the convicted person, the administration where the actions happened, and the judicial sentence. Thus, the dissertation is one of the first research works on corruption in Spain using a large-N design based on the study of judicial condemnations. The thesis is organized into three main chapters that focus on two kinds of public administrations that appear as salient considering their levels of corruption: local administrations, and public companies and foundations. Each of the chapters combines the use of different statistical techniques to get general conclusions on the relevance of the studied factors to explain corruption. The results are not conclusive in relation to the potential impact on local corruption of the population size and the concentration of political power in one party but, considering the measure of corruption used in the research, they suggest a more nuanced relationship between these variables. Interestingly, the results point to the fact that smaller municipalities and those where the same party governs for long periods have more difficulties to make corruption be prosecuted and condemned. In consequence, we cannot definitively state if there is more corruption in those kinds of cities and towns but the empirical data seems to show that public integrity controls fail in those contexts. The study also provides some evidence suggesting that the dependence of city councils on the revenues coming from the construction industry and real estate sector, likewise the relevance of tourism in a city, are factors that could increase corruption risk. Regarding public companies and public foundations, the results indicate that, indeed, corruption is more prevalent in these kinds of public entities than in the rest of the public sector. The empirical data shows that this fact could be, at least in part, related to a lower level of effectiveness of the public activity control mechanisms in place in these entities in relation to the ones in other public bodies. The findings of this dissertation can make several contributions to the research on corruption. From a methodological approach, they show the advantages of objective measures based on court cases that make us aware of some tendencies of corruption that do not appear in survey or experience-based methodologies. In the substantive aspect, this work extends our knowledge of some contextual and institutional factors that can explain variation in public corruption. This evidence can have relevant implications for public integrity policymaking since, on the one hand, it shows the need for some administrative reforms to overcome or mitigate the factors facilitating corruption and, on the other hand, it points to some kinds of public entities that should receive special attention in anti-corruption controls with a risk assessment strategy.